La Seu de Manresa, una joia del romànic a tocar de casa

0
48

El dia 30 de juny de 1322 es va contractar la construcció de la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu de Manresa al mestre d’obres Berenguer de Montagut. Amb el 700 aniversari d’aquesta data, la Seu ha proposat actes de diversa índole amb la vocació de donar a conèixer la faceta gòtica del temple.
Per rememorar aquests fets que compleixen 700 anys, des de la basílica s’han presentat un seguit d’actuacions de caràcter permanent amb la vocació de millorar l’estat actual del temple i del patrimoni que alberga, garantir una millor atenció ciutadana i turística i obrir-se a nous públics. D’altra banda, també ha programat un seguit d’actes amb objectius divulgatius i litúrgics. Tal com ha apuntat mossèn Joan Hakolimana, rector de la Seu, “plantegem una celebració que enforteixi l’estructura del segle XXI de la basílica. La voluntat és fer coses de llarg recorregut tal com van fer els nostres avantpassats construint la Seu, coses que no siguin flor d’un sol dia”.
En aquesta direcció, hi ha el projecte educatiu de la Seu. Aquest mes de juny es va fer un correu electrònic massiu a centres educatius de primària i de secundària amb tota la informació sobre aquesta nova proposta. Es tracta de dues activitats educatives adaptades al currículum escolar amb l’objectiu d’oferir una visita molt completa al temple amb materials pedagògics propis. La primera setmana de setembre es convocarà el personal docent perquè pugui provar ambdues propostes. També s’ha preparat un joc per a famílies, “Les claus de la Seu”, creat pel CAE. Tots els infants que visiten el temple tenen al seu abast aquesta proposta per descobrir la Seu jugant i amb la mirada dirigida a allò més destacable.
En el marc de les intervencions que tindran afectació en el temple, properament es portarà a terme la instal·lació del frontal florentí (Geri di Lapo, s. XIV) a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. La restauració del frontal ja està completada, però queda per fer l’estructura de vidre que la protegirà. Aquest projecte es podrà dur a terme gràcies al programa Temps de Gòtic impulsat per la Fundació la Caixa. En el mateix marc, durant el mes d’agost es completarà la instal·lació de l’orgue del cor de Catalunya ampliat i restaurat, que es beneirà i s’inaugurarà amb un cicle de concerts inicial de gran categoria. També es portarà a terme la instal·lació de l’exposició La Seu de Manresa, 700 anys de manera permanent a l’Espai Oliba, obert a les visites l’any 2020 amb motiu de la celebració del mil·lenari de la redotació del temple. L’exposició és impulsada per Fermí Bataller i el COAC i ha passat per la Casa Lluvià de Manresa, la sala d’exposicions del COAC de Vic i actualment és a la cripta de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.
I, finalment, s’editarà un nou fullet de visites amb la informació actualitzada de la vessant turística del temple. Els darrers anys la Seu ha estrenat moltes novetats estructurals i d’exposició: L’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els Sants (Antoni Viladomat, 1728-1750), l’obertura de l’Espai Oliba, les vitrines de les arquetes dels Cossos Sants de la cripta i, properament, la instal·lació del frontal florentí i l’orgue. Totes aquestes millores quedaran plasmades al nou fullet. L’efemèride d’enguany també ha propi-
ciat la programació d’un seguit d’actes de caràcter puntual amb la intenció de donar a conèixer la faceta gòtica del temple des de diverses vessants com la fotografia, les visites guiades o les ponències magistrals.
Aquest passat mes de juliol van tenir lloc les celebracions eucarístiques, xerrades i visites de capvespre però les activitats continuen. A l’octubre, en una data encara per determinar, es proposa un taller de fotografia amb el fotoperiodista Jordi Borràs per aprendre a treure el màxim partit de la càmera del telèfon mòbil al temple gòtic. Les inscripcions es poden fer a codetickets.com.
I els divendres del mes d’octubre s’oferirà un cicle de coneixement gòtic amb ponències magistrals de grans experts del gòtic. El programa es publicarà el mes de setembre. ●

‣‣ El frontal florentí de la Seu ha estat restaurat

El frontal florentí de la Seu, que en realitat té el nom de Frontal de la Passió, s’instal·larà definitivament a la capella que es deia de la Mare de Déu de Lourdes, segons ha confirmat mossèn Jean Hakolimana, “perquè és una capella on no toca el sol i els tècnics han assenyalat que és important que no tingui contacte directe amb la llum solar”. D’aquesta manera, mossèn Hakolinama descartava que el frontal acabi en un museu, ja que “el frontal florentí és una peça per a la devoció i ha d’anar a la nau central de la basílica, que és on li toca. Les peces pensades per al museu són d’altres característiques”. El projecte de restauració ha inclòs la neteja i restauració integral del frontal i la creació d’un espai expositiu a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. Al projecte se li ha atorgat un pressupost de 125.000 euros.

