I arriba el primer disc…
Va néixer a través d’una primera maqueta per tenir alguna cosa per mostrar. Assajàvem, fèiem versions i el 2000 van venir a la Festa Major de Manresa els Estopa i els organitzadors van venir a veure’ns perquè buscaven uns teloners. I aquí va ser el més fort que ens havia passat fins al moment. Van començar a sortir més concerts i havíem de gravar alguna cosa. La primera maqueta és del 2002, que és la que vam portar a la discogràfica. José el Francés, Camela, Kiko Veneno, Melendi… vam ser els seus teloners. I el 2003 arriba el disc i el videoclip “Carrera a la Luna”.
Què significa actuar amb gent com Estopa o Camela?
Molt emocionant. Ho fèiem pel nostre compte, sense mànager, sortia la feina molt rodada. D’un concert en sortia un altre.
Us va portar arreu d’Espanya…
Sí, i després el 2005 va sortir el disc següent. Vam “rodar” moltíssim. Vam compartir escenari amb molta gent.
I què passa el 2007?
Vam fer el segon disc, Los mandamientos de Gallape. I comença el canvi de membres del grup i, en aquesta època, fem una parada i començo a fer de músic amb el poeta cantaor Chico Ocaña. Després, torna Remendaos amb el disc Reset i a partir d’aquí començo en solitari.
Per què comença aquest nou camí?
Per la necessitat de fer un projecte més personal i per seguir el meu viatge, amb noves inquietuds. Veus que la vida et porta a un lloc diferent. Necessitava fer el que jo volia a la meva manera. Va ser el punt de partida. La meva època amb Remendaos acaba.
Crear cançons és fàcil? És complicat?
La creació va a èpoques. Hi ha moments molt brillants i d’altres que costen més. Em venen lletres i melodies i ho vull expressar. La canto i després amb la guitarra hi poso música. Creo per inspiració i, ara, intento forçar-me a crear. És la meva manera de buscar la inspiració. Sempre m’agrada provar coses noves.
No tens un horari?
M’agrada anar a la muntanya els matins i això em connecta, perquè reflexiono i ho faig servir per expressar-me.
De què parlen les cançons?
De la vida, del respecte, de la llibertat des de la humilitat amb ganes d’aprendre. Del que veig, del que em passa, del que sento. Però tothom s’ho pot fer seu.
En quin to?
Positiu i d’intentar millorar i reflexionar. Passen els anys i veus que et segueixes equivocant i sempre cal millorar.
Has evolucionat gaire?
La vida t’influeix. És no estar tancat a res i obrir-te perquè la vida et fa canviar i cada cop més ràpid. Sempre intento començar de zero. Quan em paro i reflexiono, m’adono de com varien les coses. M’agrada experimentar coses noves. La il·lusió em dona vida i m’ajuda a crear.
I crees el teu propi estudi…
Sí, ho volia. Aquesta nau tècnica m’agradava. Vaig començar a fer-me un espai a casa que l’he adequat a poc a poc i, ara, els meus discos ja els produeixo al meu estudi. El primer va ser el darrer disc de Remendaos, Reset. He estudiat durant 12 anys per millorar la tècnica i ara ho utilitzo per produir més grups i artistes. No és com actues, però m’aporta molta vida el fet de compartir amb grups i gent que estima la música.
Quin moment vius actualment?
El disc a punt. El tercer en solitari i el vaig crear amb 40 anys. Hem estat un parell d’anys preparant-lo. Estem traient els singles. A lo lolailo ja és una realitat.
