Actualment, i fins al 2027, es disposa d’un pressupost de 380.000 milions
d’euros de la Unió Europa per repartir entre tota la pagesia europea
en concepte d’ajudes a través de la PAC, una política distributiva pel que fa
al finançament. Cada estat membre té la seva assignació, segons paràmetres històrics i objectius
Actualment, estem immersos en diverses revolucions que canvien profundament la nostra manera de viure: la revolució d’Internet, les energies renovables i l’electrificació de la mobilitat, entre d’altres, sense oblidar que estem en una època en què tot es passa pel sedàs de la covid-19 i els seus efectes, en l’àmbit personal, familiar i de societat.
Tanmateix, en el sector agroalimentari, hi ha una sèrie de desenvolupaments tecnològics que conflueixen en la que pot ser la gran revolució vinent, com és l’agricultura vertical. Amb l’emergència climàtica i una població que pot superar els 10.000 milions d’habitants a finals de segle, l’agricultura ha de fer canvis estructurals profunds i ràpidament. El conreu en edificis promet disminuir l’impacte ambiental tan greu de l’agricultura moderna, optimitzar recursos, proporcionar seguretat alimentària i restaurar ecosistemes. En tots els àmbits de la societat, hi ha una paraula comuna: sostenibilitat, i en el sector agrari, també.
La percepció de la majoria de la població és que l’agricultura és natural. Però la realitat és que és una tecnologia humana desenvolupada fa relativament poc. Durant pràcticament tota l’existència de la nostra espècie —300.000 anys— els humans vam ser caçadors recol·lectors. Fa uns deu mil anys, i afavorits per l’estabilització de les estacions climàtiques actuals, els humans vam desenvolupar l’agricultura i la ramaderia a diversos llocs del món alhora. Vam agafar varietats salvatges de plantes i les vam anar modificant a força de “prova i error” d’acord amb els nostres interessos. Això va proporcionar una disponibilitat d’aliments més gran, i la població va anar creixent gradualment, especialment a partir del segle XIX, amb l’ajuda de les revolucions industrial i científica.
El preu pagat pel desenvolupament de l’agricultura ha estat molt important. La seva expansió ha tingut un dels impactes ambientals més importants produïts sobre el planeta. Actualment, la meitat de tots els terrenys habitables de la Terra es dediquen a l’agricultura. Entre les afectacions s’hi inclouen la destrucció d’infinitat d’ecosistemes, la desforestació, l’emissió de gasos d’hivernacle, la salinització i la pèrdua de sòls, l’increment de l’erosió i la contaminació química. De fet, l’agricultura és la gran amenaça de la biodiversitat, perquè de les vint-i-vuit mil espècies catalogades en perill d’extinció, vint-i-quatre mil són atribuïbles al conreu d’aliments.
No podem prescindir de l’agricultura perquè no podem viure sense menjar. Però cal una sostenibilitat. El 1962 neix a la Unió Europea la PAC, que representa una associació entre l’agricultura i la societat, entre Europa i els agricultors. Els objectius en són: donar suport als pagesos i millorar la productivitat agrícola, assegurant un subministrament estable d’aliments assequibles; garantir als agricultors de la Unió Europea un nivell de vida raonable; contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i la gestió sostenible dels recursos naturals; conservar els paisatges i les zones rurals de tota la UE; mantenir viva l’economia rural, impulsant l’ocupació a l’agricultura, les indústries agroalimentàries i sectors associats.
La PAC és una política comuna per a tots els països de la UE. Es gestiona i es finança a escala europea mitjançant els recursos del pressupost de la UE
El cap de la Direcció General d’Agricultura de la Comunitat Europea, Ricard Ramon, ens comenta que “el nivell de les ajudes als agricultors de la UE dins del pressupost general de la UE és el reflex de les nombroses variables que intervenen a l’hora de mantenir l’accés a uns aliments d’alta qualitat, i inclou l’ajuda a la renda dels agricultors, l’actuació contra el canvi climàtic i el manteniment d’unes comunitats rurals dinàmiques”.
Actualment, es disposa d’un pressupost fins al 2027 de 380.000 milions d’euros de la UE per repartir entre tota la pagesia europea en concepte d’ajudes. Un 30 % de tot el pressupost europeu. La PAC és una política distributiva pel que fa a finançament. No són els estats sinó tot Europa que aporta aquests diners.
Segons Ricard Ramon, “les ajudes estan assignades a cada estat membre, hi ha paràmetres històrics i objectius. Els països de l’Europa de l’Est han tingut un nivell més inferior d’ajudes que els de l’Europa occidental. Suposa una certa congelació, però cal tenir en compte que ara no hi ha Gran Bretanya. Un pressupost estabilitzat que, abans de la pandèmia, era un xic pessimista, però ara s’ha aconseguit que sigui superior i amb més recursos”.
Andreu Ferrer, coordinador tècnic d’Unió de Pagesos, valora molt positivament aquestes ajudes. “Seria molt més difícil si no fos per aquests ajuts, ja que un munt de pagesia, fins i tot professional, no arriba a la mitjana dels salaris no agraris. Però, en aquests moments, no són suficients. Europa ha decidit que, pel que fa als objectius del desenvolupament sostenible del 2030 de la ONU, la UE vol contribuir amb un 30 % per a mesures per lluitar a adaptar-se al canvi climàtic”.
