President de l’Associació Cultural Argentina de Manresa
Hola, el meu nom és Ángel Miguel Gianfrancesco Rizzi, tinc 74 anys. Vaig néixer a l’Argentina, em vaig casar amb una manresana que vivia allà, tenim dos fills argentins i un net català. Fa 35 anys que residim aquí a Manresa. Des que hi vaig arribar em va sorprendre moltíssim la capacitat de voluntariat que tenen els manresans per ajudar els altres; això, ho van fer amb mi, ja que, sense conèixer-me, em van oferir que jo m’adaptés a la cultura catalana i vaig voler aprofitar-la. Cinc anys després de ser aquí, un company de feina em va portar als assaigs de la colla castellera Tirallongues de Manresa, i hi soc des d’aleshores. Estic jubilat des de fa uns quants anys, però no per això em quedo quiet, aquesta actitud va néixer amb mi, i ja fa vint anys que vaig fundar l’Associació Cultural Argentina de Manresa, la qual presideixo, i intentem ajudar els nostres paisans a adaptar-se a la cultura catalana, fent cursos de tangos, fent esdeveniments com la Barrileteada (estels de vida) per conscienciar la infància i la joventut de dir “no” a les addiccions, col·laborem amb la festa de la diversitat, celebrem el dia de Sant Jordi per unir les cultures, etc.
Per això, un dia, ja fa uns quants anys, Sor Lucia Caram (integrant de la nostra associació), ens va proposar col·laborar en el projecte que tenia per ajudar la gent amb més mancances de la ciutat, i d’aquesta manera, col·laboro amb la Plataforma d’aliments i amb el projecte d’Invulnerables de la Fundació del Convent de Santa Clara, recollint aliments cada dia als supermercats de Manresa per després lliurar-los, a través de la plataforma, als més necessitats, i amb els Invulnerables, per portar els més petits a la revisió d’oculistes i dentistes a Barcelona. A més, col·laborem amb la mudança dels usuaris que van trobant pis, també assessorem els nouvinguts sobre com resoldre el tema dels papers.
Durant la pandèmia no vam desatendre la gent, ja que amb altres voluntaris portàvem els aliments a domicili. Per què faig de voluntari als 74 anys? Perquè quan vaig arribar aquí des del meu país van ser diverses persones les que em van donar suport, i vull retribuir a la societat part del que em van ajudar a mi i a la meva família. M’emociona veure la cara d’agraïment que posen en veure que no els deixem sols, que som aquí per escoltar-los i aixecar-los l’ànim, que tenen algú amb qui comptar, i m’agradaria que tota aquesta gent que no saben què fer quan tenen temps lliure s’unissin al voluntariat. Un poble, una ciutat, un país mai no tira endavant sense voluntaris.
Som diverses persones grans que fem de voluntaris, juntament amb els joves, per això el projecte que tenim és que l’Ajuntament es comprometi a un reconeixement al voluntariat de Manresa, en forma de posar nom a una plaça, parc, rotonda, carrer, passeig o una placa en un lloc destacat de la ciutat. Confiem que els mitjans de comunicació es facin ressò de la idea i ens brindin el seu suport. Es calcula que a Manresa hi ha aproximadament uns 5.000 voluntaris.
