14 associacions de veïns del Bages, 11 de les quals de Manresa, han creat una cooperativa funerària. És la primera de tot l’Estat. La iniciativa recull l’herència de la tasca que, des de fa 40 anys, ja fan les associacions de veïns. Cada soci paga una quota —que se n’haurà de concretar el preu i si serà mensual o anual— i, el dia que mori, la resta de socis es fan càrrec de l’enterrament. La cooperativa, que es dirà Recer, també oferirà altres serveis com l’acompanyament al dol, testaments o serveis funeraris per a mascotes, entre d’altres. Es preveu posar-la en marxa a finals d’aquest 2023.
Fa dècades que les associacions de veïns, de manera independent, ja tenen aquest servei. Cada soci paga uns diners quan algú del barri mor i entre tots fan front a les despeses del funeral. Però el problema és que, en la majoria de barris, cada cop hi ha menys socis, els que hi ha tenen una edat avançada i costa captar-ne de joves. Tot plegat, segons explica Toni Erro, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, posa en perill la viabilitat d’aquestes iniciatives. “No va en detriment de les persones que estan en vocalies d’enterrament. 19 barris estan federats i 16 estan donant aquest servei. Entre les persones sòcies, quan hi ha un difunt, es reparteix el cost de l’enterrament”. Recer respon a la demanda de les entitats veïnals. No hi entren socis nous i cada cop costa un xic més. Recer enfortirà el servei, per integrar-lo, unificar-lo i buscar una fórmula jurídica que mancomuni els serveis amb un professional que es cuidarà de tot l’aspecte tècnic. Una de les mancances de les vocalies a les associacions de veïns és la fórmula jurídica.
Per això, s’ha optat per crear una cooperativa entre totes. La llei que regula les associacions de veïns diu que poden fer el que vulguin excepte el que està reservat a mútues i asseguradores en l’aspecte d’enterraments. No és il·legal, però és una escletxa legal molt dèbil. No es poden fer fons de reserva. I cada cop hi ha menys socis. Per tant, no se’n garanteix la viabilitat econòmica. A més, no hi ha relleu. La cooperativa resol aquests problemes. “Pensem que és la fórmula que millor ens permet seguir el llegat”, subratlla Erro. De moment, ja hi ha implicades 11 associacions de veïns de Manresa, una de Sallent, una de Cabrianes i una de Balsareny.
Segons Erro, “Recer permet ajuntar-nos tot i créixer amb professionalitat, generant fons de reserva i, per tant, en un futur que no hi hagi problemes”.
El que no és clar és el cost de cada soci a Recer. “Si portem un servei integral i de gran qualitat caldrà mirar-ne molt bé les quotes, tema que encara estem treballant. La seu serà a la Federació d’Associació de Veïns a la Font dels Capellans. Competirem al mercat i cal complir unes normatives que se’ns exigiran, però que quedi clar que serà una cooperativa, sense lucre i just per cobrir, pagar els enterraments i reinvertint a la cooperativa perquè els socis cada cop paguin menys”, diu Erro.
Erro subratlla que la cooperativa vol anar més enllà i oferir serveis relacionats “amb una mica més de profunditat”.De fet, l’han anomenat cooperativa d’acompanyament veïnal perquè volen oferir altres serveis com, per exemple, el d’acompanyament al dol. La cooperativa té un potencial de fins a 12.000 socis. La previsió és que es posi en marxa a finals d’aquest any. Queda encara molt per definir, com, per exemple, el format que es portarà a terme per avisar un per un els socis dels diferents barris.
Caldrà saber quin serà en un futur el paper dels socis a les associacions de veïns, quan moltes de les persones associades hi són pel servei d’enterrament.
“El moviment veïnal ofereix el servei que necessiten les persones del barri?”, es pregunta Erro.
EN UN QUADRAT
Hem volgut parlar amb professionals i, en concret, amb Xavier Poch de l’empresa Mèmora per saber el cost d’un enterrament.
Quant val de mitjana un enterrament?
En primer lloc, caldria explicar que un 78 % de les famílies que atenem a les nostres instal·lacions ja tenen coberta la despesa funerària per part d’una companyia d’assegurances o bé els prestem el servei de manera gratuïta si poden acreditar una manca de recursos per fer-hi front. En segon lloc, caldria aclarir que la despesa que destinen les famílies al servei funerari, que de mitjana és d’uns 3.300 euros, es compon de tot un seguit de productes i serveis que en funció de les seves necessitats tria cadascuna d’elles, i que prop del 50 % d’una factura funerària correspon a conceptes vinculats a terceres persones com ara despeses de floristeries, cementiris, crematoris, esqueles, etc. als quals cal afegir l’IVA. Precisament, amb referència a l’impost de l’IVA, cal comentar que l’any 2012 es va incrementar del 8 % al 21 % el tipus impositiu dels serveis funeraris, una pujada que el sector reclama fa molts anys que es retorni, com a mínim, a l’escenari previ al 2012. Malauradament al nostre país el transport de viatgers i l’hostaleria per a vius estan gravats amb un 10 %, la sanitat per a vius està exempta d’impost, mentre que pel que fa a serveis assimilats però vinculats als nostres difunts aquests conceptes es graven amb un 21 % d’IVA.
És molt diferent un enterrament ‘habitual’ que una incineració?
No hi ha diferències gaire significatives. Bàsicament, depèn de si es requereix l’adquisició o el lloguer d’un sepultura, ja que, si la família no disposa d’una unitat d’enterrament, llavors el cost pot fer variar de manera significativa la seva despesa global. Precisament i davant de l’augment que està tenint l’elecció de la cremació davant de la inhumació, ja estem pràcticament al 50 %, des de Mémora, i, en disposar d’instal·lació de crematori pròpia, estem fent un esforç per equiparar ambdues alternatives quant a despesa per a les famílies i que la diferència no sigui rellevant.
És més car a Manresa que a les poblacions del voltant?
Tornant novament al concepte de despesa que hi destinen les famílies, no trobem diferències gaire significatives. Més aviat depèn més de condicionants socioculturals del mateix difunt o de la família que d’altres possibles qüestions.
