El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l’art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d’Aiguamúrcia (a l’Alt Camp). Actualment, és l’únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.
De l’orde del Cister, filial de l’Abadia de la Gran Selva (Bolhac, Llenguadoc), fou fundat l’any 1150 originàriament a Valldaura, a Collserola, al Vallès Occidental, per donació dels Montcada.
El fet que s’escollís per a la ubicació de l’edifici del monestir una part baixa i no el cim de la muntanya va ser per l’existència en aquest lloc d’algun tipus de construcció, ja que poc temps després de la donació ja hi havia a Santa Maria de Valldaura dotze monjos, tres conversos i l’abat Guillem procedents del monestir de la Gran Selva.
La primera etapa de construcció del monestir es perllongà durant cent anys, i s’inicià amb el mandat del primer abat del país, Pere de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l’abat fundador del Monestir de Santes Creus.
Aviat els monjos iniciaren una política d’expansió territorial a una banda i l’altra del riu Gaià, adquirint terres a la Marca del Penedès, al Tarragonès, a l’Alt Camp, a la Segarra, a l’Urgell, a la comarca d’Anoia i a altres llocs més llunyans, com al Baix Ebre, al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental.
Un dels abats més importants fou fra Bonanat de Vilaseca, en temps del qual, i sota el patronatge reial de Jaume el Just, es fundà la filial de Santa Maria de Valldigna, l’any 1298, i deu anys més tard el monestir d’Altofonte a Sicília.
El monestir fou fortificat per a la defensa entre els anys 1376 i 1378 per raó de la guerra amb Castella.
A finals del segle XV el monestir experimentà un canvi en l’explotació de les propietats. Amb la gairebé desaparició del monjo convers, degut als canvis econòmics produïts en la baixa edat mitjana, els monjos de Santes Creus es van veure obligats a establir en les seves propietats conreadors en règim de contractes emfitèutics, explotació que prevaldria fins a l’exclaustració definitiva de la comunitat l’any 1835.
Durant els segles XVI i XVII el monestir albergà una intensa activitat cultural; és en aquests moments que la seva biblioteca conté nombrosos incunables i manuscrits.
Un nou palau de l’abat fou aixecat el 1640 sobre l’antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics.
El monestir ha continuat deshabitat fins avui en dia, a diferència dels monestirs veïns de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell), els quals encara són habitats actualment; el conjunt de tots tres forma la turística Ruta del Cister.
QUÈ NO ET POTS PERDRE DEL MONESTIR
Les tombes reials a l’església del Rei Pere el Gran en una banyera de pòrfir com a sarcòfag. L’almirall Roger de Llúria als seus peus. El mausoleu del costat del rei Jaume II el Just, i Blanca d’Anjou, esposa del rei Jaume.
Aquestes tombes reials són considerades els primers exemples de l’art gòtic català. L’any 2010, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya, va restaurar les tombes reials del Monestir de Santes Creus, coincidint amb el 850è aniversari del monument. Els treballs han permès comprovar que els elements del mausoleu del rei Pere el Gran i la policromia de color blau, vermell i daurat són originals i que es va utilitzar la tècnica de la pintura a l’oli: el sepulcre, per tant, és una de les primeres obres catalanes on apareix aquesta tècnica. Aquesta pintura es mantindria intacta des del 1307.
També es tractaria de l’única tomba reial de la Corona d’Aragó d’època medieval que no ha estat profanada i que, per tant, aporta dades inèdites del rei Pere el Gran. Als peus s’ha realçat la llosa funerària de marbre, fins ara molt degradada, de l’almirall Roger de Llúria, que va manifestar la voluntat de ser enterrat ben a prop del seu senyor.
D’altra banda, es demostra que el sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou va patir un canvi de disposició del sarcòfag, probablement al segle XVI, a més de la seva profanació el 1836. El cos de la reina ha estat recompost i embolcallat en roba de lli.
A més, totes les tombes “porten un missatge polític associat”. En la làpida que Jaume II va encarregar per al seu pare, Pere el Gran, hi figura que va ser un gran home, gran conqueridor i just governant. En la que Jaume es va encarregar per a ell mateix es diu que va ser un rei pacificador.
En una urna moderna, al transsepte, hi ha les restes de la reina Margarida de Prades, segona esposa de Martí l’Humà.
ON ALLOTJAR-SE
Pots trobar hotels de molta qualitat a les poblacions properes com Rodonyà, Vilardida, Pont d’Armentera o Vilarrodona. ●
COM ARRIBAR-HI
Des de l’estació d’autobusos de Valls surt un autobús amb parada a Santes Creus, on també trobaràs diversos restaurants i botigues de queviures.
