El gener de 2022, a Catalunya hi havia 371.802 persones aturades, de les quals 210.872 eren dones. Això ens porta a dir que la persona aturada és majoritàriament una dona, atès que hi ha un 56,72 % de dones més que d’homes en situació d’atur
Des de fa més de 100 anys, el 8 de març és un dia que celebra els drets conquerits per les dones en tots els àmbits i commemora la llarga història de lluites i sacrificis per aconseguir-los. Actualment, durant aquesta jornada, s’organitzen marxes i manifestacions a tot el món per denunciar que encara queda molt camí per recórrer fins a assolir aquesta desitjada igualtat real entre homes i dones, ja que moltes dades confirmen precisament això: que a molts països néixer dona és un llast social.
El març de 1857, en el marc de la Revolució Industrial, les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York van sortir al carrer a protestar en massa per les dures condicions de feina. Si bé és cert que en aquell moment les condicions laborals de tots els treballadors eren duríssimes, la precarietat s’acarnissava espe-
cialment amb la part femenina del sector: els salaris de les dones podien arribar a ser menys de la meitat que els dels homes només pel
fet de ser dones. Les protestes van acabar amb la intervenció violenta de la policia contra les manifestants, però aquella manifestació va establir un primer precedent gràcies a la seva gran repercussió.
El 1907 va tenir lloc la primera Conferència Internacional de Dones Socialistes a Stuttgart, Alemanya, liderada per Clara Zetkin, on es va fundar la Internacional Socialista de Dones. Un dels primers objectius que perseguien era el sufragi femení.
Per mostrar suport a la vaga que les treballadores tèxtils van dur a terme a Nova York el 1908 —una vaga que, juntament amb la del 1857, passaria a la història—, el 1909 una organització de Dones Socialistes va celebrar als EUA el primer Dia Internacional de la Dona. Tot i que només va tenir seguiment a Nova York i Chicago, es calcula que unes 15.000 dones van participar en una marxa que va recórrer la ciutat de Nova York.
El 1910, va tenir lloc la segona trobada Internacional Socialista de Dones, a Copenhaguen, Dinamarca. En aquesta ocasió, es va proposar fixar un dia simbòlic —al voltant del 8 de març— que servís per reivindicar els drets
de totes les dones, principalment el dret al vot. L’any següent, es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona el 19 de març a alguns països europeus com Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. El 1975 l’ONU va reconèixer el dia de manera oficial.
Avui en dia, les dones estan cada vegada més involucrades a les empreses, els mitjans de comunicació i molts altres àmbits laborals existents.
DONES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ: DE ‘FLOREROS’ A MEDIÀTIQUES INFLUENTS
Són diverses les dones que són les conductores de programes “estrella” de la ràdio en els programes del matí com Àngels Barceló a la Cadena Ser, Gemma Nierga a Ràdio 4 i Laura Rosel a Catalunya Ràdio. Però als càrrecs de responsabilitat als mitjans de comunicació sempre ha estat difícil accedir-hi. En trobem casos comptats, com Mònica Terribas, que va ser directora de Televisió de Catalunya des del 2009 fins al 2012, i directora i presentadora del programa “El matí de Catalunya Ràdio” del 2013 al 2020, o la periodista Soraya Rodríguez, que és directora de Ràdio 4.
La periodista Núria de José comenta que “a vegades et sents menystinguda. Sovint passa d’una manera subtil, la sensació és que la teva opinió tendeix a ocupar un segon pla. També, moltes vegades, he assumint tasques (de categoria inferior, tipus administratives, etc.) que possiblement un home en la mateixa posició no hauria fet”. La Núria tampoc ha buscat el repte del reconeixement: “No m’he plantejat mai cap repte amb l’ambició d’arribar a un lloc determinat. Sempre he intentat estar satisfeta amb la manera de fer la feina que m’han encarregat. Però sí que, quan he ocupat llocs de responsabilitat, he tingut la sensació de ser observada amb més atenció que si hagués estat un home”. La Núria és actualment responsable de Coordinació i cap de Projectes de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.
Com ha estat demostrat reiteradament, les dones tenen la capacitat de fer múltiples tasques alhora, a més de ser professionals a qualsevol àrea, moltes són mares, que és la tasca més exigent de totes. Aquest és un repte per a les dones, com explica la Núria: “La voluntat d’exercir a ple rendiment combinant-ho amb la maternitat, sobretot per la dificultat de conciliar pels horaris complicats que comporta fer de periodista és difícil. Ara que el meu fill és gran, estic contenta d’haver-ho fet d’aquesta manera perquè m’he pogut desenvolupar com a mare i com a professional alhora i això també és un bon exemple d’aprenentatge per a ell (de compromís i de passió per una professió)”.
LES DONES ENCAPÇALEN EL RÀNQUING A L’ATUR AMB UN 56,72 %. EL PIC MÉS ALT ÉS A TARRAGONA AMB UN 57,68 %
Al mercat laboral català hi continua havent desigualtats de gènere. Les dones troben més dificultats a l’hora de trobar una feina i presenten una taxa d’atur més elevada que els homes.
El gener de 2022, a Catalunya hi havia 371.802 persones aturades, de les quals 210.872 eren dones. Això ens porta a dir que la persona aturada és majoritàriament una dona, atès que hi ha un 56,72 % de dones més que d’homes en situació d’atur. Segons les dades que presenta l’Enquesta de població activa (EPA) en el quart trimestre de 2021, situen la taxa d’atur en un 10,16 %, i pel que fa a les dones en un 11,53 %,
quasi 1 punt i mig de diferència respecte a la taxa d’atur masculí (10,1 %).
També podem observar que, per províncies, a Catalunya, el gener del 2022, són les dones les que estan majoritàriament a l’atur, entre el 55 i 57 % respecte als homes. La província que presenta més atur en les dones és Tarragona, amb un 57,68 %, i la que té l’atur més baix de les dones és Girona, amb un 55,37 %.
Les dones tenen menys estabilitat laboral que els homes. Les dones tenen més mobilitat dins del mercat laboral: mentre que quasi el 54 % dels homes porten tres o més anys en l’ocupació actual, només el 46 % de les dones es troben en la mateixa situació el quart trimestre del 2021. Aquesta temporalitat i inestabilitat s’evidencien en el fet que més de la meitat de persones amb onze mesos o menys en la seva ocupació actual són dones.
Finalment, s’ha de remarcar que, el gener del 2022, el 67,87 % de les dones de 45 i més anys fa més d’un any que estan en situació d’atur, quasi nou punts més que els homes amb la mateixa edat (59,19 %). Així, són les dones les que tenen més dificultats per accedir al mercat laboral, i és sobre aquestes dones sobre les quals s’haurien de fer més polítiques actives.
