L’heura, Hedera helix, és originària dels boscos humits de l’oest,
el centre i el sud d’Europa, del nord d’Àfrica i d’Àsia del sud.
Es considera que és supervivent de la flora europea de l’era
terciària, una bella planta de jardí que ha donat lloc a diversos cultius
i diverses varietats, una planta de creixement ràpid i llarga vida.
L’heura és una liana de fulla persistent i lluent que s’arrapa fortament als troncs, roques o murs sobre on creix. Les branques fèrtils no apareixen fins que l’heura no ha arribat a un desenvolupament important i sempre estan situades a les parts de la planta que reben més llum.
L’heura és una de les plantes de jardí més conegudes i estimades a Catalunya. Les fulles, d’un atractiu color verd dens i fosc, són perennes i mantenen molts ambients urbans amb aire primaveral.
L’heura té dos tipus de branques: les que mantenen el creixement, l’escalada, de la planta, que no són fèrtils ni floríferes, i les branques fèrtils, en les quals es generen les flors i els fruits, que són “branques floríferes”. A les primeres, les fulles són lobulades i a les fèrtils, les fulles són no lobulades: la seva forma varia des de l’oval fins a la romboidal.
Els fruits de l’heura són baies esfèriques d’uns
5 mm de diàmetre que es tornen negres quan són madures i provenen de flors de color groc verdós. Aquests fruits són verinosos. De fet, es considera que es tracta d’una planta “tòxica”. No obstant això, de les fulles, tractades al laboratori, se n’obté un producte (l’alfa-hederina) amb efectes antitussígens.
A la tardor, podem veure l’aparició de nombroses floretes. Aquestes flors són molt petites, de color més aviat verd. Estan disposades en raïms.
Però com escalen? Doncs mitjançant unes arrels aèries que sorgeixen a les tiges i que s’adhereixen a les superfícies amb què entren en contacte. Algunes de les arrels “adherents”, d’alguna tija que, per algun motiu, s’ha separat del lloc de la seva adhesió.
L’heura no és una planta “paràsita” dels arbres: les arrels aèries no penetren en els teixits vius de l’arbre. En tot cas, hi competeixen per la llum, l’aigua i els nutrients del sòl.
Tot i així, el saber popular diu que les heures poden arribar a “ofegar” els arbres sobre els quals viuen, però, com que les arrels fixadores no penetren dins els teixits vius de l’arbre, l’heura no és una planta paràsita, tan sols perjudica els arbres sobre els quals viu mitjançant la competència per la llum, l’aigua i els nutrients minerals.
Al Bages es pot trobar heura a qualsevol bosc ombrívol més o menys humit, però aquesta liana és especialment abundant en els sòls fèrtils de la vora de torrents on la vegetació potencial és l’omeda o la roureda.
COM S’HA DE CUIDAR?
És una planta que creix millor amb molta llum solar, encara que aguanti en llocs amb poca llum; de totes maneres, cal anar amb compte si aquesta és directa, ja que blanqueja les fulles. Si es cultiven a l’ombra, les fulles van perdent els tons clars, es tornen més fosques i amb un color verd uniforme.
Per a un creixement òptim, l’heura necessita que hi hagi una temperatura ideal entre els 12 ºC i els 20 ºC, i una mica superior per a les varietats variegades. Aquesta espècie vegetal no necessita gaire aigua, per la qual cosa es rega cada dos dies a l’estiu i a l’hivern una vegada a la setmana. És important que vigileu el drenatge perquè sigui eficaç si teniu una heura d’interior; per això es pot plantar en testos amb autoreg.
Hi ha plantes que sobreviuen en racons foscos. Doncs bé, l’heura cultivada a l’interior no necessita ser a prop d’una finestra, però tampoc en una habitació fosca, ja que les fulles acabarien perdent el color. És important que tingui força humitat i que no hi hagi corrents d’aire. Tot i això, és una de les plantes d’interior que necessiten poca llum i que més aguanten el pas del temps.
QUANT TRIGA A CRÉIXER L’HEURA?
Si voleu podar l’heura cal anar amb compte, ja que necessita ser guiada per aconseguir superar els 40 cm cada any. Un bon cultiu inclou una poda intel·ligent. Per tant, heu de retallar-ne les puntes 1 o 2 vegades cada dotze mesos, preferiblement a l’estiu o quan vulgueu triar millors testos per plantar l’heura.
D’aquesta manera, mantindreu la planta
enfiladissa molt més compacta i densa i les tiges més fortes. Segons creixin les branques de l’heura, agafarà vigor, així que és recomanable trasplantar-la a la primavera cada dos o tres anys. Durant els 3-4 mesos després de la plantació evitarem adobar-la. Un dels consells sobre l’heura i l’adob és que, a la primavera i a l’estiu, cal aplicar cada
15 dies aproximadament l’adob líquid.
En principi, la planta creixerà més lentament, però serà més compacta. També és molt adequada per posar en pràctica la tècnica topiària; és a dir, aconseguir modelar arbustos, plantes i arbres amb guies que es claven al substrat. Aquestes plantes penjants i enfiladisses són molt adequades per posar-les en testos suspesos com, per exemple, l’heura d’exterior.
