SOLSONA, UNA EXPERIÈNCIA GEGANT

0
13

Solsona, capital de la comarca del Solsonès, manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural.

S’han trobat vestigis que demostren que ja era habitada al neolític, cap al 3000 aC. L’origen de la Solsona actual cal situar-lo al segle X. La ciutat va néixer a l’entorn del castell i del monestir. L’any 1593 es va crear el bisbat de Solsona i, l’any següent, el rei Felip II li va donar el títol de ciutat.

El nucli històric de Solsona manté la mateixa estructura de quan era una ciutat emmurallada i conserva tres portals d’entrada: el del Pont, el del Castell i el de Llobera, així com algunes parts de la muralla al Vall Calent i el Pou de Gel, indret on guardaven el gel perquè es conservés.

SOLSONÈS BARROC

El seu caràcter rural i la singularitat de la població del Solsonès ha permès conservar a la comarca el llegat escultòric més important de l’època barroca de Catalunya, ja que ha sabut mantenir aquest patrimoni cultural intacte malgrat les revoltes i les guerres que han destruït una part molt important d’escultures i retaules del nostre país.

El barroc a Catalunya és present sobretot a les zones rurals i es caracteritza per la seva exuberància decorativa, amb la qual es pretenia fascinar els creients donant-los la imatge d’una església ostentosa enfront de l’austeritat de l’Església reformista. Va ser en el camp dels retaules en el qual més excel·lí el barroc català.

Són pocs els conjunts que han persistit fins als nostres dies i solament el Solsonès i la zona del Lluçanès han pogut conservar bona part dels seus conjunts. Degut a la geografia especial de la nostra comarca, aquest llegat important dels grans escultors de les famílies Morató, Pujol i Sala, avui es troba molt dispers entre diverses esglésies, capelles i santuaris.

MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA

El Museu de Solsona es troba situat a l’interior del Palau Episcopal. Aquest museu conté col·leccions de patrimoni historicoartístic pluridisciplinaris de les comarques que integren el bisbat de Solsona.

Està distribuït en diverses sales, unes dedicades a la prehistòria, i d’altres a col·leccions importants del romànic, del gòtic, del Renaixement i del barroc; també n’hi ha una que acull escultures de sal procedents de les mines de Cardona.

La visita guiada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona permet conèixer tots els detalls de l’exposició permanent, des de la prehistòria fins a l’època moderna, de la mà dels tècnics del museu. La visita es pot adaptar al temps disponible i l’interès dels visitants.

VISITA GUIADA AL POU DE GEL DE SOLSONA

Descobreix com funcionava la producció, l’emmagatzematge i la comercialització del gel fa més de 200 anys! Visita ideal per a famílies i nens.

El Pou de Gel és una estructura circular coberta amb una cúpula que servia per emmagatzemar el gel obtingut del riu Negre o del forat de la Bòfia. S’utilitzà des del segle XVII fins al XIX. Durant els mesos més freds el gel es conservava a l’interior i es comercialitzava des de la primavera fins a Tots Sants.

El Carnaval de Solsona, tal com el coneixem actualment, s’ha convertit en la festa més popular de la ciutat i una de les celebracions de les festes del carnaval que gaudeix de més personalitat, caràcter i tradició del país.

Solsona, que ja celebrava el Carnaval abans de la Guerra Civil, va ser la primera població de l’Estat que la va recuperar l’any 1971, tot i ser una festa prohibida per la dictadura franquista i sent viu encara el general Franco. Aquell any es burlà la censura tot fent creure que era unaFiesta Mayor de Invierno, però aquell diumenge fred de febrer, el rei Carnestoltes tornava a Solsona després de més de trenta anys. Fins i tot es llegí un sermó satíric contra els governants en català tal com s’havia fet abans de la prohibició, això sí, aquest cop dalt d’un cotxe en marxa per si apareixien els grisos i calia escapar-se!

Des d’aquell any i fins avui, han passat cinquanta anys. Durant tot aquest temps, els solsonins han anat recargolant la festa fins a obtenir un conjunt d’actes propis del Carnaval solsoní basat en la mofa i la exageració, en un context de burla i en clau d’humor. Prova en tenim dels elements com els Gegants Bojos, la Penjada del Ruc al campanar (pionera entre la resta de poblacions que també ho fan), l’acte de Figues, coca i vi blanc, les Contradanses, l’Arribada de Sa Majestat el Carnestoltes, el Carnaval Infantil

Fins ara, el Carnaval ha aconseguit esdevenir un dels símbols identitaris de la ciutat, a la vegada que ha assolit una socialització en massa de la festa, tant de vilatans com de visitants d’altres zones del país, fomentant la participació de tots ells en la festa, amb comparses locals i no locals, que han arribat a ser motiu de reunió i de festa per a moltes persones de diferents zones i de diferents generacions.

