Com cada 18 de maig des de fa més de quaranta anys, la Xarxa de Museus Locals s’uneix a la celebració del Dia Internacional dels Museus
L’objectiu d’aquesta data és conscienciar sobre la importància que els museus locals tenen a les nostres vides, com a llocs d’intercanvi cultural, d’aprenentatge, d’enriquiment personal, de gaudi i de benestar social i emocional.
Enguany, demostraran el “Poder de la Xarxa de Museus Locals” tant durant l’esperada Nit dels Museus, com amb l’agenda d’activitats que els museus locals han programat per a tot tipus de públic. S’explicarà on rau el poder dels museus locals i es posarà en valor el paper que tenen per transformar l’entorn i les comunitats on són presents.
Enguany el Consell Internacional de Museus (ICOM) proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus amb el lema “Museus, sostenibilitat i benestar”.
Els museus contribueixen de manera fonamental al benestar i al desenvolupament sostenible de les nostres comunitats. Com a institucions de confiança i amb un espai d’unió del nostre teixit social, estan en una posició única per promoure el canvi positiu. Els museus poden contribuir de moltes maneres a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides: des del suport a l’acció climàtica i el foment de la inclusió, fins a la lluita contra l’aïllament social i la millora de la salut mental.
Com es destaca a la Resolució de l’ICOM “Sobre la sostenibilitat i l’aplicació de l’Agenda 2030, Transformar el nostre món” (Kyoto, 2019), tots els museus tenen un paper per impulsar la configuració i la creació de futurs sostenibles, i poden fer-ho a través de programes educatius, exposicions, activitats de divulgació comunitària i investigació.
Manresa és una ciutat rica en conjunt museístic i per això fem una proposta àmplia del que tenim i del que serà “la joia de la corona”; parlem del Museu del Barroc de Manresa.
Però comencem pel Museu de Manresa, que serà qui encabirà el Museu del Barroc a la Via Sant Ignasi.
Si us decidiu a visitar-lo sapigueu que, actualment, el Museu ha iniciat una important reforma museogràfica. Per poder-la dur a terme s’han hagut de tancar la major part de les sales d’exposició. Actualment, només es pot visitar l’exposició Petit Museu, una breu selecció de peces del fons. Les activitats del Servei Educatiu estan disponibles i fan alguna exposició temporal.
Aquest museu va ser fundat el 1896, i s’ubica des del 1941 a l’antic col·legi de Sant Ignasi, construït per l’ordre jesuïta el 1750. És un edifici de planta quadrangular a l’entorn d’un ampli claustre d’aire neoclàssic. Des del 1835 és de titularitat municipal.
Centre d’Interpretació del Carrer del Balç. La Manresa del Rei Pere III
Al costat de la plaça Major, situat en les dependències d’un antic casal medieval, aquest centre d’interpretació utilitza recursos multimèdia per posar en valor el notable conjunt patrimonial del carrer del Balç, i ens fa descobrir com era la Manresa al segle XIV: el món dels gremis, les oligarquies i les famílies nobles, la construcció de la séquia, etc. Una història que ens acosta a la Catalunya en temps del rei Pere III i a la vida de les ciutats medievals catalanes. El Centre d’Interpretació és la porta d’entrada al carrer del Balç, un carrer estret i sinuós, adaptat a la forma del balç, natural i que el creixement urbà va anar cobrint, cosa que fa que hagi conservat fins ara tot el registre d’un clos medieval.
Espai Manresa 1522. La ciutat d’Ignasi de Loiola
Al costat de la plaça de Sant Domènec i dins el Teatre Conservatori, un nou espai dedicat a sant Ignasi de Loiola amb l’objectiu de donar a conèixer l’estada de sant Ignasi de Loiola a la Manresa de l’any 1522 i la ruta ignasiana.
Museu a la Basílica de la Seu
El Museu Històric de la Seu es troba situat en un espai especialment habilitat just a sobre de l’atri de la façana principal de la basílica.
