Aquest és l’aspecte degradat que presenta actualment la Fàbrica Bertran i Serra, que, en molts moments de la seva història, va arribar a encabir 3.000 treballadors. Una empresa on treballaven majoritàriament dones i que, fins i tot, tenia una Llar d’infants, perquè els menuts no estiguessin allunyats massa temps de les mares. Ara, passarà a ser un centre tecnològic d’investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Han passat 32 anys des del tancament de l’antiga Fàbrica Nova, la fàbrica tèxtil més impor-tant de Manresa. Des d’aleshores, s’han arribat a proposar vint operacions que han acabat en fallida, però ara ja té projecte.
Per a Marc Aloy, alcalde de Manresa, “va ser el gran motor econòmic de la ciutat basada en el tèxtil. Són 65.000 m2 on, en els moments de màxima producció, van arribar a treballar 3.000 persones, majoritàriament dones. Qui no té algú que va treballar-hi? Durant gairebé cent anys va estar activa a Manresa”.
Serà, finalment, un centre tecnològic i de recerca de la Universitat Politècnica (UPC). L’objectiu principal és que la Fàbrica Nova torni a ser un “motor de transformació” de la ciutat. L’Ajuntament de Manresa i la UPC lideren el projecte, que comportarà un canvi de rumb. “La UPC té ganes d’emprendre nous projectes amb més de mil estudiants a la ciutat”, diu Aloy. “Sumar sinergies amb altres actors de la ciutat. Recerca, formació, que anirà de l’ensenyament secundari als màsters i doctorats, incloent-hi la formació pràctica. Una joia que tenim a la ciutat que dona suport al teixit industrial de la metal·lúrgica. Sumem universitat, centres de promoció pràctica i cicles de grau superior, i sumem també un espai de vincle entre universitat i empresa desenvolupant productes de les empreses”.
L’Ajuntament ha fet la inversió de 12,3 milions d’euros per comprar les 6,5 ha que ocupa, i atraure talent amb el projecte nou. I és que les propostes de Fàbrica Nova han anat canviat amb els anys i el que havia de ser un gran centre comercial és, segons Marc Aloy, un model caduc. “En els darrers temps el model de comerç ha canviant, hi ha compres per Internet, a grans companyies, i el model de gran centre comercial és caduc. No és un model propi de Manresa, que vol comerç urbà i de proximitat que coneix la clientela. Un centre comercial faria més mal que bé. El petit comerç ens identifica com a ciutat”.
La fàbrica es convertirà en un gran pol tecnològic, de formació, recerca i empresa. El projecte preveu que la fàbrica es converteixi en un centre de coneixement i tecnologia on la UPC formarà estudiants en recerca, desenvolupament, innovació i enginyeria. “Fàbrica Nova és un gran complex al centre de Manresa. Hi ha poques ciutats que tinguin la capacitat de repensar aquests metres quadrats perquè aquest projecte sigui motor de transformació de l’entorn al mig de Vic-Remei, Escodines i Sagrada Família, al mig de la ciutat”, comenta Aloy.
En el seu moment, l’edifici va arribar a albergar 3.000 treballadors i ara es vol aconseguir que aculli el mateix nombre d’estudiants, investigadors i empresaris. Així doncs, el projecte servirà també per connectar els barris que envolten la fà-brica. Pot servir per preservar un element patrimonial de gran valor que està declarat bé cultural d’interès local.
És idoni dur a terme el projecte manresà a l’espai de la fàbrica, tant per preservar el patrimoni com per l’ús que se li dona.
Com explica Pere Palà, director de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), “és un projecte ambiciós que incorpora els estudis als setze anys i continuarà amb estudis superiors i fins més endavant. Com tots els projectes complexos, són llargs i fruit d’idees que van bullint durant molt de temps i cristal·litzen quan sorgeix l’oportunitat en el temps amb els Fons ‘New Generation’, i veiem que encaixa perfectament amb el futur de la UPC”.
Com bé explica Aloy, el projecte de la fàbrica es construeix sobre uns eixos marcats. Hi destaca l’espai com a nucli de coneixement, s’impulsarà un itinerari d’ensenyament secundari postobligatori, graus universitaris, màsters i doctorats, així com la presència de recerca. I Palà afegeix que “tenim clar què hi volem ubicar i es requereix un procés de transformació del lloc i l’entorn. Caldrà treballar molt, però el dibuix gros del projecte està fet i el més important és que l’Ajuntament hi confia plenament. L’adquisició dels terrenys és un pas de gegant pel potencial transformador que té”.
Un altre eix el forma l’empresa i, segons l’alcalde de Manresa, “les activitats formatives en tots els nivells fomentaran l’esperit emprenedor”. Hi haurà espai de-dicat a les empreses innovadores, espais de demostració, simulació i experimentació. Per a Palà, “tot el que té a veure amb la tecnologia s’ubicarà aquí dins el camp de les enginyeries, tots els coneixements s’impartiran des d’aquí i està previst dotar tot el projecte d’un vessant empresarial molt important i que l’emprenedoria formi part de l’ADN dels estudiants”.
Els segueix l’objectiu principal, la recu-peració del recinte com a patrimoni cultural, i s’espera que es converteixi en un “nou espai de referència i punt de trobada” de Manresa.
De tots aquests eixos, l’esperit és comú, diu Aloy, “sostenibilitat i feminisme. És un projecte que es basa en la sostenibilitat i que vol tenir una irradiació positiva en els barris de l’entorn”.
Però a més té un caràcter “marcadament feminista”, perquè la Fàbrica Nova ja va ser un espai molt freqüentat per dones i així volen que continuï sent. Busquen que el projecte sigui liderat per dones, tenen presència tant en “el disseny dels espais, com en la governança o direcció, conceptualització i disseny de les activitats”.
Una d’aquestes dones treballadores va ser Patrocinio Páez. Era de Sevilla i el 1966 va entrar a treballar-hi de nit, durant set anys. Era filadora, primer obrera. “Treballava molt a gust”, diu, “durant 8 hores. Quan vaig tenir fills es quedaven a la guarderia de la fàbrica”. I és que Bertrand i Serra va ser pionera a l’hora de tenir un espai dins la fàbrica on unes religioses ajudades de noies joves tenien cura dels infants de les treballadores. “Els meus fills anaven a la guarderia, el meu fill gran té una discapacitat i durant diversos anys el van cuidar i el fons social de la fàbrica em va ajudar perquè entrés a Ampans. La Matilde m’ajudava amb el meu fill. La meva filla en va sortir als quatre anys per anar a l’escola. Tenir la guarderia era molt bo perquè era una tranquil·litat tenir-los al costat”.
El treball que s’hi feia era constant, sense pràcticament parar durant el torn. “Fèiem el fil, ens cremàvem els dits perquè havíem de córrer molt, cuidar les màquines, ‘les barbes’, i amb la calor no podíem. Teníem moments per fer bromes però calia treballar molt. Que les màquines no tinguessin els fils enganxats en un dia a dia molt intens”. Un gran projecte manresà que encara trigarà uns anys a ser realitat; de moment, veurem com dia a dia va canviant la cara per esdevenir el pol universitari de Manresa.
