FLOR DE PASQUA
Nadal és una de les èpoques de l’any preferides de molta gent, no només pels regals o les festes, també perquè passem més temps en família i veritablement gaudim dels nostres amics.
A mesura que avança el desembre, els llums adornen els carrers i tot comença a omplir-se de decoracions i arbres de Nadal. Molt probablement, també comencem a veure per tot arreu la planta de Nadal, també coneguda com a flor de Pasqua, estrella de Nadal o ponsètia. Les seves enormes fulles vermelles vellutades són, any rere any, un element imprescindible en la decoració nadalenca.
Euphorbia pulcherrima, coneguda comunament com a flor de pasqua, flor de nit de Nadal o ponsètia, entre altres noms, és una espècie de la família Euphorbiaceae nativa de Mèxic. S’utilitza freqüentment en jardineria com a arbust, però principalment en floricultura com a planta d’interior per Nadal. Hi ha més de 100 varietats cultivades d’aquesta espècie.
Són conegudes com a ponsèties gràcies a un metge nord-americà anomenat Joel Robert Poinsett. Poinsett va ser un gran amant de la botànica i va treballar d’ambaixador dels Estats Units a Mèxic durant la dècada de 1820.
Va ser allà on va descobrir aquesta bonica planta amb les seves impressionants fulles vermelles. Li va agradar tant que va decidir emportar-se’n algunes llavors quan va tornar als Estats Units. Poinsett sabia que tanta bellesa s’havia de compartir i va tenir la brillant idea de regalar una flor de Pasqua als seus amics per Nadal; va establir, així, una tradició que s’ha mantingut fins avui. Aquest bonic costum es va estendre ràpidament per tot el país, igual que el nom de flor de Pasqua quan es parla d’aquesta planta. El 1991, el govern dels Estats Units va decidir nomenar el 12 de desembre, data en què va morir Joel Poinsett, com el Dia Nacional de la Flor de Pasqua.
És un arbre petit o arbust caducifoli poc ramificat, que pot assolir fins a 4 m d’alçada. Té les fulles el·líptiques, que poden ser senceres o dentades. Tiges gruixudes i llises. Les fulles estan disposades de manera alterna, de forma ovada a el·líptica, venoses, sinuoses i amb dos sins laterals profunds limitats per crestes subagudes. Les inflorescències a l’àpex de les tiges estan formades per una única flor femenina sense pètals ni sèpals, envoltada per flors masculines individuals contingudes en una estructura denominada cíat, exclusiva del gènere Euphorbia. De cada cíat sorgeix una glàndula bilabiada de color groc. Aquestes inflorescències estan envoltades per llargues bràctees de color vermell que conformen la part superior de la planta amb l’aparença de flors cridaneres. S’han creat cultivars amb bràctees de diferents colors.
Floreix a l’hivern. A l’hemisferi nord floreix de novembre a febrer i és essencial que la planta no rebi llum durant 12 hores, aproximadament des d’octubre fins a Nadal, perquè floreixi.
La flor de la nit de Nadal es considera una de les flors exòtiques més elegants i belles del món, i és una de les deu plantes en test més venudes a Europa i als Estats Units. La seva importància es deu al fet que se la considera una planta que simbolitza Nadal arreu del món. No obstant això, és una espècie que es troba en estat silvestre en àrees geogràfiques ben definides de Mèxic i de l’Amèrica Central, on la seva presència té una gran rellevància, ja que representa una reserva genètica encara sense explorar. Com que l’efecte de la mutació en plantes ornamentals és molt visible, gairebé totes les novetats que sorgeixen estan enfocades a l’aspecte visual. És una planta que actualment té una àmplia distribució al món.
La flor de la Nit de Nadal és molt important en la cultura de Mèxic. Se sol cultivar com a planta d’interior a l’hemisferi nord, perquè quan està en màxim auge vegetatiu és durant l’època propera a Nadal. És el principal cultiu floricultor als Estats Units, on es prepara per a la venda entre agost i Nadal.
Es ven durant tot l’any a molts països fent ús de tecnologies avançades, com ara la manipulació del fotoperíode i la temperatura. Mitjançant inversions considerables, pot fer florir durant qualsevol època de l’any.
A Guatemala, a més de créixer de manera silvestre a gairebé tot el territori, es cultiven per a l’exportació i el mercat intern més de 45 milions de brots. Se’n conreen al voltant de 85 espècies i varietats diferents, les quals varien de mida, forma i color. N’hi ha de taronges, blanques, grogues, violeta, blaves i altres tonalitats.
Cal situar la planta en un lloc càlid i lluminós i sempre lluny dels corrents d’aire.
Requereix una bona il·luminació, perquè les bràctees acolorides no es descoloreixin o caiguin. Pel que fa al sol directe, durant l’hivern i la primavera pot resistir l’exposició als raigs solars. A l’estiu i a la tardor, cal evitar-lo.
No suporta el fred ni l’excés de temperatura. Requereix uns 20-22 °C de dia i 16 °C de nit, i no pot suportar canvis bruscos de temperatura.
Es queda flàccida si es col·loca en un lloc amb corrents d’aire.
Requereix força humitat ambiental per evitar la caiguda de les fulles i reg moderat, ja que l’excés d’aigua pot podrir-ne l’arrel i ocasionar que les fulles perdin el color.
Afegiu-hi un adob ric en nitrogen a l’aigua cada deu dies, fins a l’època de floració.
