ON ANEM
Quan els dies són més llargs, hi ha un racó del Pallars Jussà on el sol es pon a les sis de la tarda, a causa de l’estretor de la vall i l’alçària de les muntanyes que la bressolen. És llavors quan la llum s’atenua, arriba la fresca i les olors de la natura es fan més intenses. El seu nom, Vall Fosca, li ve d’aquí. Us convidem a descobrir aquest territori, un dels menys coneguts del nostre país i, possiblement, un dels més bonics de la zona pirinenca. El Flamisell, riu que neix al pantà de Sallente, s’escola muntanya avall fins a convertir-se en la columna vertebral de la vall, a banda i banda de la qual surten al pas pobles i poblets com Cabdella, Espui, Astell, Beranui, la Pobleta de Bellveí o Senterada.
QUÈ VISITAR
Senterada és la porta d’entrada a la Vall Fosca, i serà el punt d’inici del cap de setmana. Trobar la casa de turisme rural on us heu d’allotjar, Casa Leonardo, no us costarà gaire, perquè gairebé s’hi ensopega només entrar al poble. Deixeu-hi l’equipatge i dirigiu-vos a La Fàbrica, una altra casa de turisme rural que també té les portes obertes per a qui hi vulgui anar a menjar o a fer un beure. Integra una antiga fàbrica de llanes del 1876, que es pot visitar, i també hi ha una piscifactoria de truites. El riu és allà mateix. Deixeu-vos seduir per les seves remors del jardí estant i, si hi aneu amb nens, sapigueu que tenen un espai perquè hi puguin jugar.
Després d’aquesta visita podeu tornar a Casa Leonardo i demanar-los que us ensenyin la petita botiga museu que hi tenen. Havia estat la botiga de queviures del poble i encara conserva l’antic mostrador de fusta, les vitrines amb calaixets per posar-hi els productes a granel o l’omnipresent balança Berkel. I si per un moment us sembla que heu retrocedit en el temps, espereu a veure altres espais de la casa, com ara la cuineta o els detalls de les habitacions, que també s’han conservat com eren fa un grapat d’anys. Per sopar tenen un menú per als hostatjats en el qual no sol faltar l’escudella, els embotits i els formatges de la zona, la truita de riu o el fricandó.
A l’estació de Sallente, s’agafa el telefèric que porta fins a l’estany Gento. Podeu agafar el de les 8 o el de les 9 h i en poc menys d’un quart d’hora ja sereu a 2.154 metres d’altitud. Porteu roba d’abric i els sentits desplegats al màxim per copsar la brutal bellesa que pot oferir la natura en aquest indret. Molt a prop d’on s’atura el telefèric, hi ha un punt d’informació i un bar restaurant on podreu esmorzar per preparar-vos per fer alguna de les múltiples excursions per la zona. Es poden visitar alguns llacs, com el Colomina, però la nostra recomanació és que feu el camí del Carrilet, on encara són visibles les vies per on d’antuvi passava el petit ferrocarril que s’usava per transportar material per a les preses. Té un recorregut de cinc quilòmetres i els paisatges que brinda són espectaculars. El seu principal encant rau en el fet que, a més de dos mil metres d’altitud, es pugui anar caminant per un sender pràcticament pla. Com que és llarg i no el podreu fer tot, si voleu tornar amb el telefèric de les 13 h, haureu de dosificar la distància segons el temps de què disposeu. En baixar i prendre el cotxe, atureu-vos a la petita població de Cabdella i passegeu fins a la part més alta de la vila, on hi ha l’església romànica de Sant Vicenç. Per arribar-hi, haureu de fer via pels seus carrers, tots empedrats i flanquejats per cases, també de pedra, amb les teulades de pissarra i l’alegria de les flors de muntanya a les balconades.
Al petit poblet d’Astell podeu fer-hi una passejada. Diu la llegenda que, si la poguéssim veure des del cel, contemplaríem que aquesta vila té forma d’estel. Una vegada hàgiu paït el dinar, dirigiu-vos cap a la Torre de Capdella. Allà us espera una visita guiada al Museu Hidroelèctric. Us explicaran que la hidroelèctrica es va construir en només dos anys, i que va ser la primera gran central d’aquestes característiques de Catalunya. També us podreu fer capaços de quin era el seu funcionament i de què va representar per a la zona i per a tot el país la posada en marxa d’aquesta obra faraònica l’any 1914.
I l’estany de Montcortès, ja a la comarca del Pallars Sobirà. És, juntament amb els de Basturs, l’únic estany d’origen càrstic del Pirineu i està inclòs dins el Pla d’espais d’interès natural
GASTRONOMIA
Dirigiu-vos fins al poble d’Espui per dinar a l’hotel Montseny. Demaneu el menú degustació, on hi ha una mica de tot (embotits, formatges, paté, canelons de ceps i tres tipus de carns, entre les quals hi ha el palpís, el corder farcit típic de la zona). Ah! No deixeu de demanar girella, l’embotit rei del Pallars,
COM arribar-hi
Per arribar a la Vall Fosca cal que agafem la N-260, que uneix la Pobla de Segur amb Pont de Suert, i desviar-nos a l’altura de Senterada cap a la Torre de Capdella per la L-503. És recomanable quedar-se a alguna de les cases rurals de la zona, on podrem gaudir de la natura i de l’ambient rural.
