La tecnologia que treu el cap a través de les pantalles ha passat a formar part de la majoria dels àmbits de la nostra vida, com la feina, els estudis, el lleure o les relacions socials. Aquesta hiperconnexió es pot convertir en una addicció, sobretot per a sectors de la població més vulnerables, com els nens. De fet, un 23,5 % dels joves amb edats compreses entre els 14 i els 18 anys utilitza de manera compulsiva Internet, segons el darrer estudi sobre aquest fet realitzat per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions.
Nens i nenes que encara no saben ni llegir ni escriure es mouen com peixos a l’aigua davant les pantalles i els pares i mares han sucumbit als mòbils i tauletes per entretenir els infants durant un àpat i així estar tranquils. Els infants saben fer-los funcionar i s’hi enganxen amb molta facilitat.
La permissivitat social amb l’ús de les pantalles complica la detecció i la gestió de l’addicció a les pantalles, a més del fet que “no hi hagi lleis que en regulin i en limitin l’ús. De fet, encara no es preveu el diagnòstic d’addicció tecnològica com a tal. Cal tenir en compte que els joves solen tenir insatisfaccions a la seva vida diària i busquen recursos a les pantalles per evadir-se. El cas és que la societat està malalta i els adults no tenen recursos per criar des d’un lloc sa. Hem donat molt poder a la tecnologia sense desenvolupar recursos per gestionar la feina correctament, perquè, ben aprofitada, és molt útil, però també hi ha riscos, si no es posen límits, com aprendre a gaudir del temps lliure sense pantalles”, comenta Dominica Díez, responsable de la unitat de joc psicològic i addiccions de la Fundació Althaia de Manresa.
Què enganxa els nens i joves
a les pantalles?
El que fascina tant els nens i joves de les pantalles és el fet que els atrau “l’estimulació que reben amb les recompenses dels videojocs, així com l’entreteniment que els genera i la possibilitat d’evasió. En el cas dels nens més petits, amb dos o tres anys, els apaivaga i els calma si estan inquiets. Per això, és fonamental posar límits amb l’ús de les pantalles. De manera que el més recomanable és que fins als quatre anys no es tingui cap contacte amb aparells tecnològics. De quatre a set anys, convé que, com a màxim al dia, els facin servir durant 45 minuts, però amb supervisió adulta i de set a dotze anys, s’aconsella una hora al dia amb acompanyament adult per comprovar que el nen accedeix a un contingut adequat per a la seva edat”, explica Díez.
Prevenir l’addicció dels més petits als dispositius tecnològics
Aconseguir que els joves tinguin una relació sana amb els dispositius tecnològics passa perquè “a la família hi hagi una comunicació fluida sobre el tema; no veure la tecnologia com l’enemic, sinó assumir que forma part del nostre dia a dia. Les pantalles no són una cosa passiva, sinó que hi interactuem, per la qual cosa convé que els pares ens informem i formem per poder acompanyar millor els nostres fills en aquest aspecte per tal d’establir normes adaptades a cada situació i nen per educar igual que ho faríem amb altres aspectes que ens importen, com ara l’alimentació o els estudis”, explica Díez.
Quan es detecta que el nen entra en una dinàmica addictiva amb les pantalles, convé actuar amb calma per fomentar un espai d’escolta on els progenitors puguin plantejar la seva preocupació i donar peu a conèixer com se senten els fills. És aconsellable no jutjar ni recriminar la conducta dels nens, sinó intentar establir unes normes d’ús consensuades i oferir altres alternatives de lleure més saludables. Si cal ajuda amb la situació, es pot contactar amb un equip professional, com és el de la Fundació Althaia.
Se supera l’addicció a les pantalles o hi ha risc de recaiguda?
Els nens i joves que se sobreposen a un comportament obsessiu amb la tecnologia poden tenir recaigudes, com passa amb totes les addiccions. Però, quan passa, “no es parteix del mateix punt, perquè ja s’han generat més recursos per gestionar la situació amb més habilitats i a mesura que el nen creix i madura utilitza les pantalles d’una altra manera”, aclareix Díez.
La tecnologia forma part de la nostra vida, per la qual cosa resulta complicat aïllar-ne els nens i els joves. Per això, l’objectiu principal que cal treballar amb persones que han mostrat un ús abusiu de les pantalles és intentar que hi mantinguin una relació tan saludable com sigui possible. Per això, cal treballar i reforçar aspectes com l’autoestima, la tolerància a la frustració o la impulsivitat, i aconseguir un acostament gradual saludable als dispositius tecnològics.
