Maryam Assakat és una jove navarclina que té 1,7 milions de seguidors a TikTok. I més de 20.000 a Instagram. A les xarxes socials la Maryam hi parla d’una de les seves gran passions: els llibres. Especialment, parla de literatura juvenil i en fa recomanacions. De fet, ella ara treballa de llibretera a la Parcir de Manresa. Però ben aviat deixarà la capital del Bages per anar a estudiar a Barcelona. A les xarxes socials la Maryam és @maryam.and.books.
On vas néixer?
Jo vaig néixer al Marroc, en una ciutat que es diu Nador, i que fa frontera amb Melilla. Però quan tenia uns tres anys els meus pares van prendre la decisió d’instal·lar-se a Catalunya, amb l’objectiu de donar-me a mi i a les meves germanes una millor educació i, sobretot, que poguéssim tenir dret a escollir el nostre futur.
I vau venir ja a la comarca del Bages? I ja a Navarcles, que és on vius amb la teva família?
Primer vam enviar el meu pare a explorar el terreny. Ell va estar en diferents zones. La seva primera opció va ser Manresa, però va conèixer unes persones veïnes de Navarcles i va decidir instal·lar-s’hi. La veritat és que el poble ens va rebre molt bé. L’Ajuntament i Càritas ens van ajudar molt a instal·lar-nos i ens van donar molt suport. I actualment encara vivim a Navarcles.
Us hi vau adaptar bé?
Sí. Molt bé. I de seguida vam parlar català.
Has estudiat sempre a Navarcles?
Sí, sempre a Navarcles. Bé, menys els estudis de Batxillerat, que els vaig fer a Sant Fruitós de Bages.
Et gradues per la pandèmia i decideixes
parar un any?
Sí. Tot va ser una mica estrany per la pandèmia i el coronavirus. A l’hora de graduar-nos, ens van enviar una enhorabona per correu i ja està. Llavors jo vaig decidir parar un temps perquè volia pensar molt bé el meu futur, a què em volia dedicar. Vaig fer cursos on-line. I ara, i després de treballar i estalviar, l’any que ve torno a estudiar i de manera presencial.
Què has decidit estudiar?
Estudiaré Màrqueting i Publicitat a Barcelona.
Tenies molt clar què volies estudiar?
Ho vaig decidir quan vaig començar amb les xarxes socials, ja que és un tema del qual estic gaudint molt.
Com arribes a treballar a la llibreria Parcir?
Va ser una mica de cop de sort. Per a l’estada a l’empresa, que és voluntària a Batxillerat, ens van donar l’oportunitat de fer un mes de pràctiques. Jo el que tenia molt clar és que volia treballar amb llibres. Primer, pensava en una editorial. Però ningú em va voler. Em deien que era molt jove. Llavors, vaig demanar consell a la bibliotecària de Navarcles. I parlant parlant va sortir el nom de la llibreria Parcir. Vaig anar a Manresa i m’hi vaig oferir. Primer, em van dir que no perquè havien tingut males experiències amb altres persones. Però, com que vaig entrar amb tantes ganes i amb tanta motivació, no van saber com dir-me que no. Vaig fer allà l’estada a l’empresa un mes. Després em van anar cridant per fer substitucions i, després, em van oferir la possibilitat que em quedés a treballar-hi. Va ser l’any 2018 i fins ara.
Contenta?
Sí. Molt. Perquè treballo del que m’agrada. Hi ha dies que sembla com si no treballés. Estic entre llibres i treballo en un entorn on a la gent li agrada el mateix que a mi. Sempre hi ha debats a fer. És una feina molt viva.
I quan t’arriba la passió per llegir? Et ve de petita?
Va ser quan vaig arribar aquí. La gràcia de tot plegat és que vaig començar a llegir obligada per la meva mare. Un dels objectius que tenia la meva família, i la meva mare en concret, era donar-nos a les meves germanes i a mi la màxima educació possible. Així, sempre, en sortir d’escola, ens feia anar a la biblioteca i ens donava premis a qui acabava primer de llegir un llibre o a qui li explicava primer una història. Sempre intentava que tinguéssim la lectura molt present. Ens llegia molts contes abans d’anar a dormir. Amb els anys, aquesta obligació va anar marxant i ja va ser una elecció pròpia. I, de fet, l’única de la meva família que ha continuat sent lectora he estat jo. Primer va ser una obligació, però, de mica en mica, vaig anar descobrint que llegir és molt i molt entretingut. Sempre hi ha una història o un món per descobrir. I així als cinc o sis anys ja m’agradava molt llegir.
I la passió, amb els anys, ha anat creixent?
Sí, sí, i molt més. I aquesta passió va créixer més quan vaig veure que m’hi podia dedicar. Encara que és difícil guanyar-se la vida amb els llibres. Primer era només un hobby, ni la meva família ni jo no li donàvem importància. Amb els anys vaig començar a pensar que podria ser llibretera, bibliotecària o treballar a una editorial. I a l’ESO ja tenia clar que em dedicaria a tot aquest món.