“Hi ha un marge de flexibilitat en les ajudes”, diu Ramon, “ja que cada territori és diferent. Des de Brussel·les, es creu que cada zona i territori sap com administrar els ajuts, però hi ha un context general que ha d’organitzar els plans estratègics que supervisa la comissió general a la UE”.
Per a un agricultor les ajudes de la PAC són una quarta part de la renda, i tenint en compte el desenvolupament rural “és al voltant d’un 36 % de la renda agrària amb relació a la mitjana. Hi ha sectors, com el porcí, que no tenen ajuts directes i l’arròs i la ramaderia reben ajuts més superiors”, diu Ramon.
Hi ha agricultors que comenten que només per tenir terres es té dret a ajudes, però, segons Ramon, “es paga quant a la superfície establerta fa 20 anys però no es paga per produir però sí per mantenir aquesta terra en unes determinades condicions. Aquest model és el que permet a Europa defensar els ajuts a l’agricultura sense distorsionar el comerç internacional. No es tracta de produir més. Són ajuts a la renda de l’agricultor. I sí que la terra ha de complir una sèrie de condicions i el 70 % de la superfície agrària europea està coberta per ajuts i sotmesa a uns requisits de protecció ambiental que cal que el pagès segueixi”.
Els científics calculen que una agricultura tradicional preindustrial —la que s’ha fet durant milers d’anys— pot alimentar, a tot estirar, uns 4.000 milions d’humans. Gràcies als avenços tecnològics, avui es poden alimentar més de 7.500 milions de persones. Per produir un quilogram d’aliments, avui dia, necessitem només el 30 % del terreny que utilitzàvem el 1960. Malgrat això, el creixement demogràfic tan fort ha fet que hagin hagut d’augmentar molt considerablement els terrenys dedicats als conreus. Si l’any 1600 dedicàvem 200 milions d’hectàrees als conreus, actualment en dediquem 1.400 milions. És en aquest context de superpoblació i greu impacte ambiental que apareix la proposta de l’agricultura vertical: la maduració d’un conjunt de tecnologies que permeten conrear en edificis, en veritables plantes industrials. Pot esdevenir una revolució sense precedents, canviant el món com l’entenem avui dia. Promet alliberar el 80 % dels terrenys actualment dedicats a l’agricultura, de manera que bona part dels ecosistemes podrien recuperar la seva funció ecològica, restaurar la biodiversitat i eliminar completament les emissions i contaminació química associada als conreus.
Des de Brussel·les, es fa una gran aposta per la sostenibilitat. “El sector agrari pot contribuir i hi ha interès per part del pagès. Són els primers damnificats pel canvi climàtic i el sector més vulnerable. Això porta la UE a demanar que el sector agrari, com altres sectors, faci canvis, i la PAC tindrà molts canvis. El 25 % dels ajuts directes aniran a mesures i pràctiques ambientals amb pràctiques més sostenibles”, diu Ramon.
Menys pesticides i menys fertilitzants vol dir menys producció a curt termini. “Contaminar menys i produir més”, comenta Ramon, “és complex i calen esforços en tecnologia i noves alternatives; s’intentarà aconseguir”.
“Tenim règims més extrems climatològics”, diu Ferrer, “i ens haurem d’adaptar perquè bona part dels recursos van adreçats que el sector agrari hi contribueixi. Podem descarbonitzar des del nostre sector i hi haurem de treballar”.
Els productes ecològics són una opció d’una quantitat més gran de pagesos. “Del camp a la taula”, però, és una estratègia com a resposta en l’àmbit agrari de la Comissió Europea davant aquesta problemàtica. És el pacte verd europeu. Una eina per implementar els principis del Pacte Verd en el sector agroalimentari europeu. Vol impulsar un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient. Per aconseguir-ho, coordina polítiques transformadores per reduir la petjada ambiental i climàtica del sistema alimentari europeu i millorar-ne la resiliència, tot protegint la salut dels ciutadans i garantint alhora els mitjans de subsistència i oportunitats per als operadors econòmics.
Ferrer diu que “Europa s’ha fixat un objectiu per al 2030: que la superfície agrària sigui d’un 25 %. Catalunya ja està al 20 %. Amb la tecnologia actual encara no és una realitat, tot i que està avançant. Si tothom ho fes en la seva totalitat no abastiríem la població”.
A Catalunya, hi ha molts sectors productius que es transformen en ecològics, els costos no compensen, però centenars de productors catalans han optat per aquest nou model, que és costós però prefereixen produir d’aquesta manera.
La superfície agrícola certificada com a ecològica va créixer un 12 % a Catalunya el 2020, fins a assolir les 256.000 hectàrees, “més del doble que fa sis anys”. Aquesta superfície representa el 10 % de les terres dedicades a l’agricultura ecològica al conjunt d’Espanya i l’1,7 % de les del conjunt de la Unió Europea. D’altra banda, el nombre de productors que han certificat els seus productes com a ecològics va augmentar un 8,4 % interanual durant el 2020, fins a registrar-se’n 4.500.
La indústria alimentària lligada a aquest tipus de productes també va registrar un increment del 6,5 %, fins a superar les 2.400 empreses dedicades a l’elaboració, importació i comercialització de productes d’agricultura ecològica. La ramaderia ecològica també ha anat augmentant, amb un 23 % més de caps de bestiar i un 39 % més d’arnes d’apicultura, i ha superat les 1.000 explotacions ecològiques.
