Poc confortable
Ens trobem en un moment complex. En el món, en general, però concretament a Europa, fa massa temps que utilitzem un model energètic que es preveu que col·lapsarà, i segurament més aviat del que ens imaginem. Els experts en la matèria ja fa anys que apunten que ens trobem en una situació insostenible i la guerra d’Ucraïna ha accelerat la saturació del sistema. En els últims mesos, s’ha posat de manifest la gran dependència d’alguns països europeus de combustibles fòssils, com pot ser el cas del gas provinent de Rússia, per al desenvolupament normal de les activitats quotidianes.
És per això que també fa molts anys que es parla de la necessitat d’implementar mesures que propiciïn ser menys dependents d’energies no renovables. Mesures que ens permetin abastir-nos i alhora ser més sostenibles, cuidant els recursos i allargant-los la vida útil. Amb tot, la majoria de nosaltres podríem dir que, malgrat els esforços de moltes persones i col·lectius per posar de manifest la necessitat de fer canvis substancials en els models energètics, cercant allunyar-nos d’una realitat abocada al desastre, tenim la sensació que encara queda molt per fer.
A casa nostra, tenim la sort de gaudir d’una climatologia òptima per al desenvolupament de noves tecnologies energètiques sostenibles, però no sembla que ningú s’hi acabi de posar. La necessitat de grans inversions en desenvolupament tecnològic i les contradiccions i els dilemes que suposa la implantació d’alguns d’aquests sistemes en dificulten la materialització. Si ho sumem a les problemàtiques per a l’adquisició de matèries primeres per a la construcció dels dispositius necessaris, això fa que hores d’ara l’expansió de les energies verdes no sigui un fet.
Però, com sempre, aquestes qüestions que d’entrada són aparentment llunyanes acaben tenint una espe-
cial incidència a les petites i mitjanes empreses com les que representa el començ. En general, sentim que la capacitat individual d’influir-hi que tenim és limitada, però lamentablement els problemes globals ens acaben afectant directament a nosaltres. Aquest fet provoca que els reptes als quals s’enfronten les botigues i els petits establiments es vegin augmentats. Poder continuar apujant la persiana cada dia és una cursa d’obstacles i tot plegat encara es complica més quan s’estableixen normes que obliguen a implementar canvis poc debatuts i consensuats.
D’una banda, a les petites empreses ens afecta l’escassetat d’energia. Principalment, aquesta escassetat ha provocat un augment dels preus que les companyies subministradores han traslladat directament als usuaris, cosa que ha fet multiplicar per quatre les factures de subministraments energètics a un sector que tot just s’estabilitzava després de tots els problemes derivats de la pandèmia de la covid-19.
I, d’altra banda, l’agost passat, ens vam trobar que el Govern espanyol va aprovar a correcuita un decret llei que afecta directament les nostres empreses. Aquest Reial decret llei, lluny d’ajudar al dia a dia, obliga els sectors afectats a fer nous esforços i inversions per complir la nova llei, la qual cosa encara en fa més feixuga la continuïtat. Fins i tot podem parlar en alguns casos de posar les petites empreses contra les cordes.
Un reial decret llei de mesures d’estalvi i eficiència energètica, que estableix la limitació de les temperatures de calefacció i refrigeració a 19 i 27 °C, respectivament. El Govern estima que aquesta mesura suposarà l’estalvi d’un 7 % en el consum per cada grau en què canviï la temperatura. D’entrada, no sembla una estimació realista, ni tampoc que aquests canvis puguin aixoplugar el cop econòmic que ha suposat l’increment dels preus establerts pel mercat.
A més, aquesta mesura és vista per molts com una mesura que va en contra del desenvolupament normal de les activitats comercials. Fa molt complex mantenir una situació de confort, que possibiliti una experiència al client adequada a les necessitats. Els comerços sobreviuen gràcies a clients satisfets, que tornen a comprar buscant sentir-se còmodes i acollits. Això, d’entrada, sembla poc confortable en el cas hipotètic que aquest desembre vulguis anar a comprar roba i t’hagis de despullar en un espai amb una temperatura ambient de 19 °C.
Certament, caldrà valorar la mesura d’aquí a un temps, quan puguem tenir dades —si ens les donen— que ens permetin avaluar si realment s’ha produït una reducció del consum i que l’esforç per part de tothom ha valgut la pena, però d’entrada no es visualitza des del sector que la incidència d’aquesta mesura pugui arribar a ser prou substancial.
Com apuntava, també cal fer millores estructurals. Aquest Reial decret llei també introdueix l’obligatorietat de fer inversions en els edificis i en els locals, i posa el focus en els tancaments dels accessos, de manera que exigeix la presència de tancaments automàtics de les portes, que suposen uns costos afegits al sobrecost de l’energia que ja assumeixen els botiguers. A més, també és imprescindible la instal·lació de termòmetres que mesurin la temperatura i humitat relatives dels establiments, que també tenen un cost.
És fàcil imaginar-se el desgavell que suposa per a una petita empresa haver d’entendre una nova norma, aprovada en un mes d’agost de manera exprés, enmig del període de vacances i de manera matussera i desordenada. I per si no n’hi hagués prou, sense tenir en compte les dinàmiques i capacitat d’acció de les petites empreses. Es podria dir que sense cap mena d’interès de diàleg amb els sectors i, evidentment, sense consens.
Altrament, al sector comercial estem preocupats pels efectes que tota aquesta situació comporta a les famílies, que al final també es veuen abocades a assumir uns costos superiors en el seu dia a dia. Aquesta situació és altament greu. La pèrdua de poder adquisitiu les empeny a renunciar a l’accés a productes de primera necessitat, fins al punt de viure situacions de precarietat.
És evident que davant d’una situació tan complexa calen els esforços de tothom. Aquest no és un tema menor i és clar que la implicació en la implementació de mesures ha de ser general.
Ara bé, cal ser molt curosos i responsables a l’hora d’idear les disposicions que han de marcar el rumb. Les mesures han de donar respostes reals i en cap cas obeir propòsits ocults, que només beneficien l’establishment. Tampoc poden ser propostes únicament de cara a la galeria. És imprescindible que les noves normatives estiguin molt ben ideades i que tinguin en compte les circumstàncies de cadascun dels col·lectius.
El comerç és un sector que sempre ha treballat per adaptar-se al moment. Ha promulgat els principis de sostenibilitat i eficiència. Però cal que aquells que legislen tinguin en compte que perquè els botiguers puguin continuar aportant valor afegit, han de poder mantenir les botigues obertes. Erigir-se en abanderats en la defensa de la reducció del consum d’energia ha estat una tasca imposada, però que el comerç afrontarà amb força com tots els grans reptes als quals s’enfronta diàriament.
Sincerament, esperem que aquestes mesures puguin donar uns bons resultats i que permetin millorar la situació tan difícil en què ens trobem immersos, sense deixar ningú pel camí.