A més a més, aquesta festa és organitzada pel poble a través de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, fet que li garanteix la llibertat per expressar i criticar aquells que governen i s’allibera de tota càrrega institucional. Per aquest motiu, és una festa viva, popular, de tots i per a tots.

FIRA DE SANT ISIDRE

El 14 i 15 de maig, més de 170 expositors tornaran a fer grossa la Fira de Sant Isidre en la seva seixanta-novena edició, que se celebrarà recuperant la seva essència amb les cites que el defineixen, com les mostres de bestiar vaquí, equí i oví i cabrum, d’artesania i de productes artesans del Solsonès i de tractors i maquinària agrícola d’època, les fires d’automoció, de maquinària, industrial i comercial, així com l’espai gastronòmic, entre d’altres. 

Tallers, espectacles de música i dansa, jocs gegants, exposicions, una jornada tècnica i el Bestiari Fest integren la programació amb una trentena llarga de convocatòries coordinades pel Consell Comarcal del Solsonès i Solsonès Fires.

La Fira de Sant Isidre de Solsona, que al seu dia motivaren els tractants de bestiar com a fira indispensable per dur a terme les millors transaccions d’animals, manté l’autenticitat d’una fira i és una de les més destacades en bestiar, a més d’haver assolit també un caràcter multisectorial que la complementa.

Creix any rere any el nombre d’expositors que fan de la Fira de Sant Isidre de Solsona una plataforma de promoció indiscutible que, cada vegada més, es veu ratificada per un públic exigent, nombrós i selectiu. Maquinària agrícola de primera línia ocupa un espai preferent vora el sector ramader per tal de garantir un merescut protagonisme a la pagesia, que ha fet del Solsonès la comarca que avui coneixem.

És en aquest escenari eminentment rural que la distingeix de la resta, on el certamen potencia tota la seva varietat com una fórmula més d’oci familiar, amb atractives activitats infantils combinades amb actuacions lúdiques per als més grans. També l’emergent parc automobilístic omple d’oportunitats una de les àrees més destacades del recinte firal, a tocar del nucli antic de Solsona.

VIU L’EXPERIÈNCIA “TASTA SOLSONA”

Descobreix el nucli antic monumental de Solsona i alguns dels seus secrets més ben conservats com són els comerços més antics, l’artesania i els productes agroalimentaris locals. La visita acaba amb un tast de productes de proximitat.

La capital de la comarca del Solsonès és una ciutat monumental que ha estat un centre de religiositat i tradicionalisme que es pot apreciar al nucli històric i a les festes. La tòfona és la reina de la taula si decideixes menjar a Solsona i assaborir-ne la gastronomia.

La gastronomia de Solsona és la pròpia de les terres interiors de Catalunya. La seva cuina és tradicional i en destaquen els embotits de porc, que adquireixen en aquesta zona una reputació estesa i merescuda. Les carns de vedella i xai són també habituals i poden preparar-se tant a la brasa com rostides. A l’arribada de la tardor, la recol·lecció de bolets es converteix en una activitat molt freqüentada pels habitants de la zona. Tant és així que durant el mes d’octubre se celebra anualment la Fira del Bolet a Solsona.
 
Aquest no és l’únic esdeveniment gastronòmic de la localitat, ja que al març té lloc la Fira de la Patata i la Tòfona. La patata de la zona, coneguda com a tromf, i la tòfona solsonenca són dos dels productes més apreciats a tota la comarca. El pa de patata és un dels productes estrella d’aquesta fira. A l’apartat reboster destaca el pastís solsonès, fet a base de pa de pessic i ametlles.
 

COM ARRIBAR-HI

A Solsona s’hi pot accedir a través de carretera, encara que es pot fer una part del trajecte amb tren fins a Manresa (www.fgc.cat, www.renfe.com), a uns 40 minuts de Solsona, amb cotxe.
 
Des de Manresa, s’agafa la carretera C-55.
 
Des d’Andorra o des de la Seu d’Urgell s’hi arriba per la C-14 fins a Bassella, punt on s’enllaça amb la C-26.
 
Des de Berga s’hi arriba a través de la C-26.
 
Des de Lleida o Guissona, s’hi accedeix per la C-451/C-75, que enllaça Solsona amb Guissona.
 
Bus: www.alsa.es des de Barcelona, ​​Lleida, Manresa o Andorra.
 
Solsona és a una hora i mitja de Barcelona amb cotxe, a poc més de 100 km.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí