Un sondeig recent elaborat per la Unicef mostra que la crisi de la COVID-19 ha tingut un impacte important en la salut mental dels adolescents i joves.
El sondeig marcava que un 27 % va sentir ansietat i un 15 %, depressió. Per al 30 %, la raó principal que influeix en les seves emocions actuals és la situació econòmica.
La seva percepció sobre el futur també s’ha vist afectada negativament, sobretot en el cas de les dones joves, que han afrontat dificultats particulars. El 43 % de les dones se sent pessimista davant del futur davant del 31 % dels homes participants.
Una situació que genera una preocupació elevada i és una crida a les autoritats de salut nacional és que el 73 % ha sentit la necessitat de demanar ajuda en relació amb el seu benestar físic i mental. Tot i això, el 40 % no va demanar ajuda.
Aquest valor augmenta al 43 %, en el cas de les dones.
Els centres de salut i hospitals especialitzats (50 %), seguits pels centres de culte (26 %) i serveis en línia (23 %), són els principals mecanismes on buscarien ajuda en cas de necessitar-la.
L’adolescència és un període generalment difícil, ja que les necessitats socials d’acceptació s’hipertrofien. A més, el cos experimenta canvis molt notables i l’individu es qüestiona el paper que ocupa a la societat. Es tracta d’una etapa de reorientació i de recerca de nous significats. S’hi exploren els mateixos límits i es redefineix la identitat. És l’espai limítrof entre la infantesa i la vida adulta.
La seva efervescència particular es tradueix en un risc accentuat d’alteracions emocionals. Particularment amb l’aparició de tristesa i ansietat (relacionades amb els vincles socials i amb les exigències acadèmiques).
De fet, durant el seu desenvolupament surten molts dels trastorns psicològics que manifesten les persones a l’edat adulta. Per això, cal una atenció especial i més sensibilitat.
La confluència d’aquesta etapa vital amb la crisi sanitària provocada pel coronavirus implica resultats incerts, que preocupen tant les famílies com la comunitat científica.
Avui dia sabem que la crisi per coronavirus ha generat importants ressonàncies emocionals als adolescents. Concretament, es relacionen amb una tendència augmentada a experimentar símptomes ansiosos i depressius.
Aquest fet s’ha revelat molt important
entre els que patien algun problema de salut mental previ. Això passa perquè constitueixen una població vulnerable a les recaigudes o a l’empitjorament de la salut psicològica en situacions d’estrès intens.
Són molts els joves que estan referint
sensacions d’ansietat difuses però suggeridores d’una hiperactivació del sistema nerviós simpàtic, com ara inquietud i
problemes per dormir (amb una alteració específica dels cicles naturals del son).
Així mateix, els atacs de pànic, entesos com a episodis aguts d’activació fisiològica intensa, també n’han accentuat la prevalença.
Tot això conflueix amb una visió negativa del futur i amb la percepció de tenir davant dels nostres ulls una situació incontrolable. Aquestes dues variables prediuen intensament els trastorns de l’estat d’ànim (com la depressió més gran).
Com que la crisi sanitària s’està estenent llargament en el temps, hi ha indicis d’un augment de respostes fisiològiques d’esgotament. Aquestes sorgeixen davant la producció persistent i elevada de cortisol a l’organisme (hormona de l’estrès).
Aquesta circumstància s’associa a un augment del risc de trastorns mentals. A més, pot ser particularment crítica en el cas de les noies adolescents.
Per això, mantenir els joves ben informats, així com facilitar vies perquè puguin intercanviar les seves experiències emocionals, és essencial per prevenir-los.
Una altra de les amenaces destacables és l’eventual desenvolupament d’un trastorn d’estrès posttraumàtic en adolescents. Això podria passar sobretot entre aquells que van experimentar alguna pèrdua significativa o que temen intensament per la seva salut o la dels altres.
Encara no tenim informació precisa sobre el possible increment de la ideació suïcida. Tot i això, s’ha observat consistentment en la literatura que aquesta és més freqüent i preocupant entre els adolescents que s’enfronten a grans “estressos vitals”.
La seva valoració continua sent una tasca pendent. El desenvolupament d’una intel·ligència emocional sòlida podria ajudar l’adolescent a bregar amb les emocions difícils. Per la seva banda, consolidaria estratègies d’afrontament més adaptatives davant de l’estrès.
La situació sanitària actual implica per a l’adolescent un augment de les relacions familiars en detriment de les que pogués desenvolupar amb el seu grup d’iguals. És una tendència inversa a la natural durant aquest període de la vida.
Aquesta circumstància incrementa la probabilitat de frecs en la convivència, encara que es poden esmorteir amb la programació d’activitats compartides i amb valor reforçant.
D’altra banda, les reaccions dels mateixos adults en una situació de crisi impacten de manera profunda en les conductes i emocions de l’adolescent. En aquest cas, els estils de criança excessivament laxos o autoritaris són els que impliquen un risc més gran de problemes en ambdues àrees.
És essencial destacar que el malestar emocional de l’adolescent se sol associar al distanciament de les amistats, per la qual cosa pot concórrer un abús de les noves tecnologies (internet, mòbil, etc.).
En aquest sentit, s’ha de regular de manera cabal el temps que s’hi destini. És important perquè el seu ús excessiu s’associa a una prevalença més gran de trastorns clínicament rellevants, així com a una inactivitat més gran i a un patró alterat de son.
Cal recordar que l’insomni i el sedentarisme també són problemes greus. Aquests han de ser atesos i previnguts per la seva estreta associació amb el deteriorament físic i afectiu a mitjà i llarg termini.
Per això, la recerca de regularitat és essencial, sobretot en períodes de confinament, cosa que suposa l’articulació de normes per harmonitzar la