Va ser inaugurat l’any 1934 amb l’objectiu de conservar i exposar les obres d’art sacre de la Seu que havien quedat en desús, fora del culte quotidià. Entre les peces més importants, hi destaca un crucifix romànic de talla de fusta policromada, datat a l’entorn del segle XII. Tot i així, la peça més excepcional de l’espai és l’anomenat “frontal florentí”, un frontal d’altar de seda natural, teixit i brodat a Florència per Geri di Lapi. Va ser encarregat i finançat pel jurista manresà Ramon Saera l’any 1357. Saera el va regalar a la Seu amb l’ànim que fos utilitzat durant la consagració del temple.
La col·lecció del museu també acull fragments de diversos retaules barrocs procedents dels famosos tallers manresans dels Grau i els Sunyer, els plànols de la façana modernista de la Seu, elaborats per l’arquitecte Alexandre Soler i March, a més de nombrosos objectes històrics d’orfebreria i d’indumentària litúrgica.
MUSEU DE VALENTÍ MASACHS
Es troba a l’avinguda de les Bases a la Universitat Politècnica de Catalunya, situat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. Fou fundat l’any 1980, i el Dr. Valentí Masachs Alavedra en va ser el primer director. Amb la seva col·lecció particular de fòssils i minerals, junt amb les mostres de minerals recollides pels mateixos membres del museu, es van muntar les primeres vitrines de mineralogia i paleontologia amb què es va inaugurar.
L’any 1993 s’hi van incorporar les vitrines d’aplicacions dels minerals que van marcar una nova etapa en l’oferiment docent del museu a alumnes i professors de tots els nivells d’ensenyament, completat l’any 1995 amb nous expositors sobre la utilitat dels materials petris. La directora actual, Pura Alfonso, diu que “el Museu de Geologia Valentí Masachs és un mitjà per acostar els recursos minerals a públic de totes les edats. Part de la convicció que si des que comencem a descobrir el món se’ns ensenya que el nostre dia a dia dona voltes en gran majoria a productes que provenen del món mineral i, per tant de la Terra, serem conscients de la necessitat que tenim dels minerals. D’altra banda, existeix en el museu una sala de reflexió, on es mostren alguns dels problemes importants que ocasiona l’explotació de minerals. Així mateix, es mostra com un mateix metall obtingut pot ser utilitzat per a fins que causen malestar en la societat i per a uns altres que representen un gran benefici”. Del que s’exposa al museu es dedueix que “si volem continuar vivint en un món amb benestar i reivindicar la igualtat entre societats haurem d’exigir una mineria ben feta i arribar a un equilibri amb la naturalesa”, comenta Alfonso.
A mitjan 2007, el museu va obrir un accés directe a nivell del carrer Bernat de Cabrera, que dona a l’espai del museu anomenat “Àrea de Reflexió”, on l’alumne i el visitant poden aprendre coses i reflexionar sobre: La Terra s’esgota; Radioactivitat: Pros i Contres; Minerals i Persones.
El museu té unes característiques molt especials que el fan actual, tenint en compte la societat en què vivim. “Al museu veurem com les coses que utilitzem habitualment, com la pasta de dents o les pólvores de talc, provenen de matèries primeres minerals. També veurem que aquests materials són imprescindibles per a l’aplicació de les noves tecnologies a les quals estem acostumats avui dia i que, per tant, la mineria és necessària, però, això sí, realitzada de manera adequada, amb molta cura per al medi ambient i optimitzant-ne l’aprofitament, ja que són matèries primeres no renovables. També la visita ens permetrà adonar-nos de la gran importància del reciclatge”, explica Alfonso.
Actualment el museu disposa d’un fons d’uns 5.000 minerals, unes 2.000 roques i uns 3.000 fòssils. Aquest fons s’ha recollit principalment amb mostres buscades pels mateixos membres de l’equip del museu, col·leccions particulars donades, intercanvis i algunes adquisicions.
