Mor Anna Rotllan, organitzadora de la Francophonie a Manresa
Quan era alumne del Nocturn de l’Institut Lluis de Peguera de Manresa ens vam conèixer, estimada Anna. Estic parlant de fa gairebé 40 anys. Eres tan jove, tan vital, tan entusiasta… Un dia em vas demanar si et podia ajudar: si la meva mare, que era dona de teatre, podia maquillar i pentinar unes noies perquè feien unes representacions teatrals en francès per a una cosa anomenada Francophonie. Jo no sabia pas de què em parlaves però hi vam col·laborar. La Francophonie estava a les beceroles. Després vindria la teva arribada a les tertúlies de Ràdio Manresa i Canal Taronja TV i, seguies parlant de la Francophonie i de la importància que tenia aquest moviment pacífic arreu del món. Activista convençuda de la continuïtat del Nocturn al Peguera, no vas dubtar a reivindicar-lo i, juntament amb el malaurat Eveli Moreno, vau organitzar un 50 aniversari en el qual em vau fer padrina d’aquests estudis tan manresans. I mentrestant, la Francophonie s’anava fent gran i també la nostra amistat.
Les celebracions de la Francophonie ja eren més conegudes i la festa es va traslladar a la Sala gran del Teatre Kursaal de Manresa. Reunions al voltant d’una taula ben parada precedien el teu dia “especial”, que volies i tenies preparat de manera mimosa i mil·limètrica, i somreies quan veies la façana del Kursaal il·luminada de vermell, blanc i blau després de fer el compte enrere al pati del teatre i després de sorprendre sempre a tothom amb castellers, sardanes, tangos, geganters, bastoners, danses catalanes… una mica de tot per mostrar la cultura tradicional de Catalunya. Fa 6 anys i després de contactar amb el productor Gil Marsella, els espectacles al Kursaal van tenir una nova embranzida d’una qualitat espectacular. Va ser quan vam veure Anne Carrere convertint-se en una Édith Piaf calcada i d’altres artistes que ens van evocar París, Aznavour, Jacques Brel i tants d’altres cantants francesos.
I ara, Anna, estaves immersa a voler “fer-la grossa” pel 25è aniversari de la Francophonie el 2024. Amb la mirada posada a aconseguir que Manresa, la teva estimada ciutat, sigui la capital catalana d’aquest moviment que tant has defensat.
Perquè la teva joie de vivre, Anna, la trobem en totes aquelles petites o grans coses que feies. Hi posaves passió i una il·lusió que no acabaves mai. I aquest esperit de lluita era encomanadís.
I quan parlaves de França els ulls se t’il·luminaven i la Josefina Portell, el Xavier Lanza, l’Àngel Gianfrancesco, el Marià Muñoz, la Laura Vilagrà, el Miquel Leon, el Joan Cals i el Baltasar Corrons no es creien que quan arribaves a París sortia el sol. I en puc donar fe, ja que en dos viatges ho vaig comprovar. Un amb els professors del Peguera i l’altre amb la teva germana, Rosa; el temps va lluir esplèndid. Jo crec que París també es posava contenta de veure’t.
Com et trobarem a faltar. La teva elegància, la teva coqueteria, els teus detalls sempre i en tot moment cap a les persones que estimes. Pensant en allò que ens pot fer feliços perquè això també et feia feliç. I, sobretot, la família, els teus germans, el teu marit, en Jaume, els teus fills, els nebots. Tots eren partícips de les teves gestes i també en prenien part i ho gaudien per tu i cap a tu.
Podria dir-te que “sempre ens quedarà París”, però, em quedaria curta, perquè ens quedaran tants i tants records i moments viscuts com “L’auca de la Llum”, en la qual et vas abocar totalment per contribuir en aquell espectacle tan manresà que ens evocava la Festa de la Misteriosa Llum que tu explicaves als teus companys de l’Associació de Professors de Francès.
I acabo amb una frase d’Edith Piaf, davant de la tomba de la qual, al cementiri de Père-Lachaise, cantàvem “La vie en rose”: “Des nuits d’amour à plus finir. Un grand bonheur qui prend sa place. Des ennuis, des chagrins s’effacent, hereux, hereux à en mourir”.
Vola alt, vola cap al teu cel bleu.
Per Pilar Goñi
Anna Rotllan Verdaguer ens va deixar el 21 de juliol després d’una llarga malaltia. Rotllan va ser professora de francès de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa durant tota la seva carrera professional. Com a catedràtica, també va ser presidenta de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya i l’organitzadora de la Francophonie a la capital del Bages. Durant els seus anys acadèmics van ser molts els viatges que va fer a París per mostrar als seus alumnes llocs emblemàtics culturals. Els darrers anys, la Francophonie es va convertir en tot un esdeveniment amb actuacions espectaculars a la Sala gran del Teatre Kursaal de Manresa, que portaven destacats polítics dels consolats francesos, belgues, suïssos i del Quebec a assistir a les representacions. Enguany, el 31 de març se’n va celebrar la 24 edició.
Rotllan va ser una gran defensora dels estudis de Nocturn de l’Institut Lluís de Peguera en uns anys en què es pensava a treure’ls de la ciutat. L’Anna formava part de la gran família de “Barra lliure”, les tertúlies de Ràdio Manresa i Canal Taronja de televisió.
Va rebre el 2014 l’Ordre de Palmes Académiques, la més alta distinció que atorga l’Estat francès a un ciutadà estranger per la seva aportació a la difusió de la cultura francesa.
El 16 de novembre de 2015 va parlar en nom del cònsol general de França per expressar la seva condolença pels successos que es van produir a París amb atacs a terrasses i bars amb 130 civils morts. Va ser en el minut de silenci que va convocar l’Ajuntament de Manresa arran dels atemptats de París.
El 2020 va recollir el Premi Sèquia que atorga la FUB i la Fundació Aigües de Manresa pel seu treball en benefici del progrés de la societat seguint l’esperit del segle XIV dels impulsors de la Sèquia.
