En el decurs de la vida, et vas trobant persones amb qui tan sols coincideixes i d’altres amb qui connectes directament. Amb l’Antonio, hi vaig connectar des del primer moment. Afecte, respecte i un profund amor cap a la seva professió, és el que li ha portat a ser qui és: “Antonio El Remendao”. Sense oblidar mai les seves arrels i portant sempre per bandera el nom del seu poble, Sant Joan de Vilatorrada.
Per parlar-vos de l’Antonio, haig de remuntar-me a uns anys enrere, quan coincidíem per primera vegada amb “Remendaos”, grup que va formar amb familiars i amics. A partir d’aquell moment, us he de confessar que les bones energies de la seva rumba fusió van contagiar a tothom, i des dels 40 Principales Catalunya Central no deixàvem d’escoltar, cantar i ballar les seves cançons, que es van fer grans himnes per a tots nosaltres: “Carrera a la Luna”, “Manuel”…
Vam fer un bon grapat de directes amb ells, penjant sempre el cartell de “sold out” en tots i cadascun dels concerts. Els Remendao havien passat de fer concerts en petit format a ser les estrelles indiscutibles de grans sales i artistes principals en infinitat de festes majors arreu del país.
Amb el pas dels anys, el grup va decidir donar-se un respir, però l’Antonio va voler fer el salt en solitari i des de aleshores, i fins ara, no li ha anat gens malament. Havia nascut una “nova” estrella: Antonio el Remendao.
Ara l’Antonio, amb una llarguíssima trajectòria musical, presenta el seu nou disc “A lo Lolaio”. Encara recordo quan l’Antonio em va trucar per demanar-me si li podia posar la veu en la introducció d’una de les seves noves cançons, concretament “Cambia”. Em va fer tantíssima il·lusió que no va haver d’insistir-hi gens!
Un luxe per a mi poder col·laborar en un disc com aquest, “A lo Lolailo”, disc que us puc avançar que és tota una addicció, perquè quan l’escoltes per primer cop t’enganxa i no pots deixar d’escoltar-lo, ballar-lo i cantar-lo!
Per cert, vull destacar també la professionalitat de la seva parella, Dolores Granados, perquè és una crac! Sense ella, aquest esclat de colors i de bones vibracions no serien possibles. S’encarrega de tot l’estilisme i la seva feina és admirable. Olé, Dolores!
Ara, mentre escric aquestes quatre ratlles del meu amic, Antonio el Remendao, segur que hem pogut viure ja algun que altre concert presentació del disc i puc avançar-me (sense equivocar-me) que ha sigut un èxit. Així que sempre que tingueu l’oportunitat de viure un dels seus concerts, no ho dubteu gens. Amb els temps que corren, poder gaudir d’un directe vibrant i brillant no té preu.
“A lo Lolailo” sempre, amb Antonio el Remendao.