L’objectiu principal del museu és oferir a estudiants, professors i públic en general una aula oberta per a tots, en renovació freqüent, on es pugui aprendre tot el que està relacionat amb el món dels minerals, les roques i els fòssils, amb les seves aplicacions, la seva formació i característiques, ensenyant a la vegada el saber compartir la utilitat d’aquests materials amb el respecte a la natura que ens els proporciona i el medi ambient que els envolta.
El segon objectiu important és mantenir i augmentar les col·leccions i utilitzar-les per a la recerca i la seva divulgació.
El tercer objectiu és esdevenir una eina útil per a professionals i particulars perquè puguin fer consultes via web, per exemple, sobre: quina pot ser la millor roca per posar en un edifici o indret determinat, o les característiques d’un mineral o fòssil que tinguem a la col·lecció, o bé personalment fer consultes particulars o demanar estudis sobre temes geològics, geologicoambientals i gemmològics (pedres precioses).
El quart objectiu és fer que el museu esdevingui una plataforma de difusió de la recerca que es duu a terme a la nostra universitat.
Però Alfonso creu que s’hauria de promocionar més per donar-lo a conèixer a més públic.
Museu de l’Aigua i el Tèxtil
Aquest museu és un espai museogràfic situat a la carretera de Santpedor que es troba a l’antic recinte de l’edifici monumental conegut com Dipòsits Vells. Les cisternes enormes que es trobaven dins de l’edifici emmagatzemaven l’aigua de la Sèquia. Van ser construïts entre els anys 1861 i 1865 pel mestre d’obres d’origen aragonès Marià Potó i van servir per proveir la primera xarxa de distribució d’aigua de la nostra ciutat.
L’edifici té tres dipòsits idèntics i independents de 800 m2 cadascun, coberts per dues voltes de pedra recolzades sobre els murs de contenció i una filera d’arcs i pilars centrals, amb una superfície de 2.400 m2 i amb una capacitat de 12.000 m3 d’aigua.
El museu acull una sala polivalent i dues exposicions permanents: “La Séquia i l’aigua” i “La cinteria”. Com explica el seu director, Eudald Serra, “creiem que cal visitar el museu per entendre l’evolució social i econòmica de la ciutat de Manresa i el seu entorn a partir de dos dels elements que més han contribuït a aquests canvis, l’arribada de l’aigua a la ciutat amb la construcció de la séquia i el desenvolupament de la indústria cintaire”.
La primera té com a objectiu explicar la gran obra de la Séquia de Manresa des d’una perspectiva històrica i centrada especialment en els seus efectes per al creixement de la producció agrícola i de l’urbanisme manresà des de l’edat mitjana. La segona exposició se centra en la importància de la cinteria i de la producció d’aquest teixit estret a la nostra ciutat, explicant com Manresa es va convertir en la principal ciutat productora d’aquest tipus de teixit en territori europeu.
El museu portava el nom de Museu de la Tècnica, però s’ha canviat per Museu de l’Aigua i el Tèxtil perquè, com explica Serra, “l’any passat, després d’un procés de treball intern, es va valorar que el nom del museu era massa genèric i portava a certa confusió, i per tal de donar valor a l’espai que ocupa i a les col·leccions principals es va decidir canviar-ne el nom aprofitant el 30è aniversari, celebrant també que s’acabava de convertir en un museu registrat. Les dues col·leccions són molt especials i úniques, però destaca sobretot que la gran majoria de la maquinària que es conserva exposada es troba en funcionament, gràcies a l’esforç de molts anys de posar-les en marxa i conservació/restauració”.
Hi ha 27 museus amb característiques tècniques i industrials a Catalunya. “Formem part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, fem un esforç per explicar la industrialització del país en conjunt, el lema és que som un museu estès per tot el país, i que a cada part del territori s’hi va desenvolupar un tipus d’activitat industrial i econòmica singular. Sens dubte, cal que aquest missatge arribi a tothom, ja que som un referent i un model arreu d’Europa i, en canvi, hi ha cert desconeixement a casa nostra”.
