“La sensació d’inseguretat continua molt present als carrers de Manresa”
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, anunciava a finals d’agost que la nova comissaria de proximitat de Manresa estarà operativa la primera meitat del 2023 i serà la primera de Catalunya. Una comissaria que s’ubicarà al passeig de la República, 9-11. El regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, ens parla de la realitat actual a la capital del Bages. I és que, tot i que les dades dels fets delictius a la ciutat han millorat en els darrers mesos, la sensació dels ciutadans continua sent força preocupant.
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va afirmar que Manresa és una ciutat segura. Des de l’Ajuntament també ho veuen així?
Sí, tot i que hi ha molts matisos. Quan parlem de seguretat sempre hem de parlar de dos conceptes: la seguretat objectiva i subjectiva. Des del punt de vista de seguretat objectiva, s’han de tenir en compte les dades i a Manresa són força bones, per sota de la mitjana de delictes de Catalunya i ciutats grans. Parlem de 52,4 delictes per cada 1.000 habitants quan la mitjana catalana és de 58,2 i a Barcelona de 85,9. Pel que fa a la percepció, té a veure amb el que no són dades objectives: carrers foscos, vidres trencats, pintades a les parets, gossos deslligats, etc. Potser no hi passa res, però com a ciutadà evites passar-hi perquè no t’hi sents segur. La percepció a Manresa ara mateix no és bona per molts motius, principalment per activitats incíviques.
Fa un any i mig parlàvem de dades
alarmants, objectivament han millorat?
Sí, objectivament, sí. Hi ha menys fets delinqüencials greus. Una de les mesures que vam posar en marxa quan vèiem que la situació es complicava va ser l’operatiu Tremall. Combina els tres cossos policials que actuen a la ciutat i sol estar enfocat a aquelles persones i als espais on es percep clarament que hi ha delinqüència organitzada, com ara tràfic de drogues. El fet d’haver fet una feina prèvia d’agents de paisà per identificar els punts i poder-hi incidir ens va ajudar a detenir catorze persones del carrer altament conflictives.
Manresa tindrà una comissaria de proximitat que s’ubicarà al passeig de la República. Per què s’ha triat aquesta ubicació?
Perquè buscàvem un zona al centre històric, ja que és un dels punts de la ciutat on s’acumulen conflictes, i és un carrer molt ben situat perquè és una porta d’entrada i sortida a la ciutat. La idea és que la comissaria treballi de les 8 h del matí a les 23 h de la nit, tot i que encara no se n’ha concretat l’horari. Es treballa perquè estigui en marxa el primer trimestre del 2023. De fet, de la desena de comissaries que s’obriran a Catalunya, Manresa és la que està més avançada.
Darrerament s’han incorporat nous agents a la Policia Local. És suficient?
Fem el que la llei ens permet fer i que fa dos mandats no ens permetia. En el mandat 2011-2015, Manresa va estar intervinguda per l’Estat, i una de les impossibilitats que teníem era no poder contractar personal. No només personal nou, sinó també substitucions per a aquelles persones que es jubilaven. Durant aquell mandat vam perdre una dotzena d’agents, que són els que es van jubilar. Ara per ara, podem fer més coses. Una és substituir aquells agents que s’han jubilat i, abans d’acabar el mandat el maig que ve, tal com ens vam comprometre, incorporarem entre quatre i sis agents nous. En el fons, el que ens demana la ciutadania és més presència
policial al carrer. De totes les mesures, la que està funcionant més són les patrulles mixtes a peu de carrer. Si volem mantenir aquesta mesura, és lògic que calguin més efectius.
La presència policial és important, però també l’efectivitat, i sovint la gent del carrer té la sensació que la Policia no actua…
Depèn de les situacions. Hi ha situacions d’incivisme que generen malestar, però que potser no són fets delictius, sinó actituds incíviques. I altres situacions com baralles que, quan hi arriben els agents, ja s’han dissolt. Cal tenir en compte que dues persones poden estar barallant-se al carrer i que això pot arribar a molestar molt, però al final no deixa de ser només una baralla. A banda, en els casos de delictes lleus, també hem de tenir en compte que moltes d’aquestes persones no arriben ni a veure el jutge. I que tan aviat com entren, surten, per la llei que tenim. És clar, el policia pot fer la feina, però després ve el que ve, i això molts cops genera impotència.