El trasllat del frontal a l’interior de la Seu contribuirà a potenciar, encara més, l’extraordinari conjunt patrimonial d’època gòtica format per la magnífica església projectada per l’arquitecte Berenguer de Montagut i els diferents retaules del mateix període artístic, entre els quals sobresurt el Retaule del Sant Esperit (1394), obra de Pere Serra. La tornada del frontal florentí al temple coincidirà amb la celebració dels actes de Manresa 2022, per commemorar el 500è aniversari de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat, “però també amb el 700è aniversari de l’encàrrec a Berenguer de Montagut de la construcció de la Seu, el 1322”.
La Seu de Manresa, en coordinació amb el Bisbat de Vic, va encarregar a finals de 2017 un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per tenir tota la informació sobre l’estat de conservació del frontal florentí de la Seu i, així, disposar d’un full de ruta per millorar-ne la conservació i l’exposició dins la Seu. Per elaborar el projecte, els restauradors van treure la vitrina del frontal, en van prendre diverses mostres i van fer fotografies de tots els detalls de la peça. El Frontal de la Passió, conegut popularment com a frontal florentí, és un frontal d’altar gòtic encarregat per Ramon Saera, una dels prohoms manresanes més importants del segle XIV, al brodador florentí Geri di Lapo. Al seu testament, fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal, Saera va deixar en herència el frontal a la basílica manresana.

La peça fa 90 cm d’alçada i 333 cm d’amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres en tres fileres. Es tracta d’una peça de gran rellevància artística a escala mundial, ja que és un dels pocs frontals d’altar gòtics conservats de l’època. Al segle XIV els frontals servien com a ornament dels altars majors perquè, a diferència de les capelles laterals, no s’hi podien col·locar retaules. “El Frontal de la Passió és una peça d’interès mundial”, ha explicat mossèn Hakolimana, “perquè a escala mundial queden poquíssimes peces d’aquestes característiques, escola i època, per tant és representant d’un gènere, d’un estil, que no té tants testimonis, perquè malauradament se n’han perdut moltes”, ha emfatitzat. “Les peces es feien a mida, i per tant, Saera la va encarregar amb la intenció que anés a l’altar de la Seu”, ha conclòs.

‣‣ El muntatge de l’orgue de la Seu encara la recta final

El Taller Carlos M. Álvarez ha deixat llesta la part estructural i instrumental de l’orgue del cor de Catalunya després d’haver-lo restaurat i ampliat durant catorze mesos a les seves instal·lacions de Villel, a la demarcació de Terol.
Els treballs d’instal·lació i muntatge de l’orgue del cor de Catalunya a l’esquena de l’altar de la basílica segueixen el calendari previst i l’instrument podrà ser beneït durant la primera quinzena d’agost. Un orgue amb història.
L’orgue es va fabricar el 1922 i estava muntat a Montserrat sobre un disseny de Silvio Puccinia, però l’abadia se’n va haver de desprendre per unes obres i la Seu de Manresa el va comprar el 1957 i va adaptar l’instrument sota modificacions aplicades de Gabriel Blancafort i d’altres que es van fer posteriorment.
L’empresa d’organers ja feia quatre anys que modificava l’orgue, però, finalment, un grup de ciutadans vinculats a la basílica va engegar a finals de 2020 una campanya per recaptar els 300.000 euros que es necessitaven per restaurar-lo tant per fora, com per dins, la part més important. Des de llavors, a banda de recaptar aportacions de particulars i empreses, la comissió ha organitzat diversos concerts per arribar a aquesta xifra.
L’empresa, d’acord amb la parròquia i l’organista de la Seu, va optar per engrandir l’instrument, fer un instrument acompanyant, un instrument litúrgic. L’orgue resultant augmenta en més de 400 tubs els que tenia, en set registres, amb una secció de trompeteria prou important que no tenia, i s’ha fet la divisió dels tres cossos sonors.

‣‣ Les arquetes dels Cossos Sants de la Seu estrenen vitrines i ubicació
Es tracta de dos reliquiaris de plata repujada i cisellada que l’orfebre manresà Antic Lloreda va fer entre els anys 1616 i 1653.
Les arquetes de plata dels Cossos Sants de la basílica de la Seu, obra de l’argenter manresà Antic Lloreda entre els anys 1616 i 1653, es poden contemplar de manera permanent en sengles vitrines a la cripta de la basílica de Santa Maria
de la Seu de Manresa.

Les dues vitrines són a la cripta del temple, a la vora del tabernacle de marbre on es custodien les relíquies dels patrons de la ciutat. L’exposició de les arquetes dels Cossos Sants és una nova millora de l’estat i conservació i exposició del patrimoni de la basílica, que des de fa anys treballa en la direcció de custodiar i de fer accessible tot allò que alberga.

‣‣ L’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els Sants (entre 1728-1750), d’Antoni Viladomat (1678-1755), és a la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, després d’un temps al Museu de Manresa.
L’obra és un oli sobre tela de grans dimensions (350 × 200 cm) i és considerat un dels quadres més destacats d’Antoni Viladomat i Manalt, gran artista del barroc català. A la pintura s’hi representa l’Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba i, al pla superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat l’esperen per rebre-la. L’obra, una de les més destacades del gran artista del barroc català, era al Museu Comarcal de Manresa des de l’any 2015.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí