La 24a edició de la Fira Mediterrània de Manresa arriba a la seva fi, i s’ha de celebrar per molts motius.
El primer és filosòfic, fundacional: el discurs de la Fira ha arrelat. Els tres eixos bàsics i transversals que articulen el corpus de la Mediterrània —els joves artistes emergents que utilitzen l’arrel com a matèria primera, les mirades contemporànies que incorporen l’arrel com a ingredient de la seva proposta i el present, centrat en la relació intrínseca entre cultura i educació— han agafat cos i realitat durant aquests quatre dies intensos, i la millor mostra en va ser el concert inaugural. Un equilibri delicat i alhora potent entre tradició i contemporaneïtat es va encarnar a la perfecció en la vetllada de dijous al Teatre Kursaal, on l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) s’estrenava i presentava Trencadís, la seva òpera prima, que va deixar clar que aquest present efervescent de l’arrel ens projecta un futur prometedor. El talent i la creativitat desacomplexada per abordar la tradició però vinculant-la a la poesia d’autors contemporanis va ser l’exemple clar de l’ideari que travessa la programació d’aquesta 24a Fira Mediterrània, i que podem afirmar que ha arrelat amb èxit a Manresa.
Un altre motiu per celebrar és contextual, però no menys transcendent, i de ben segur quedarà en el record: la Fira va començar amb les limitacions per la covid-19 vigents, i això va canviar en la segona jornada, quan divendres al matí ja va poder recuperar els aforaments complets dels espais. Una gran notícia per al sector cultural i per a la Fira que va possibilitar ampliar la venda de molts dels espectacles que ja tenien les entrades esgotades. La fi d’algunes de les limitacions, com és el cas del pla del Procicat aprovat recentment i que permet fer castells de fins a 160 persones, també va permetre recuperar activitats de l’associacionisme al carrer, com els castellers a la plaça de la Fira de dissabte al matí.
Una conseqüència de la pandèmia que sí haurem de celebrar ha estat el canvi d’ubicació de la seu de l’ÀreaPro. La nova seu del punt de trobada i les activitats professionals, enguany desplaçat al centre de Manresa i amb la Taverna (situada al jardí del Casino) i la Casa Lluvià, ha funcionat. La Fira va ser flexible l’any passat amb una pandèmia en apogeu, però enguany ha guanyat la partida optimitzant algunes de les mesures adoptades per fer front a les restriccions. La proximitat entre espais, la ubicació al nucli de la ciutat i la nova zona al jardí del Casino han estat molt ben rebudes. La percepció que els professionals han traslladat a l’organització ha estat molt positiva i, tot i que hi ha marge de millora, el desig generalitzat ha estat que aquest canvi esdevingui una realitat per a les properes edicions.
Una altre dels canvis generats per la irrupció de la covid i que ha arribat per quedar-se ha estat la transició al món digital. La incorporació de l’streaming s’ha mantingut en algunes de les activitats professionals presencials i algunes d’artístiques. De manera que les xerrades, taules rodones, ponències, debats i reunions ràpides, que recuperaven la dimensió física, també s’han pogut seguir en directe en pantalla. Les crisis sempre són una bona oportunitat per generar valor afegit i, ara, bona part de la programació professional de la Fira Mediterrània s’ha pogut gaudir tant en persona com en la distància, i es podrà consultar a posteriori.
Si parlem de l’ÀreaPro, evidentment cal parlar de xifres i indicadors que subscriguin l’estat del sector. Podem afirmar que la xifra ha augmentat respecte de l’any passat (1.195), i ha assolit les 1.231 persones acreditades (desglossades en 1.008 procedents de Catalunya, 139 d’origen estatal i 84 provinents de l’estranger). Però el sentit de la Fira no està merament en les xifres, sinó en l’activitat que han generat aquests professionals. Per exemple, les Jornades professionals han exhaurit les localitats, fins i tot quan el 100 % de l’aforament es va reactivar, i s’hi ha de sumar el públic en línia, que ara mateix suma 281 visualitzacions. Pel que fa a les reunions ràpides, un altre indicador objectiu de la recuperació de l’activitat, han suposat gairebé un miler d’interaccions —de les quals 168 en format presencial i 792 en línia— i han marcat clarament la pauta que les trobades funcionen tant en el format presencial com en el virtual.
En un altre ordre, però no menys important, s’ha recuperat el programa Firaescoles, que ha suposat que uns 2.500 alumnes de 19 escoles del Bages puguin gaudir de la programació adreçada al públic més jove. És una de les mostres de la relació entre cultura i educació, i que també s’ha fet palesa en el compromís de la Fira Mediterrània amb la sostenibilitat i la solidaritat, testimoniat amb detalls significatius com la reducció de la presència de plàstics més contaminants o l’acreditació professional feta de cartró plantable.
Reprenent l’apartat de la venda d’entrades, s’ha assolit una bona xifra d’ocupació d’aforament, amb una mitjana del 81 % (dades de diumenge al migdia). Una xifra assolida tot i el poc marge de maniobra que va suposar que l’anunci oficial de la recuperació dels aforaments arribés 48 hores abans de l’inici de la Fira i no es pogués implementar fins al divendres 15.
Aquesta edició tanca amb la il·lusió de la celebració dels 25 anys de Fira Mediterrània, que se celebrarà del 6 al 9 d’octubre de 2022, amb el desig que es pugui recuperar l’activitat al carrer, coincidint amb l’efemèride a Manresa dels 500 aniversari de l’estada de sant Ignasi de Loiola a la ciutat.
