Els coralls són una classe de colònia d’animals que es relacionen amb els hidrozous, les meduses i les anemones de mar. Els coralls de pedra, un tipus de corall caracteritzat pel seu esquelet dur, són el llit de l’escull. Les colònies de coralls de pedra estan compostes per centenars de milers de pòlips individuals.
Per als peixos i altres animals marins, els coralls proporcionen un refugi contra els depredadors, així com un lloc de reproducció i un viver per a moltes espècies. Són la base essencial de la vida marina als tròpics.
A partir del segle XV es va començar a fer servir el terme corall per referir-se a l’himne eclesiàstic de l’Església luterana, sobretot al seu cantus firmus o a la seva melodia. Més endavant, al segle XVIII, es van anomenar corals els cants de l’Església protestant, en general.
Els coralls són organismes marins que consten de nombrosos pòlips i els utilitzen per alimentar-se. La majoria dels coralls s’alimenten d’algues produïdes per la llum solar i sovint anomenades algues fotosintètiques o zooxantel·les.
S’alimenten de les algues que els cobreixen i que els treuen llum i oxigen. En netejar-los d’algues, aquests peixos contribueixen notablement a la seva supervivència.
El contacte amb el corall de foc és molt dolorós, ja que petites vellositats del corall ataquen tot el que toquen i causen una cremor intensa i una sensació de cremada. Alguns animals són més sensibles a aquest efecte de les cèl·lules urticants d’aquest corall, així com les persones.
El corall vermell mediterrani, amb una esperança de vida de més de 500 anys, viu a profunditats de més de 800 metres. L’espècie marina més longeva coneguda, és una esponja (Monorhaphis chuni) que, segons les estimacions, tenia 11.000 anys i vivia a 300 metres per sota del nivell del mar.
Són un reclam turístic que genera ingressos milionaris, ens protegeixen de les inundacions i els tsunamis, contribueixen a la seguretat alimentària a través de la pesca i s’inclouen en alguns medicaments contra el càncer.
Els coralls són animals que viuen units formant colònies de fins a milers d’individus. El conjunt de diverses colònies de diferents espècies de corall el coneixem com a esculls coral·lins.
Quan els coralls pateixen estrès per les altes temperatures o la contaminació, posen fi a la seva relació simbiòtica amb aquestes algues i normalment les expulsen i es blanquegen, tot i que un estudi recent indica que alguns coralls adopten un color neó brillant quan se senten estressats.
Entre els factors que causen el deteriorament i la pèrdua dels esculls hi ha: el blanquejament del corall provocat pel canvi de temperatura dels oceans, el turisme desmesurat i l’ús de bloquejadors solars.
El blanquejament dels coralls és preocupant, ja que, una vegada que aquests coralls moren, els esculls poques vegades es recuperen. Els pocs coralls que aconsegueixen sobreviure lluiten per reproduir-se, però els ecosistemes d’esculls, dels quals depenen les persones i la vida silvestre, es deterioren.
El món ha perdut el 14 % dels coralls des del 2009 per l’augment de la temperatura de la superfície del mar, segons l’informe “Estat dels esculls de corall del món: 2020”.
Sense esculls, milers de milions d’espècies marines estarien en perill, milions de persones perdrien la font d’aliment més important i moltes economies patirien un gran cop. Però no es tracta només de les feines. Els esculls de corall atrauen turistes a més de 100 països i territoris a tot el món.
JOIES DE CORAL
Els coralls no treballats són de color mat i adquireixen la seva brillantor en ser polits. Les tres quartes parts de la producció mundial d’aquestes gemmes orgàniques es treballen a Itàlia i la resta, al Japó. El corall vermell fosc és el més valorat juntament amb el negre, encara que hi ha una altra varietat també molt apreciada: un corall de tons rosats suaus que es coneix com a “pell d’àngel”.
El corall s’empra en moltes col·leccions cada temporada per donar forma a collarets, anells, arracades, braçalets, polseres… i crea peces que destaquen per la seva bellesa i la seva gran lluminositat i que no passen mai de moda. Fins i tot se’n dissenyen figuretes artístiques.
La part del corall que es treballa a la joieria és el tronc dur i calcari de l’esquelet de l’animal. El tronc calcari de la gemma se sotmet a un polit bast o a un tallat segons el tipus de figura o objecte ornamental o artístic que es vulgui fer i, després, a un polit fi.
El corall fi usat com a gemma en joieria es reconeix per les capes concèntriques dels materials que s’aprecien en un tall transversal, i perquè en cremar-lo emet una olor penetrant de banya cremada.
Les branques de corall en el moment de recol·lectar-se s’anomenen «coral brut» i en aquell moment ja té un cert valor, que depèn de la varietat.
Curiositat
El nom femení Corall és molt especial pel seu significat, ja que significa “la bellesa del corall” o “innocència”. A més a més, és el nom que rep la pedra poderosa de l’amor.
Utilitzat des de temps molt antics, al corall se li atribueixen nombroses propietats, i serveix sobretot per defensar-se d’enemics i males influències.
El corall ja era usat a l’edat mitjana per protegir el portador contra el mal d’ull. Al segle XVIII el rei de Nàpols, Ferran I, portava entre la roba un amulet de corall.
Quan era davant d’algú que el fes sospitar que era portador de males intencions, treia l’amulet de corall i se’l posava a la cara, i així anul·lava la força d’aquella mirada…
