“DFactory és un lloc on es creen oportunitats”
És el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, l’entitat pública que gestiona un polígon de 10.000.000 de metres quadrats, on s’ubiquen més de 176 empreses i treballen més de 137.000 persones.
La indústria i la logística són dos sectors que s’han revalorat degut a les situa- cions de necessitat que han creat la pandèmia i la guerra de Rússia contra Ucraïna. Aquests dos sectors són els que, precisament, reivindica Pere Navarro, al capdavant del Consorci de la Zona Franca, com a vitals per al desenvolupament econòmic i social del país i del món sencer. Llicenciat en Biologia i polític de professió, va començar la carrera com a militant del Partit Socialista de Catalunya l’any 1977. Entre el 2002 i el 2012, va ser alcalde de Terrassa, abans de decidir fer el salt a la política autonòmica i convertir-se en el candidat socialista a la Generalitat de Catalunya. L’any 2014 va renunciar al càrrec com a primer secretari del PSC i el 2018 és escollit pel govern de Pedro Sánchez com a delegat especial de l’Estat al Consorci, tasca que ocupa fins avui
En quina situació es troben els terrenys que va deixar Nissan a la Zona Franca?
Hem valorat les diferents propostes que hi ha sobre la taula perquè en aquella parcel·la pugui haver-hi una continuïtat d’activitat industrial i que aquesta activitat doni peu a recol·locar aquests treballadors que han anat al carrer, que puguin continuar amb la seva vida laboral i que això es pugui compaginar amb una activitat logística amb ocupació de molta qualitat, com la logística d’última milla, aquella que té a veure amb el comerç electrònic i que té a veure amb els serveis de proximitat en un àmbit geogràfic tan dens com és el de l’àrea metropolitana de Barcelona. Si fos una història, jo diria que és una història que, evidentment, no serà fàcil i que no ho està sent, però que acabarà bé.
La marca Silence, de construcció de vehicles elèctrics, ja ha donat el vistiplau per aterrar en aquests terrenys. Inicialment, absorbirien 100 treballadors i, exponencialment, uns 800.
En el moment en què Nissan va anunciar que marxava i tancava la planta, immediatament ens vam posar en contacte amb Silence perquè és una empresa que està creixent, d’activitat industrial i relacionada amb la mobilitat elèctrica, que és la mobilitat del present i cada vegada més del futur. Tenim un preacord amb Silence i és una molt bona notícia.
El DFactory, l’edifici de 17.000 metres quadrats dedicat a la innovació i a la indústria 4.0, ja acull empreses de gran renom a escala internacional com Huawei o HP. Què s’està gestant allà dins?
Més que gestant, ja està caminant. És un lloc on es creen oportunitats. La nova economia comportarà la desaparició de molts llocs de treball, evidentment. Però també comportarà l’aparició de nous. Impressió 3D, internet de les coses, blockchain, robòtica, sensòrica, intel·ligència artificial… Totes aquestes activitats orientades al món industrial, a la fabricació.
Ja estan pensant en un nou DFactory 2
enfocat a la fabricació.
El primer edifici és l’entrada del complex DFactory. La segona fase serà un espai més de fabricació d’indústria 4.0. Perquè s’entengui, si ens ve una proposta de posar una fàbrica de sabates li haurem de dir que no, tret que les fabriquin amb impressió 3D. Del que es tracta és que això sigui el gran pol d’atracció d’empreses d’indústria 4.0 i que tota aquesta activitat econòmica i industrial impregni el conjunt de les activitats del nostre polígon industrial.
Un dels altres projectes importants del consorci, en col·laboració amb Leitat, és la incubadora 3D, que, enguany, compleix tres anys de vida.
Ja hi han passat gairebé un centenar d’empreses. Moltes vegades eren una idea i aquesta idea, gràcies a la incubadora, s’ha convertit en un producte que pot entrar al mercat i que permet crear una empresa per fabricar-lo. Per tant, riquesa econòmica, creació de llocs de treball, nova economia i impressió 3D, que tot junt vol dir indústria 4.0. Allà estem fabricant des d’instruments musicals fins a ulleres, pròtesis, menjar… El límit és la imaginació.
També hi ha altres aplicacions com, per exemple, en la branca de la medicina.
En plena pandèmia vam fabricar respiradors. I també bifurcadors, un aparell que permetia que cada respirador servís per a dues persones al mateix temps. És una tecnologia que en un moment d’emergència sobrevingut va permetre fabricar coses que es necessitaven imme-
diatament. Tothom es va posar les piles per fer aquest tipus de coses i intentar superar una emergència sanitària de primer nivell.
Del 31 de maig a l’1 de juny es va celebrar el Saló Internacional de la Logística a Barcelona, després de tres anys sense poder-se fer. Quina valoració en fa?
Una vegada més, l’èxit del saló ha estat possible gràcies a l’enorme talent de totes les empreses i professionals que durant aquests tres dies s’han reunit i han exposat totes les seves innovacions en la fira líder del sector logístic per posar coneixements en comú i debatre sobre els reptes de futur.
Deia abans que la covid ha posat en relleu la importància de la indústria. També de la logística?
Han arribat els aliments als supermercats, han arribat tots els productes que necessitàvem a les botigues, han pogut arribar els productes sanitaris on havien d’arribar… Tot això ho fa la logística. I la logística no ha parat ni un segon durant la pandèmia. En aquest saló hem reivindicat que el sector ha funcionat i ha donat resposta. La logística no és només apilar paquets i repartir-los; és una cosa molt més complexa que té molt més a veure amb les noves tecnologies del que la gent es pensa.
La logística és capaç també d’aguantar situacions com la guerra de Rússia contra Ucraïna?
Resulta que aquesta desgraciada guerra no és l’única que existeix en el món. Sempre hi ha guerres obertes i sempre hi ha persones que pateixen, que moren, que s’han de desplaçar… Però en el cas de la guerra de Putin contra Ucraïna, sabent que Putin té la clau del gas d’una part d’Europa, la logística ha demostrat que poden venir vaixells carregats de gas des d’altres llocs que no siguin Rússia i que es poden ubicar en els ports europeus, especialment i d’una manera molt intensa, en el port de Barcelona. El gas arriba en forma de líquid en els tancs dels vaixells i hi ha un sistema de regasificació perquè aquest gas pugui entrar en un tub i pugui ser útil per als processos domèstics i comercials. La logística ha demostrat que això és possible.
