12 anys de valoració positiva com a regidor
Resumir Resumir els dotze anys del pas per l’Ajuntament en mil cinc-cents caràcters obliga a fer un important exercici de síntesi, d’altra banda molt apropiat en aquests temps en que la immediatesa i la hiperconcreció substitueixen massa sovint l’anàlisi profunda i rigorosa. Independentment del tema o del mitjà. Som-hi doncs.
En l’àmbit personal. Una vivència/experiència absolutament transcendent, important, profunda i enriquidora. La percepció clara que ets en un lloc públic al servei d’aquelles persones que t’han votat (o no) i que t’estan pagant el sou (tant si es que sí com que no) m’han imbuït (si més no en el meu cas) d’un gran sentiment de responsabilitat. No fas ben bé allò que vols… cal que facis allò “que cal fer” i que la ciutat reclama i necessita (moltes vegades sense que ho sàpiga). Fins i tot més enllà (o malgrat) del programa amb el qual has arribat al govern. I ho has de fer amb el màxim d’eficàcia, ja que estàs disposant, i treballant-hi, d’allò que és comú, de tots, i per tant cal fer-ho millor que si fos teu perquè estàs administrant un patrimoni de béns i serveis que és de la comunitat. Això ho he tingut sempre molt present i ha marcat l’horitzó de les decisions preses en cada moment, algunes de les quals potser ha costat d’explicar, sobretot si es valoren amb mirada partidista, cosa que en el meu cas estic orgullós d’afirmar que no ha passat més enllà de comptadíssimes ocasions. Primer la ciutat i la seva gent, després el partit.
En l’àmbit professional. Pot semblar una diferenciació absurda això de personal/professional, però jo ho he tingut sempre molt clar. Som qui som i fem feines diferents en moments diferents de la nostra vida. Em fa una certa angúnia el polític de professió, que respecto, però em genera més confiança el ciutadà i ciutadana metge, botiguer, mestre o esportista que decideix dedicar uns anys de la seva vida a fer política, sobretot quan parlem de l’àmbit municipal. Potser els parlaments i governs regionals/nacionals requereixen perfils més professionals, però en l’àmbit local penso que és singularment important tenir un recorregut professional abans i després del pas per l’Ajuntament. En aquest sentit, exercir uns anys de regidor del teu municipi suposa un enriquiment de primer nivell, ja sigui pel coneixement que s’adquireix de la cosa pública (al qual tothom hauria de poder accedir en algun moment) com per la connexió absoluta i de primeríssima mà que s’estableix amb la ciutadania, cosa que sense cap mena de dubte suposa un màster personal i professional (ara sí) de primer ordre.
Si heu arribat fins aquí podeu veure que la meva valoració d’aquests dotze anys és absolutament positiva. No he entrat a detallar la feina feta ni a posar-hi nota; això requeriria mitja dotzena d’articles com aquest ateses les múltiples responsabilitats exercides en aquest període. Moments bons i moments dolents, accions de primer nivell i d’altres de més discutibles, decisions de tota mena i moments per embolicar… Governar és això, i dotze anys donen per a tot.
Vaig acabant amb una afirmació rotunda: ho he fet tan bé com he sabut i dedicant-hi tot l’esforç que cada moment ha reclamat, pensant sempre en la ciutat, en la seva gent i en com ho podia fer per millorar-les (les condicions de l’una i la qualitat de vida de les altres).
Per mi, fer política ha estat sempre anar per feina, escoltar molt i parlar poc, detectar problemes i necessitats i mirar de resoldre’ls, fent de l’empatia i el bon to el marc en què he intentat situar sempre la relació del regidor amb els veïns i veïnes, ja que al meu entendre, al cap i a la fi, a qui esperen trobar a l’altra banda de la taula és més una persona (com ells) que un càrrec polític.
