Nadal és una data que se celebra a tot el món. És una època que se sol passar en família i en la qual no pot faltar la decoració a les cases i als carrers. Encara que en cada país trobem uns costums diferents, en tots els llocs té un significat relacionat amb l’alegria i la felicitat.
A més de ser una època festiva, també es veu com un període per reflexionar sobre la nostra vida, ja que té un important significat espiritual.
En aquesta data la religió cristiana celebra el naixement de Jesús, el fill de Déu. El papa Joan Pau II considerava que Nadal era una festa de tots els nens del món, sense importar-ne la raça o l’origen.
El 25 de desembre és el dia oficial de Nadal. La nit anterior se celebra la Nit de Nadal. Durant les quatre setmanes anteriors tenim l’Advent i es considera un període de preparació. I a Catalunya, el 26 de desembre, Sant Esteve, és també una festa especial i oficial.
La paraula Nadal prové del vocable llatí Nativites, que significa ‘naixement’. És una època que se sol passar en família i al costat dels éssers estimats. També és típic cantar nadales, les quals van sorgir al s. XV. Els instruments que solen acompanyar aquestes cançons són la pandereta, els sonalls i la simbomba.
En aquestes dates també és típic explicar als més petits contes o històries de Nadal, com ara la famosa obra Contes de Nadal, de Charles Dickens. I a Catalunya les representacions dels Pastorets i els Pessebres Vivents.
A Manresa, el 2010, els Pastorets dels Carlins van complir 100 anys. Aquesta històrica representació s’ha convertit en un referent a la capital del Bages i cada any unes dues mil persones assisteixen a les representacions. Una cinquantena de persones, d’entre 4 i 82 anys, participen en aquesta representació que any rere any omple d’espectadors la sala manresana. La única interrupció va ser la Guerra Civil. Ni tan sols la pandèmia de la covid-19 la va aturar.
El geògraf i historiador Josep Maria Soler va portar a terme una investigació per escriure el llibre El patrimoni festiu de Manresa. Els Pastorets, que va fer aflorar tres textos d’aquesta representació teatral que es consideren els més antics que s’han trobat mai a Catalunya. “Es tracta d’un manuscrit (Los Pastorcillos en Belén o el Nacimiento de Jesucristo) i dos textos impresos a Sevilla”, comenta Soler. Tot i que no se’n coneix la data exacta de publicació, se sap que són anteriors al 1813.
A banda, el llibre també exposa que la primera notícia que es té de les representacions dels Pastorets de Manresa data del 1770. “Aquesta primera referència”, diu Soler, “és deguda a l’ensorrament d’una part de la sala de l’Hospital Sant Andreu on es representava l’obra. En l’esfondrament, van morir tres persones”.
Aquest any, diu Soler, “tornem a la normalitat però amb una versió més reduïda de dues hores perquè va funcionar molt bé per al públic. Encetem un nou cicle amb la renovació de diversos papers i segueix la direcció de Pere Font”. Les dates són el 26 de desembre i l’1, 6, 7 i 8 de gener.
Pel que fa als pessebres vivents, en podem trobar arreu de la Catalunya Central, però
un dels pessebres vivents més reconeguts de Catalunya és a les Torres de Fals, amb més de 40 anys d’història. L’esforç i dedicació dels més de 260 actors, figurants i tècnics es mereix una felicitació. Tots fan possible la pervivència de la representació viva que, any rere any, fa reviure l’origen de les festes nadalenques.
Gràcies a l’esperit col·lectiu, la voluntat de ser i la fidelitat als ancoratges, el pessebre esdevé una activitat d’agermanament. I és així com el conjunt monumental de les Torres de Fals i el seu entorn esdevenen l’escenari idoni per transmetre el missatge de pau i convivència de Nadal. Un recorregut que, amb simplicitat i elegància, congria el retaule bíblic i el seu missatge d’esperança.
El pessebre, des del que fem a casa amb els infants fins a la representació viva que acullen els pobles catalans, ha esdevingut un dels símbols d’identitat nacional a Catalunya. Aplega els valors més nostrats a través dels quals ens expliquem al món: compromís, constància, generositat, confiança, disciplina, seny, humilitat, voluntat de compartir, sentiment de comunitat, il·lusió.
Cal destacar que l’any 1992 el Pessebre Vivent del Bages de les Torres de Fals fou guardonat per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb un dels premis nacionals de cultura popular: el Premi a la Millor Iniciativa Artística Popular. El pessebre també ha estat mereixedor d’altres guardons prou importants com són: Premi el 7 de L’Escena de Regió 7 (any 1991),Premi Ateneus (1992) i el més recent: el Premi Jove Cambra de Manresa (2001).
