Hi ha persones que deixen empremta arreu on passen, per la seva alegria contagiosa, espontaneïtat, generositat, simpatia, amistat i la pluralitat del seu talent artístic. Jordi Domènech és una d´aquestes persones.
Osonenc de Manlleu, va estudiar piano i cant paral·lelament a Catalunya i, després, a Londres. El Jordi, fins ara contratenor, ha passejat pel món amb la seva veu donant nits màgiques a molts teatres i auditoris, envoltat de directors musicals, grups, orquestres i artistes de referència. Al Teatro alla Scala de Milà, la Staatsoper d’Hamburg, el Gran Teatre del Liceu, el Musikverein de Viena a més de l’Òpera de Sabadell, el Festival Händel de Halle, la Maestranza i el Festival d’Innsbruck, on ha interpretat òperes de Purcell, Vivaldi, Händel i Cavalli. A l’Argentina, Eslovènia, Alemanya han escoltat la seva versió del Carmina Burana d’Orff i l’han escoltat també a diversos festivals i ciutats europees, a més de a Los Angeles, Tel-Aviv, etc. Ha enregistrat més d’una dotzena de CD i DVD.
Però parlar de Jordi Domènech és parlar d’algú que ha fet de la música la seva vida. Compositor i pianista, ha escrit molta música, especialment per a nens i per a cors, i les seves obres han estat premiades diverses vegades. Acompanyant cantants en moltes ocasions al piano, realitza una important faceta pedagogicointerpretativa, i la seva inquietud artística la portar a fer una important recerca interpretativa històrica.
Com que la vida sovint fa girs, en aquest cas meditat i volgut, el Jordi ja fa diverses setmanes va decidir que abandonava els escenaris com a cantant. I ho va fer interpretant el mateix títol amb el que va començar al món de l’òpera, com tancant un cercle. I això va ser al Teatre Kursaal de Manresa, cantant l’òpera Dido & Aeneas, de Henry Purcell.
El seu esperit artísticament inquiet el fa seguir pujant a l’escenari, però ara com a director musical des del clavicèmbal, de diversos projectes de recerca musicològica i concerts al capdavant d’un nou ensemble que ell mateix ha creat: l’Acadèmia Polifem.
Jordi, gràcies per les hores d’escenari compartides, per la complicitat, per les emocions, pels riures, per l’entusiasme i la il·lusió. Que aquesta nova etapa que comences com a director musical et faci feliç, et doni moltes satisfaccions i ens permeti compartir, encara que de diferent manera, la complicitat i l’amor per la música. Molta sort i moltes més nits màgiques!
Mireia Pintó
