“El nostre pressupost per a aquest any s’incrementa un 30,3 % fins a arribar a 3.860 milions d’euros”
Nascuda a Lleida, és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Lleida l’any 1994, i ha estat directora general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya i diputada del Parlament de Catalunya entre el 2012 i el 2017.
Com es visualitzen el que sempre s’han anomenat serveis socials al segle XXI?
Voldríem canviar el concepte. La Constitució diu que ens transfereixen l’assistència social i creiem que hem de parlar de drets socials, l’altre terme és pejoratiu. Hi ha problemàtiques diverses i nosaltres creiem que cal garantir aquests drets.
Els fons europeus ajudaran?
El pressupost del nostre Departament per al 2022 s’incrementarà un 30,3 % fins a arribar als 3.860 milions d’euros. Rebrem 1.100 milions d’euros en fons europeus, dels quals 400 milions seran per a drets socials i 700 milions, per a polítiques d’habitatge.
Què opina de la Llei d’habitatge estatal?
Tenim un punt de conflicte, com amb la majoria de temes. En principi, teníem unes competències exclusives en matèria d’habitatge, però l’Estat fa una legislació que xoca amb la nostra. La seva llei és recentralitzadora i no resol els principals problemes en matèria d’habitatge, com els desnonaments. Això és el que està passant. Veurem quin és el text final que arribarà al Congrés en forma de Projecte de llei de “vivienda”.
I els pisos de la Sareb?
Hi estem en contacte pel programa Reallotgem, que consisteix que, en el cas d’aquelles famílies que ja tenen data de llançament assenyalada, s’ofereix un contracte de lloguer al propietari per tal d’aturar el desnonament imminent i mantenir les famílies a l’habitatge. A banda d’això, una de les prioritats de la Generalitat és comprar aquests pisos de la Sareb. El problema és que són en llocs on no hi ha necessitat d’habitatge. Hem de mirar quins ens poden interessar i comprar-los. Des de 2015, a través del tanteig i retracte, hem adquirit des de la Generalitat uns tres mil pisos. Com a país tenim un dèficit gran d’habitatge en lloguer social i estem treballant per solucionar-ho. La manera més immediata és l’adquisició de pisos mentre avança la construcció d’habitatges de lloguer social, que és més lenta.
Com es pot garantir la renda de la
ciutadania?
N’hi ha de tres tipus. L’ingrés mínim vital de l’Estat, que cal desplegar perquè molt poca gent a Catalunya l’ha pogut percebre. Nosaltres, des de fa tres anys, gestionem la renda garantida de ciutadania, que actualment arriba a 169.000 beneficiaris i sense llistes d’espera. Aquesta renda garantida s’ha de fer compatible amb l’ingrés mínim vital estatal. A més, hi ha una proposta nova: la renda bàsica, que és un pla pilot dotat amb 4 milions d’euros que pretén que tots els ciutadans tinguin aquesta renda. En aquests moments, estem treballant amb la renda garantida per a persones sense recursos que tinguin els serveis bàsics.
I amb els menors que arriben no acompanyats, segueixen els problemes?
Van arribar molts nois de cop i no estàvem preparats ni com a estructura ni com a país. No tenien espai. Vivien a les comissaries dels Mossos d’Esquadra. Ara, l’arribada és més esglaonada i hem adaptat el sistema. Primer, van a un servei d’urgència gestionat per la Creu Roja, que és un primer punt de trobada. Després, amb l’ajuda d’entitats que els donen suport, aquests nois i noies van a diferents recursos d’arreu de Catalunya. Estem preparats per a l’arribada, sí. Una segona millora important és la reforma de la Llei d’estrangeria. El problema era que en fer els divuit anys quedaven en un buit. No podien tenir papers ni accedir al mercat laboral. Amb la reforma del Reglament d’estrangeria, tots aquests nois que han arribat com a joves migrats sols podran tenir regularitzada la situació administrativa amb permís de residència i treball. Hem atès 8.000 nois i noies. Fins als divuit anys estan tutelats per la Generalitat i a partir d’aquí entraran al món laboral. El fet de tenir feina ho farà més fàcil.
