L’Ajuntament de Manresa assegura que hi ha 130 expedients actius sobre ocupacions a la ciutat i sempre ha negat que hi hagués 1.100 pisos ocupats. Al desembre, afirmava que la tendència a la ciutat és a la baixa, mentre que la xifra acumulada d’expedients sempre serà a l’alça.
Segons l’Ajuntament, el 2020 es va recollir informació referent a 454 casos d’ocupacions o d’intents d’ocupació. Pel que fa al 2021, es van obrir 325 actes per aquest mateix motiu (28,41 % menys que l’any anterior). Aquest passat 2022, s’ha recollit informació de 271 casos d’ocupacions o d’intents d’ocupació, la qual cosa representa un descens del 16,6 % respecte del 2021 i del 40,3 % respecte del 2020.
Moltes vegades un mateix pis pot ser ocupat i desocupat diversos cops en un any, fet que generaria diversos expedients oberts en un any per a un mateix pis.
També asseguren que el nombre d’expedients no es correspon amb situacions consolidades o que persisteixin. La majoria de vegades, l’Ajuntament rep la informació quan es genera l’ocupació o l’intent d’ocupació, o quan dins un habitatge ocupat hi ha una necessitat (petició de comptadors solidaris, de lloguer social, etc.), però la font que ha informat en un inici no informa l’Ajuntament quan la situació s’ha resolt pel motiu que sigui (acord entre particulars, desnonaments provinents dels jutjats, etc.).
L’equip de govern explica que es tracta d’un tema complex, amb moltes variables, sobre el qual l’Administració pública local no té competències directes per incidir-hi, i que pertany a l’esfera privada.
L’Ajuntament sempre ha vetllat pel compromís del govern per vetllar pel bon veïnatge i convivència
La Regidoria d’Habitatge es va proposar resoldre tres casos que generaven conflictivitat en habitatges que es trobaven en mal estat i que podien generar risc a terceres persones. En un d’aquests casos, el desallotjament del bloc número 29 del carrer Sobrerroca, també es va instar els ocupants del número 12 del carrer Caputxins a abandonar l’immoble, per qüestions de salubritat i de risc per a terceres persones, i aquest passat abril, es va desallotjat un bloc ocupat al número 50 del carrer Oms i de Prat, un edifici que, segons els veïns de la zona, estava ocupat per persones força conflictives.
Des de l’Ajuntament de Manresa diuen que d’ocupacions conflictives ara no en consten. Justament les estan resolent amb molt d’esforç i treball, i amb les eines que tenen (que són poques). I si en aquest del Botí es donen les mateixes circumstàncies que al carrer Sobrerroca i al carrer Oms i de Prat, també s’hi actuarà.
Cal fer una separació de les tipologies d’ocupacions: les socials —que són la majoria— o ideològiques, d’una banda; i les delinqüencials o conflictives, de l’altra. En aquest sentit, no es pot vincular inseguretat als carrers amb ocupacions. L’Ajuntament afirma que no existeix un registre de pisos ocupats en xifres absolutes.
Tothom pot fer arribar informació a l’Ajuntament sobre casos d’ocupacions o d’intents d’ocupacions: els mateixos propietaris, veïns, associacions de veïns i cossos policials.
El darrer dels casos més flagrants i que des del primer dia estava en coneixement de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, del regidor Joan Calmet i de la Policia Local és l’ocupació d’un edifici al carrer Botí número 8 de la ciutat. Primer, es va desprecintar l’edifici i des de mitjan abril està ocupat per un gruix força important de gent molt jove que, durant el dia, treuen runa d’aquest lloc que amenaça ruïna i, als vespres, s’hi veu un moviment continu de persones que hi entren, en surten i hi pernocten. De moment, ja tenen llum d’una presa que no pot ser pròpia, ja que la casa no pot tenir electricitat ni comptador.
El regidor Joan Calmet, delegat de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, diu que “els ajuntaments no tenen prou eines per resoldre els problemes de les ocupacions. Tot i així —diu—, cal que els ciutadans denunciïn els casos que coneguin, ja que la justícia és lenta”. El que es recomana és fer una instància amb totes les problemàtiques, i així l’Ajuntament en pren constància a des d’un punt de vista tècnic i s’inicien les actuacions.
Preguntats els líder de formacions que es presentaven als comicis del 28 de maig, aquestes van ser algunes de les respostes que pensem que cal explicar ja que alguns seran els qui ens governaran els propers quatre anys. Josep Lluis Javaloyes, del Partit Popular, ha explicat diverses vegades que volen crear l’Oficina Antiocupació. Javaloyes comenta que “en aquest edifici es poden portar presumptament accions irregulars i delictives”.
Per la seva banda, Sergi Perramon, de Front Nacional, es mostra content pels veïns del carrer Oms i de Prat, que “per fi podran descansar amb tranquil·litat després de la desokupació d’un bloc extremament conflictiu”. I continua comentant que “aquest bloc, segons els veïns, ha esdevingut un niu de conflictes, incivisme i brutícia que ha generat preocupació en les últimes setmanes i que, sumat a la degradació generalitzada dels carrers d’aquesta zona, provoquen la fugida dels manresans cap a altres ciutats i pobles de la comarca”.
Ramon Bacardit, líder de Junts per Catalunya a Manresa, ja havia comentat en reiterades ocasions la situació preocupant de les okupacions de Manresa, un dels temes que més inquieten i creen inseguretat en els veïns.
El candidat als comicis del 28 de maig pel PSC, Anjo Valentí, deia que “aquesta nova ocupació il·legal és una mostra més de la manca de prevenció del Govern de l’Ajuntament de Manresa a l’hora de treballar amb els propietaris d’immobles buits per detectar casos d’ocupacions de propietat privada com aquest”. I afegeix que “vam proposar una moció el passat Ple de juny de 2022 en contra de les ocupacions delinqüencials i conflictives, i és important que des de l’Ajuntament i tots els agents implicats es treballi amb polítiques públiques de prevenció i detecció de possibles casos”.
Pel que fa a la resta de partits, Anna Querol, líder d’En comú, comentava que ara sembla precipitat fer declaracions. Andrés Rojo, de Ciutadans, no n’opinava i la Cup no contestava. Pel que fa a Impulsem, deien que desconeixien el cas i no volien fer declaracions.
Però el cas és que sigui perquè el propietari no ha estat avisat, sigui perquè segons l’Ajuntament “no s’hi pot fer res”, l’okupació d’un nou edifici és una realitat i la insalubritat, la manca total d’higiene, la brutícia campen com volen amb un gruix de persones, presumptament sense sostre i amb risc d’exclusió social que malviuen en condicions més que precàries al centre de Manresa, que s’ha volgut anomenar centre històric.