També, tenim el personatge històric en què es basa Santa Claus, que és Nicolau de Bari, un bisbe que va viure al segle IV. Es diu que des de ben petit va ser una persona bondadosa i generosa. Quan era jove, els seus pares van morir i en va heretar una considerable fortuna. No obstant això, ell va decidir donar la seva riquesa als pobres i anar-se’n a Mira, a Turquia, a ser sacerdot.
Una de les seves gestes més conegudes va ser donar una bossa d’or a la filla d’un mercader que s’havia arruïnat i, per tant, tenia pensat vendre la filla per aconseguir diners. A més, se li atribueixen nombrosos miracles.
La Nit de Nadal els nens demanen regals al Pare Nadal, però a Catalunya tenim una tradició més nostrada, que és la de fer cagar el tió.
I el 6 de gener, arriben els Reis Mags, que van ser tres savis sacerdots provinents d’Orient. Aquesta informació apareix a la Bíblia, concretament en l’Evangeli de Mateu, que forma part del Nou Testament.
Segons aquest text, un estel va guiar els tres homes fins a Jesucrist, considerat el rei dels jueus, que acabava de néixer a Betlem. Una vegada el troben, li reten homenatge i li lliuren or, encens i mirra.
Els seus noms van ser assignats al segle VI. Des de llavors, se’ls anomena Melcior, Gaspar i Baltasar. Es diu que les seves restes estan enterrades a la Catedral de Colònia, a Alemanya.
Per la Fira de Santa Llúcia
I seguim parlant d’espectacles interessants per les festes de Nadal. El Teatre Kursaal de Manresa proposa El meu primer Nadal al Kursaal, la producció del Servei Educatiu que arriba a la dotzena edició i que ja s’ha convertit en un clàssic del període nadalenc a Manresa. Aquest any se n’ofereixen un total de dotze funcions: del 28 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener amb funcions a les 16.30 h i 18.30 h, i seran en format participatiu (amb butaques sense numerar i amb els infants asseguts a terra), un format que el Kursaal recupera després de dos anys de fer-se en format teatre, com a mesura de seguretat per la pandèmia.
En aquesta edició els dos personatges protagonistes, els germans Jan i Júlia, els representaran l’actor de Premià Max Navarro i l’actriu de Monistrol de Montserrat Núria Masip.
Els dos germans ja han compartit amb molts infants un dia de la seva vida amb El meu primer Kursaal, La llegenda de Sant Jordi, Jan i Júlia: Benvinguda nanny! i Jan i Júlia: let’s go camping. En aquesta ocasió, conviden els nens i nenes a viure la màgia de Nadal. Tots plegats cantaran cançons de Nadal, i no hi faltaran el tió, els Reis d’Orient, el pessebre, l’arbre de Nadal… i moltes sorpreses més.
L’espectacle, adreçat a nens i nenes d’1 a 6 anys, compta amb música en directe amb una banda formada per David Sisó al piano, Ernest Larroya a la bateria i Alexis Cabrillana al baix. Aquesta producció del Servei Educatiu del Kursaal, amb text de Cristina Gonzàlez Alsina, està dirigida per Sílvia Sanfeliu.
Un cop més, el Teatre Kursaal de Manresa celebra l’entrada del nou any amb la Banda de la Unió Musical del Bages, que donarà la benvinguda al 2022 el dia 1 de gener a les 19 h amb el tradicional Concert de Cap d’Any.
Un concert, sota la direcció de Dídac Mirallas, amb un repertori que en aquesta ocasió estarà format per músiques ben dinàmiques d’autors com Cris M. Bernotas, Carlos Marques, Robert Sheldon, Leroy Anderson, Alfred Reed, Johan de Meij. Tampoc hi faltaran, però, les músiques de Johann Strauss típiques de tot Concert de Cap d’Any!
LES COMPRES PER NADAL I EL PATINATGE A MANRESA
La pista de gel a Manresa, impulsada per la UBIC, és un dels actractius de la ciutat per a aquestes festes. La pista estarà oberta cada dia fins al 15 de gener de 2023. Els dies escolars funcionarà de 17 a 21 h, mentre que els caps de setmana, festius i vacances escolars estarà oberta d’11 a 21 h. L’horari dels dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener serà d’11 a 20 h. La pista s’ha començat a instal·lar aquest dimecres a la plaça de Sant Domènec. El preu de l’entrada és de 7 euros, que inclouen els patins, i hi haurà descomptes per als clients del comerç de Manresa. Els centres educatius de Manresa gaudeixen d’un descompte per anar a patinar, els matins dels dies lectius i sota reserva prèvia enviant un correu a ubicmanresa@ubicmanresa.com.
La pista de patinatge “és un magnífic pol d’atracció de visitants al centre”, diu la presidenta de la UBIC, Tània Infante, ja que l’any passat va superar els 12.000 patinadors durant els dies que va estar oberta. Infante també ha destacat, que “amb la voluntat de reduir la petjada de carboni, els responsables de la pista participaran en campanyes com plantades d’arbres”.