El 2003 neix la marca Parc de la Sèquia, per començar a fer activitats culturals i turístiques a l’entorn del canal. El 2005 s’inaugura el Centre de Visitants l’Agulla, avui Infoséquia, com a punt d’informació. El 2006 s’inaugura el Centre de l’Aigua de Can Font. Aquí el podem trobar a la mateixa carretera de Santpedor, on es troba el museu, des de la planta baixa de la masia on hi ha dues exposicions centrals i permanents sobre l’ús racional de l’aigua per donar-la a conèixer als ciutadans. Al primer pis hi ha una part del laboratori, on es fan activitats amb alumnes, aules i una sala d’actes. Al segon pis hi ha l’arxiu i còpies del Centre de Documentació Històric d’Aigües de Manresa i de la Junta de la Séquia, així com fotografies antigues i altres fonts documentals d’aigua. A la capella de l’ermita de Can Font hi ha un auditori dels sons que reflecteixen el cicle de l’aigua. De caràcter didàctic i obert a la ciutat, amb un catàleg de serveis educatius per donar a conèixer l’aigua i fer-ne un bon ús, des de Can Font es gestionen les visites a la depuradora i la potabilitzadora.
El 2016 hi incorporen la Casa de la Culla i el 2022 el Museu de la Tècnica s’inscriu dins del Registre Oficial del Sistema de Museus de la Generalitat de Catalunya.
Dins del paraigua del Parc de la Sèquia es fa educació, “amb alumnes que estudien l’aigua, història, tecnologia, i gestionem equipaments culturals que són propietat de l’Ajuntament, com el Museu de la Tècnica de Manresa, inscrit en el Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”.
MUSEU DEL BARROC DE MANRESA
Prop de 200 peces, entre pintures i escultures del barroc català. Obres de pintors com Viladomat, Tramullas, Juncosa, Pere Pau Muntanya o escultors com els manresans Francesc Grau o Josep Sunyer. Aquesta és la xifra i aquests són alguns dels noms que es podran veure en els primers 800 m2 del futur Museu del Barroc de Catalunya, que s’ubicarà a les ales sud i oest de la primera planta de l’antic Col·legi de Sant Ignasi i que s’inaugurarà a principi de l’any que ve. Un centenar de peces provindran de la col·lecció del Museu de Manresa; una trentena del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC); sis o set de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat, i una dotzena més, que s’aniran renovant, d’una dotzena de museus del país (una o dues de cada equipament). En una segona fase, encara sense calendari, quan es traslladi l’Arxiu Comarcal del Bages, està previst que el Museu del Barroc ampliï l’espai per ocupar tota la primera planta entorn del claustre, en total 1.600 m2 expositius.
La rehabilitació integral de l’antic Col·legi Sant Ignasi, en obres des del 2016, permetrà recuperar en un futur encara sense data concreta un equipament patrimonial que ha passat anys amb projectes mai realitzats i convertit en la darrera prioritat pel seu elevat cost estructural. Amb 8.000 m2 (i quatre plantes), se n’hauran posat al dia 6.000 (els 2.000 restants corresponen a l’arxiu) amb un cost de 9 milions d’euros.
Es vol vincular aquest espai a la ciutat, a la geografia catalana, però, també, a l’àmbit europeu. I, sobretot, amb una proposta museogràfica que busca la lluminositat, que contraresta la foscor amb què sovint es vincula el barroc.
Segons el director del Museu de Manresa, Francesc Vilà, “aquest edifici viu un dels moments més feliços de la seva història des que el 1896 es va convertir en un museu”. Vilà ha posat el focus en el concepte de barroc per “canviar aquesta imatge pejorativa amb què s’associa tant el moviment cultural com el període històric”.