Per tant, tema resolt?
La problemàtica és molt greu i la pandèmia ha passat factura. Com li deia, amb la reforma del reglament som en un escenari millor. Però cal acompanyar aquests joves i tenim programes, com el Sostre 360, per ajudar a la seva inserció.
Quin paper hi té el sector empresarial privat?
Ara hi comencem a treballar des de la DGAIA, per adaptar aquest pla d’acompanyament per introduir-los al món laboral. Esperem que ens ajudin a donar-los oportunitats laborals des de les empreses.
Patim una situació greu de violència de gènere. Com viuen els menors que la pateixen?
En situacions com aquesta actuen diferents serveis i es valora cas per cas quina és la situació familiar i d’emparament. Si la situació és molt feixuga, passen a ser tutelats per la Generalitat i es procura que puguin estar en un ambient familiar. Se’n fa una anàlisi i es busquen recursos. Tenim 8.000 nens tutelats, la meitat estan en famílies alienes i d’altres en famílies properes.
I la violència sexual als menors?
Estem desenvolupant un nou model d’atenció integral als infants víctimes d’abusos sexuals. Hem dut a terme una prova pilot a Tarragona del que anomenem Barnahus o la Casa de l’infant. Es tracta d’un espai amable per a la criatura en el qual tots els recursos que intervenen en aquestes situacions per detectar els abusos, com poden ser metges, jutjats o mossos, es fan en aquest mateix espai, per evitar que l’infant hagi de passar per aquestes diferents instàncies. Evitem la revictimització i fem un acompanyament integral als nens i nenes. Els serveis van a l’infant i no a l’inrevés. Aquest model l’estendrem a tot Catalunya, i crearem un total de tretze cases arreu del territori.
La pandèmia ho ha augmentat?
Sí. S’han tensionat les relacions i això ha passat factura als menors. Els adolescents ho han patit molt. Estem decidits a treballar, sobretot, en la salut mental de nens i adolescents.
I pel que fa a les persones amb defi-
ciències psíquiques?
A Catalunya hi ha 600.000 persones que tenen alguna discapacitat, 75.000 amb discapacitat intel·lectual. La meitat del pressupost del Departament és per a ajudes a la dependència i la discapacitat. Hem de fer un pas endavant i canviar aquest model d’autonomia personal. Fins ara, tots els recursos estaven molt encasellats i volem que siguin més flexibles. El nostre lema és que tothom pugui viure on vulgui, com vulgui i quan vulgui. Com a Administració, hem de donar aquestes eines. És el nostre eix troncal cap a les persones vulnerables.
Gent gran dependent, també vulnerables?
Treballem amb consonància amb residències públiques, amb públiques amb gestió delegada, privades amb places concertades… Voldríem tenir més recursos perquè totes les places fossin públiques. Hi ha hagut un canvi de paradigma. Ara la gent gran no va a la residència a acabar de passar la vida, sinó que hi van quan no poden estar més a les seves llars. Tothom ha de poder decidir el seu full de ruta. Els qui volen quedar-se a casa a través del servei d’atenció domiciliària, dels veïnats, intentem que puguin viure amb el màxim de qualitat de vida a les cases. Quan ja no és possible, hi ha un recurs residencial. Cal fer possible que tothom pugui tenir l’atenció a casa, i quan van a la residència, és important poder-la garantir.
Vivim un moment en què la gent no té per menjar. Col·laborem amb el Banc d’aliments?
Treballem estretament amb les entitats. Durant la pandèmia, Banc d’aliments, Càrites i Creu Roja van tenir un paper molt important. Hem destinat 8 milions d’euros a diferents convenis amb Creu Roja per fer el subministrament de productes bàsics. Al Banc d’aliments hi destinem 60 milions d’euros.
A més, treballem per un canvi de normativa que preveu que no calgui anar a buscar el menjar a aquestes entitats, sinó que les persones tindran una targeta moneder per anar a comprar. D’aquesta manera, garantim l’anonimat de l’usuari i que pugui triar el menjar. λ
