On és i quina història té
Agramunt és un municipi de la comarca de l’Urgell, que consta de sis unitats de població. Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera. Té com a eix el riu Sió, en direcció est-oest. És la segona vila en importància de la comarca de l’Urgell, i està situada al nord de la comarca. És una vila industrial, de serveis i agrícola, molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata. Són importants també les seves indústries metal·lúrgiques. La conquesta de la vila va tenir lloc l’any 1070 a càrrec d’Ermengol IV d’Urgell. El 1163 li va ser concedida la carta de població.
Durant la Guerra dels Segadors la ciutat va ser conquerida primer per les tropes de Castella, ocupada per tropes franceses l’any 1644, i presa de nou per les castellanes el 1646. Durant la Guerra de Successió va caure en mans de les tropes de Felip V l’any 1711. Des del 1810 fins al 1814 va estar ocupada per tropes franceses emmarcada en el context històric de la Guerra de la Independència Espanyola.
El topònim d’Agramunt apareix documentat per primera vegada el segle XI amb la mateixa forma d’Agramunt. D’entrada, sembla un simple compost del llatí acre, ‘escarpat’, i mons, ‘turó’. De tota manera, Joan Coromines observà que la ciutat està situada només nou quilòmetres al nord del poblat ibèric del Molí d’Espígol, generalment identificat amb la població d’Atanagrum.
Llocs d’interès
El Pou de Gel d’Agramunt, situat al Parc del Convent
També anomenat els Dipòsits, va ser utilitzat durant molts anys per guardar el gel que els habitants d’Agramunt necessitaven per mantenir frescos els aliments a falta de neveres i congeladors. Es tracta d’una construcció de base circular de 9 metres de diàmetre i acabada en volta esfèrica amb una alçada total de 9 metres des de la base, folrada de pedra treballada i situada a 10 metres de profunditat. L’accés al pou va quedar anul·lat amb els moviments de terres que es van fer al Parc del Convent i, per aquest motiu, l’Ajuntament d’Agramunt a través de la seva Regidoria de Cultura, va dur a terme la rehabilitació d’aquest espai gràcies a voluntaris que han dedicat les seves hores a buidar-lo de runa.
L’Espai Guinovart
És un centre d’art contemporani a Agramunt. Josep Guinovart va voler crear un espai per a la creació i la promoció de l’art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. La seva obra gira al voltant d’Agramunt, el territori, el paisatge i la gent.
Activitats en família
Agramunt és la vila del torró i de la xocolata a la pedra, els productes artesanals que li donen una gran rellevància. Una gran tradició que es remunta a l’edat mitjana, i és l’escenari, cada tardor, de la Fira del Torró. Conèixer el procés d’elaboració del torró i la xocolata a la pedra, visitant les diferents fàbriques de torrons d’Agramunt, és molt bonic de veure i de conèixer.
A Agramunt hi ha quatre fàbriques de torrons i xocolates amb Indicació Geogràfica Protegida. Està obert fins al desembre i permet comprar els productes nadalencs als quatre llocs.
Festivitats
La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra es remunta l’any 1988 quan, a iniciativa del Foment ProMercat d’Agramunt i Comarca, es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida que va tenir la iniciativa va animar els organitzadors a obrir la participació en altres sectors i el 12 d’octubre de l’any següent, el 1989, va començar la tradició, i es va celebrar la primera Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. De llavors ençà, la fira ha evolucionat i actualment és un punt de referència dins el calendari firal de les Terres de Lleida.
Gastronomia
Destaca el Torró d’Agramunt, que és un torró elaborat al municipi amb avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d’ou, presentat en tauletes rodones o entrapanades rectangulars de pa d’àngel de diverses mides i pesos. La primera menció escrita data del 1741. És reconegut amb la Indicació Geogràfica Protegida pel Departament d’Agricultura des del 2002.
Com arribar-hi