Aquest és un al·licient per convidar els ciutadans a passejar per Manresa i per comprar els regals nadalencs a establiments de proximitat.
Davant les compres que es fan de regals nadalencs, l’Agència Catalana del Consum fa un seguit de reflexions al seu voltant. És mot important que planifiqueu les vostres compres. Feu una llista dels productes que necessiteu que s’ajusti al vostre pressupost. Compareu els preus i la qualitat dels productes i dels serveis. Compreu amb antelació, trobareu millors preus. Controleu la despesa amb targeta de crèdit i les compres finançades. Evitareu sobreendeutar-vos. Informeu-vos sobre les condicions per fer possibles canvis o devolucions. Els establiments no estan obligats a acceptar-los, són una deferència comercial (excepte que el producte no estigui en bon estat).
Tingueu cura de l’entorn i afavoriu el consum de proximitat. Consumireu amb més garanties de seguretat i qualitat i reduireu els costos energètics de transport. Si compreu un arbre de Nadal, busqueu l’etiqueta que garanteixi l’origen i la sostenibilitat de la plantació de la qual procedeix. Les joguines fetes amb materials renovables (fusta, cartró) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix. Recicleu les joguines que no feu servir, els embolcalls de les compres i les piles, o utilitzeu-ne de recarregables. I, molt important, conserveu les factures o els tiquets de compra fins al final de la garantia, els necessitareu si heu de reclamar. Els catàlegs i les ofertes comercials guardeu-los fins que hàgiu revisat la compra: són vinculants i podeu exigir-ne el compliment. En cas de disconformitat amb el producte, demaneu el full oficial de reclamació a l’empresa o contacteu-hi per un mitjà que en deixi constància (formulari web, telèfon amb número d’incidència, etc.). Si en el termini de 30 dies no n’heu obtingut resposta, o bé la resposta no és satisfactòria, contacteu amb el servei públic de consum que us correspongui segons el vostre municipi.
Pel que fa a la il·luminació de carrers, com cada any, les diferents associacions de comerciants de Manresa s’encarreguen de la il·luminació dels carrers, mentre que l’Ajuntament ha instal·lat il·luminació a les places i a altres espais, com el primer tram del Passeig i les places de Crist Rei, Sant Domènec, Major i Plana de l’Om. La il·luminació estarà encesa cada dia de 17.30 a 22 h, excepte el 24, 25 i 26 de desembre i l’1, 5 i 6 de gener (de 17.30 a 23 h) i el 31 de desembre (de 17.30 a 24 h). Suposa una reducció de mitja hora diària respecte d’altres anys, com a mesura d’estalvi energètic.
Al carrer del Rec de Manresa també hi trobem una proposta innovadora “Llums a l’ombra”, que, segons expliquen els creadors, és un projecte “amb un gran horitzó” per davant que, en cap cas, comença i acaba en la fabricació de llums de Nadal. De fet, la de confeccionar ornamentació lumínica pel carrer Cap del Rec és “només” el tret de sortida d’una sèrie d’intervencions socials que tindran com a punt neuràlgic el Taller Obert. “La idea és convertir-lo en un centre comunitari al voltant de la reparació d’aparells, i que funcioni com a taller de barri, amb la implicació de la gent”.
Però, és clar, perquè això esdevingui una realitat que s’allargui en el temps, calen sinergies i suports d’agents diversos. I de moment, “podem dir que en tenim força”, manifesten. Per començar, “Llums a l’ombra” va guanyar la 20a edició del Premi Simeó Selga del Rotary Manresa-Bages. Aquest guardó, diuen les dues cooperatives, “ens va servir d’impuls econòmic” per tirar endavant aquesta primera intervenció d’ornamentació nadalenca ètica, juntament amb el suport econòmic d’Aigües de Manresa i el programa Tast d’Oficis +16 del CIO de l’Ajuntament de Manresa.
Més enllà de l’aspecte econòmic, el projecte de La Codornella i Cultura del Bé Comú té el suport d’entitats d’àmbits ben diversos. Parlem, per exemple, de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Manresa, de Càritas, de l’Associació L’Antic, del Centre d’Iniciatives per a l’Ocupació (CIO), de la Cambra de Comerç, de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, de les associacions de comerciants del Centre Històric, del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), del FABA, dels Carlins, de la Creu Roja, de la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central (TAVCC), de PIL Bages, de la Fundació EMI, de l’EPSEM o de NacióManresa.
“‘Llums a l’ombra’ és al bell mig del barri antic de Manresa en un local amb les portes obertes de bat a bat ple de persones d’orígens i condicions diverses treballant conjuntament. No té cap altre objectiu que generar arrelament i crear comunitat, especialment, que no exclusivament, entre els joves”, explica Marc Orriols, de Cultura del Bé Comú, una de les cooperatives impulsores del projecte.
Gaudiu de les festes!
