Regidora d’Ocupació i Emprenedoria i de Dona i Igualtat de l’Ajuntament de Manresa
Per què ara existeixen tants casos de violència de gènere? Sempre n’hi ha hagut? Abans s’amagava?
De violències masclistes, n’hi ha hagut sempre, però han estat invisibilitzades i silenciades. No és que ara hi hagi més casos, sinó que cada cop hi ha més sensibilització i informació i les dones s’atreveixen a denunciar-ho i a buscar ajuda. Durant molts segles les violències masclistes han estat qüestions individuals i privades, una vergonya per a la dona, que es resignava al paper marcat per la societat. Violències silenciades que, si es feien públiques, es tractaven amb morbo i curiositat, a banda de qüestionar i assenyalar encara més la víctima. Les violències masclistes eren de portes endins. El fenomen de la violència de gènere l’hem de buscar en el pes cultural del patriarcat. El podem trobar gairebé de manera transversal a totes les societats i va acompanyat de l’assignació d’uns rols i d’uns estereotips de gènere que tenen uns valors desiguals que reforcen i institucionalitzen el domini dels homes sobre les dones en tots els àmbits de la societat. La violència contra les dones és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no sols destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i la llibertat de les dones. Per aconseguir la igualtat material, només treballant i treballant intensament ens en sortirem. Cal seguir ideant estratègies per empoderar les dones, per assegurar el seu dret a viure en llibertat i per erradicar l’origen de les violències masclistes, que és aquesta nostra societat patriarcal.
Manresa n’és una ciutat molt afectada?
Malauradament, la violència es dona arreu, perquè és estructural, i no se n’escapa cap ciutat, ni país, ni amb tots els avenços que s’hagin pogut fer en termes d’igualtat. Manresa no n’és una excepció. La violència masclista no respon a fronteres, ni a classes socials, ni a ideologia, ni a perfils concrets d’homes. Dit això, les dades de Manresa i Catalunya són comparables; es pot dir de manera genèrica, segons dades d’Interior, que una de cada tres dones han patit algun tipus de violència masclista. En qualsevol cas, un sol cas de dona maltractada sempre serà massa.
Els homes que maltracten són malalts?
Els maltractadors no són persones malaltes. No tenen uns trets patològics concrets. Si fos així, potser seria més fàcil detectar i prevenir les violències. La violència masclista és un instrument de la societat patriarcal, que utilitzen els homes per exercir el control sobre les dones. El patriarcat marca com han de ser les identitats dels homes i les dones, com s’han de relacionar, quins rols, atributs i espais han de tenir en funció del sexe, establint el domini de l’home envers la submissió de la dona. Per tant, l’home utilitza la violència com a forma de control i de manteniment del seu poder i consolida aquest domini. La violència masclista es produeix en una societat que manté un sistema de relacions de gènere que perpetua aquesta superioritat dels homes sobre les dones i que, per tant, les dones patim pel sol fet de ser-ho. Potser podríem pensar que és la societat que està malalta, perquè perpetua aquests rols, que es van traslladant culturalment de generació en generació i que oprimeixen i castiguen la meitat de la població.
Cal denunciar-ho, si sabem que una dona és maltractada?
La resposta genèrica és sí. Si coneixem casos on la dona corre perill s’ha de trucar al 112. Si som coneixedores que una dona pateix violència masclista, hem d’actuar per no ser-ne còmplices. Ara bé, interposar la denúncia contra el maltractador és una decisió de la víctima i és un pas important, però també complicat per a ella.
Es compleix la pena de presó quan la dictamina el jutge?
La pena de presó es compleix, però hi ha situacions que permeten la seva suspensió, és a dir, que no entris a presó si es donen una sèrie de requisits, entre els quals que sigui la primera vegada que comets el delicte, en penes inferiors a dos anys i sempre depèn de la naturalesa del delicte, de la conducta de l’agressor i de l’esforç per reparar el dany causat. Sempre ho decideix un jutge de manera raonada, i queda suspès l’ingrés a presó per al període que digui el jutge. Si es dona la suspensió d’entrada a presó i es comet un delicte, s’entra directament a presó. A banda, cal apuntar que el que sí que hi ha són bastants trencaments de condemna, és a dir, trencament d’ordres d’allunyament, que, si es repeteixen, poden fer anar l’agressor a la presó per incompliment de pena.
Què ha de fer una dona maltractada a Manresa per donar-ho a conèixer? Qui l’ajudarà?
La violència masclista és un delicte públic i ens afecta a tots i totes com a societat. Per tant, si som coneixedores que una dona està patint violència masclista i la seva integritat física corre perill s’ha de trucar immediatament al 112 i informar-ne. També es pot trucar a la línia d’atenció a la violència 900 900 120, disponible les 24 hores del dia, que té una àmplia disponibilitat d’idiomes per atendre i a través de la qual es derivarà la dona al recurs més adient de Manresa, segons les necessitats que tingui. No hem de tenir por ni vergonya perquè les trucades són anònimes. En cas que no sigui una situació urgent, hi ha molts recursos a la ciutat disponibles per atendre dones que pateixen violències masclistes. El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’Ajuntament de Manresa, el Servei d’Atenció Integral i Especialitzada de Violència Masclista (SIE), el Servei d’Atenció a la Salut Social i Reproductiva de la Generalitat (ASSIR), els Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa, els serveis sanitaris, la Policia Local, els Mossos d’Esquadra… tots són portes d’entrada que ajudaran la dona i l’acompanyaran per a la seva recuperació i reparació, ja que la derivaran a tots els recursos disponibles de la xarxa per a l’abordatge de les violències masclistes. I, si ella ho creu convenient, se li oferirà tota la informació per posar la denúncia.