Com entres en el món de les xarxes socials?
Per un dia d’avorriment. Era a la botiga. Estàvem en pandèmia, era el Sant Jordi d’estiu. A la Parcir, on treballo, en ser editorial, es va fer diferent. Van decidir fer un vermut a fora la botiga amb els diferents autors de l’editorial, però també es va decidir tenir la botiga oberta. I a mi em va tocar quedar-me a la botiga, a l’interior. Però no hi entrava ningú. I per entretenir-me vaig decidir fer un vídeo de TikTok. Jo era consumidora d’aquesta plataforma, però mai hi havia penjat cap imatge. Vaig gravar uns quants vídeos i els vaig penjar. Me’n vaig oblidar completament. La meva sorpresa va ser l’endemà quan vaig entrar a la plataforma i vaig veure que algun tenia 20.000 visites, d’altres 10.000. I tothom em demanava el mateix: que treballes en una llibreria?
I llavors?
I llavors vaig veure que no hi havia a TikTok cap creadora de continguts llibretera, jove i, que a més a més, parlés de llibres. Vaig pensar que era el meu moment. I vaig començar a parlar-hi de la meva feina, de llibres, de curiositats, a fer-hi recomanacions… I el compte va anar creixent.
I com va créixer el compte de mica en mica? De cop?
Vaig trigar un mes a tenir 10.000 seguidors. Després, el segon mes vaig arribar als 100.000. Hi havia dies que pujava moltíssim, d’altres més poc. Depenent del dia i del contingut que hi penjava, els seguidors creixien o no.
I la clau quina és?
S’ha de ser constant. Com més contingut dones a la plataforma, millor. Com més trànsit de dades, millor. Si els teus vídeos es van movent, cada vegada arriben a més gent. El primer mes és el que costa més. Si la gent veu un vídeo teu però tens pocs seguidors, o no et seguirà o no mirarà els teus vídeos. Hi ha molta gent que al primer mes ja tira la tovallola. Però, passat aquest temps, els seguidors van arribant. Això sí, has de ser constant i crear bons continguts.
Quan arribes al milió de seguidors?
Va ser un boom. Va ser per Nadal. En aquesta època la gent consumeix moltes xarxes socials. En el meu cas, va ser un 23 de desembre, quan un dels meus vídeos es va fer viral.
Quin era aquest vídeo?
Era un vídeo on llegia frases literàries, amb molt dramatisme. Molt a la meva manera. I en un mes vaig passar dels 300.000 al milió de seguidors. És un vídeo que té 30 milions de visites, i uns 4 milions de m’agrades. A partir d’aquí tothom em va començar a dir que m’havia vist al TikTok. Jo crec, sincerament, que he tingut molta sort. I estic molt agraïda i molt contenta.
I què hi recomanaves aleshores i què hi recomanes ara?
Novel·la de fantasia. Jo recomano el que a mi m’agrada. Aquesta, a vegades, és un tema polèmic entre els booktokers. Alguns diuen que els creadors de continguts mai parlem malament d’un llibre. Fins i tot, jo vaig fer un vídeo dient que jo no parlaré d’un llibre que no m’ha agradat. Pot ser que un llibre no m’agradi a mi però sí a una altra persona. I fins i tot es pot convertir en el seu llibre preferit. Per això, prefereixo parlar dels llibres que m’han agradat.
Ser un “booktoker” podria ser una carrera professional?
Encara és un tema molt nou. I a més a més les editorials hi han trobat un filó molt econòmic. Les col·laboracions funcionen: jo t’envio un llibre, el llegeixes, l’ensenyes i en fas promoció. Sí que hi ha alguna col·laboració puntual, però el 99,9% de vegades no hi ha diners pel mig. Sincerament, jo ja estic contenta que em regalin el llibre. Ara, sí que a vegades crec que no s’acaba de valorar la nostra feina. Nosaltres invertim temps a llegir el llibre, fer el vídeo, crear els posts, fer una opinió i publicar-la. No està compensat, però tampoc hem de ser desagraïts. Hi ha editorials que no fan cap mena de pressió, d’altres sí que són més estrictes. Jo de moment no li dono importància. Jo ho faig perquè m’ho passo bé. Ara, jo crec que seria interessant que les editorials més endavant consideressin la possibilitat de pagar les seves “influencers” literàries.
Els llibres adreçats a públic juvenil estan creixent?
Sí. I les xarxes socials i els booktokers han ajudat que creixin. Fins fa poc aquest sector estava molt parat, no avançava, no s’hi feien apostes editorials. I tampoc s’aconseguien lectors nous. Però ara ha començat a créixer. A TikTok ja hi comença a haver força gent que parla de llibres i de literatura juvenil. Llavors, els que veuen el vídeo poden trobar que és interessant i decideixen llegir-lo. Ho veig a la llibreria: hi entren molts joves i compren lllibres que han vist recomanats a TikTok.
Hi ha gent que et ve a veure a la llibreria?
Sí, sí. Alguns sí que hi venen. I alguns han vingut de fora i em demanen que els recomani algun llibre.