Com està el tema d’ocupacions
delinqüencials?
L’ocupació és un problema general, i a Manresa hi ha un índex de pisos desocupats i susceptibles de ser ocupats per sobre de la mitjana. D’entrada, però, cal diferenciar les ocupacions que es fan per necessitat o per ideologia i que no generen cap tipus de malestar veïnal, de les ocupacions conflictives o delinqüencials, que generen molts problemes. Fins ara, ha estat molt difícil posar remei a ocupacions conflictives, perquè la majoria de vegades la propietat recau en un fons d’inversió internacional amb un delegat a Madrid que gestiona aquella propietat de Manresa i centenars més a tot l’Estat. És molt difícil contactar-hi i, si la propietat no denuncia, des de l’Ajuntament només podem desallotjar l’habitatge per una qüestió de seguretat o salubritat, com ha estat el darrer cas del carrer Sobrerroca. Amb tot, just aquest mes de setembre, la Generalitat ha anunciat que els ajuntaments i els veïns podran instar que es desallotgin delinqüencials de cases ocupades si els grans tenidors no actuen. És una reforma del text del Codi Civil que ens ha d’ajudar molt. Segons va anunciar la Generalitat, podria entrar en vigor a finals del 2023.
Podem parlar d’un perfil delinqüencial estipulat a Manresa?
En la diagnosi que vam fer a finals de l’any passat vam detectar quatre tipologies d’accions que generen inseguretat i problemes d’incivisme i convivència a la població. En primer lloc, els conflictes i lluites entre bandes rela-
cionades amb el tràfic de drogues, un tipus de delinqüència que és en mans dels grups d’investigació dels Mossos d’Esquadra i del cos de Policia Nacional, i que ens els darrers mesos s’ha aconseguit amainar gràcies a operatius com el Tremall. En segon lloc, els robatoris, furts i estrebades reiterats. Aquest passat mes de maig el Govern espanyol va anunciar una modificació del Codi Penal per elevar les penes als furts reincidents. És una bona notícia. Sense una llei que ens ajudi, molts cops no hi podem fer res. En tercer lloc, les problemàtiques d’incivisme extrem. No és delinqüència, però té un alt grau d’incidència sobre la qualitat de vida de la gent. És un incivisme vinculat a grans consums i dependències d’alcohol i drogues. I en quart i últim lloc, les ocupacions conflictives, sobre les quals estem treballant i, com he dit, confiem en el canvi legislatiu anunciat per la Generalitat per poder-hi fer front amb més eines i amb més eficàcia.
‣‣ DARRERA ACCIÓ
L’Ajuntament de Manresa va ordenar el desallotjament del bloc número 29 del carrer Sobrerroca per motius de seguretat i salubritat.
El bloc, que estava ocupat, acumulava diverses incidències i situacions que podien comportar un risc per a tercers.
Un dispositiu de Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Policia Local va executar el 13 de setembre el desallotjament del bloc avalat pels Jutjats per motius de seguretat i salubritat. Un cop executat, el pis va quedar tapiat pel risc que podia comportar a terceres persones.
Es tracta d’un bloc propietat d’una empresa que, des de fa un temps, estava ocupat per un grup de persones que en els darrers mesos havien generat forts problemes de convivència, civisme i seguretat a la zona, amb tres incendis comptabilitzats les darreres setmanes.
Atenent l’obligació que té l’Ajuntament de Manresa de vetllar per la seguretat de les finques, l’edifici es va inspeccionar i es va detectar una situació de risc a terceres persones per les condicions amb què es trobaven els pisos, derivades en part dels incendis que s’hi van declarar, així com també per l’acumulació de material susceptible de fer servir com a combustible i per la falta de les condicions salubres idònies per viure-hi.
Un cop executat el desallotjament, es va procedir a tapiar el bloc i es va requerir a la propietat que efectués els treballs necessaris per al manteniment adequat de la finca.
