Vaig conèixer l’Anna Castillo Poza arran de la meva implicació durant molts anys amb la Confraria dels Vins del Bages. Ella era aleshores una de les persones de contacte dels cellers Abadal quan havíem d’organitzar-hi un acte, però també una referència a l’hora d’explicar els seus vins.
Amb el pas del temps, l’empenta i els coneixements com a sommelier de l’Anna van fer que cada cop fos més present en tastos i esdeveniments relacionats amb el món del vi a la comarca. Però no només això, sinó que també el seu caràcter feia, i fa, que et sentissis bé al seu costat. Així va ser quan a Canal Taronja vam rodar el capítol dedicat a Abadal del programa Entre Ceps.
L’Anna és el què s’ha anomena ara una dona de vi, una dona en el món del vi.
Abans, el món del vi era considerat un territori masculí, però això està canviant. En els últims anys, hem vist un augment del nombre de dones enòlogues, sommeliers o al capdavant dels nombrosos fronts que té el sector vitivinícola. Fins i tot al capdavant dels mateixos cellers. Les dones estan guanyant reconeixement i respecte en el món del vi, i estan contribuint a fer-lo més inclusiu i divers.
A la Catalunya Central vam tenir la primera dona sommelier de tot l’Estat, Pilar Garcia, però al seu darrere n’han vingut moltes altres.
Per cert, que ho he hagut de buscar… Segons el Termcat, la forma catalana normativa és sommelier, substantiu invariable de gènere (una sommelier, un sommelier). Es tracta d’un manlleu adoptat del francès, llengua històricament prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia i generadora de terminologia en aquests àmbits… i no es consideren adequades, doncs, les adaptacions somelier o sumiller.
Aquest terme es refereix a la persona encarregada de seleccionar, adquirir, emmagatzemar, servir i maridar el vi i altres begudes alcohòliques o no, i el seu treball consisteix a proporcionar consells i orientació als clients en un restaurant, bar o botiga de vins. També pot organitzar tastets de vins i altres activitats relacionades amb el món del vi.
En el passat, els sommeliers eren predominantment homes. Això era en part perquè els homes tenien més oportunitats per accedir a la formació i l’educació en enologia i també perquè el món del vi era considerat una professió masculina. No obstant això, en els últims anys, hem vist un augment del nombre de dones sommeliers. Alguns diuen que, actualment, la dona ocupa el 30 % dels càrrecs de sommelier, una xifra que s’ha duplicat en els últims deu anys.
La veritat és que si anem fent una simple recerca, anem trobant un creixement exponencial de la dona al món del vi. Des d’aquella ja llunyana “Gran Dama de Champagne”, Barbe-Nicole Clicquot, primera dona a dirigir una empresa de xampany a principis del segle XIX, passant per Madeline Triffon, la primera dona sommelier a guanyar el premi “Best Sommelier in America” el 1987, o la més recent, Pascaline Lepeltier, primera dona a ser nomenada millor sommelier de França i “Personalitat de l’any” del 2019 al país veí.
Afortunadament, cada cop és més normal que una dona sigui dalt dels millors rànquings. Capacitat organolèptica, millors dots de treball, sensibilitat?
Sigui quina sigui la raó, l’Anna n’és un bon exemple, i ja sigui en el món del vi, on segueix, o en el del turisme, on treballa, és una garantia de feina ben feta.
