“Em van trucar i em van proposar ser senadora. Vaig dir que sí”
Mirella Cortès i Gès és una política sallentina, alcaldessa de Sallent i senadora al Senat d’Espanya per Esquerra Republicana de Catalunya.
De professió mestra d’ensenyament primari a l’Escola Vedruna, ha col·laborat en entitats de Sallent com l’Elenc Teatral Sallentí, la Colla Gegantera, el Carrilet i Sallent Decideix.
Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, a les eleccions municipals de 2003 fou escollida alcaldessa de Sallent. També fou regidora a l’oposició. Poc després fou nomenada secretària de Política Municipal d’ERC al Bages.
El 2016 fou proposada com a senadora designada pel Parlament de Catalunya en la XI legislatura, càrrec per al qual fou reelegida el 2018 actuant de portaveu del grup d’ERC.
A cavall entre Madrid i Sallent, com ho combina?
A vegades és complicat. A vegades a la nit et despertes i no saps exactament on ets. Però t’hi vas acostumant.
Aquest gener ha fet vuit anys com a senadora…
Sí, hi he viscut quatre legislatures. Hauria de ser diferent, només dues, però hi ha hagut un gran nombre de canvis.
Sallentina de tota la vida…
Jo he nascut a Sallent, que és d’aquells pobles agradables de viure-hi. Als carrers sempre hi ha gent, moltes associacions, qualitat de serveis… Per mi és el millor poble del món.
Ha pensat a marxar de Sallent?
Hauria de ser una qüestió superior. Molts dels que marxen de Sallent, hi tornen. M’agrada marxar del poble, però sempre m’encanta tornar a casa.
Com és la seva família?
Som quatre germans. Els meus pares, el meu pare sallentí i la meva mare de Tona. Tenim aquesta arrel osonenca. La meva mare és de pagès, d’un mas, on encara hi ha activitat. El meu pare és de Sallent de tota la vida i treballava entre cordes, cordills i fils, que és la indústria que hi havia al poble. I, sobretot, treballar molt. La meva mare, el puntal de casa, tenia la formació pagesa de llevar-se molt d’hora al matí i fins que no tens la feina feta no pots fer res més. Pot ser una virtut, però a vegades pot ser negatiu.
Ja volia ser mestra de petita?
No ho sabia, però sempre jugava amb les nines i sempre feia escola. Jo era la mestra i les nines les alumnes. Un any els Reis d’Orient em van passar una capseta on la mestra era una monja, com a l’època, i sempre hi jugava. M’agradava fer jocs d’escola. El Magisteri m’ha encantat i ajudar els nens i nenes.
On va estudiar?
A la Universitat de Barcelona, que en dèiem “la normal”. Al carrer Melcior de Palau i, després a uns barracons, a la zona universitària.
I després de Magisteri?
Jo sempre he treballat. A la fàbrica, mentre estudiava vaig treballar a una perruqueria i feia suplències a l’escola Vedruna, on vaig estudiar i on vaig fer pràctiques. De fet, encara formo part de l’equip de l’escola tot i que en excedència. El primer any del Parvulari el vaig obrir jo a l’Escola Claretania i després ja a la Vedruna de Sallent. Hi porto 40 anys.
I de quina edat, els alumnes?
M’agraden els canvis. Vaig començar amb infants de quatre anys, després P4, P5, tercer, quart, cinquè, sisè… Cicle inicial. Vaja, per tota l’escola. Per l’equip directiu. M’encanta anar-me formant i això ajuda a entendre totes les etapes de l’educació.
Ho troba a faltar?
Sí. M’agraden molt els infants. Amb els meus renebots m’ho passo molt bé. Trobo a faltar que els nens em cridin pel carrer i em saludin. Ara m’adono que ja no em coneixen. Els alumnes que conec, encara, que ja s’han fet grans, els paro, els saludo… Formen part de la meva vida.
La política també, oi?
Encara no sé com hi entro. Vaig ser fundadora del que ara és El Carrilet, de la recuperació dels Gegants, del Carnaval, he fet teatre durant molts anys amb companys molt bons i formava part del teixit associatiu. El meu pare ja va ser regidor a l’Ajuntament de Sallent i el meu fill també. M’han interessant els temes sallentins. ERC em fa oferir l’oportunitat de ser a les llistes electorals. No m’ho esperava. Vaig dir tres cops que no i, al final, vaig dir… endavant. Vaig entrar pensant que estaria a l’oposició, però el poble volia canvi i em vaig trobar sent alcaldessa durant quatre anys.
Va canviar?
Molt. Veníem de 16 anys de Convergència i Unió i el repte era fort. D’aquests quatre anys al capdavant amb el PSC i la CUP m’emporto un molt bon record. Volto per Sallent i veig tot el que vàrem fer i el trencament, que d’altres poden estar al capdavant. Passet a passet, ara hi ha un ajuntament amb majoria absoluta d’ERC.
Què destacaria d’aquells anys d’alcaldessa?
Van ser molt difícils. Problemes molt importants. El Barri de l’Estació que s’esfondrava. El fiscal general de Medi Ambient que ens va ordenar que paréssim l’abocament de la Mina. Havíem de tancar per sentència una gasolinera, ens van anul·lar el Pla d’ordenació del municipi, al Barri de la Butjosa feia anys que no s’hi feia cap actuació. Molts temes rellevants que havíem de resoldre. Ho vam fer amb un govern de coalició que va comportar dialogar molt i arribar a acords i parlar i negociar amb tothom.
Què s’emporta d’aquells quatre anys?
M’emporto aquesta capacitat de negociació i d’entendre’ns i resoldre problemes rellevants. Va passar factura. A nou mesos de les eleccions, el 2011, el PSC ens va deixar i vam governar en minoria, però ens en vam sortir. Ho recordo amb felicitat. Teníem un 111 per cent d’endeutament. Va ser dur. Vam fer un canvi cultural important. Treball de dia i de nit.
Després, torna a l’oposició a l’Ajuntament de Sallent i cap al Senat…
Treballava a l’escola i em van trucar d’ERC, la comarcal del Bages, i em van proposar que representés ERC a la llista del Congrés de Diputats. No vaig saber què dir. Havia de respondre ràpidament. Ho vaig decidir sola. Vaig anar de número 6 i la nit abans de les eleccions Marta Rovira em va dir no hi entraràs i hem pensat que vagis designada al Senat. Primer hi vaig anar com a designada i ara en soc càrrec electe. Anava de número 1 a les eleccions pel Senat per Barcelona.
Va fer un “jurament” del càrrec de senadora en català dient… per l’alliberament dels presos polítics, pel retorn dels exiliats i exiliades fins a la consolidació de la República catalana ho prometo per imperatiu legal… i així tres vegades… reivindicant parlar en català i al final a requeriment del president del Senat ho va dir… va ser dur?
Hi era tot el Govern del Partit Popular, les esbroncades eren intenses, però jo no volia defallir. En aquella sessió de control, després de les eleccions al Parlament de Catalunya, era una ratificació. Davant el president Mariano Rajoy, la ministra Soraya Sáenz de Santamaría… Sempre ho havia fet en català, però en ser-hi president i ministres, em van demanar que ho digués en castellà. Al final ho vaig fer en els dos idiomes.
Com ha viscut el Senat amb presos polítics a Catalunya?
Molt dur. Del 2016 a avui hi ha hagut un canvi brutal. Estàvem per celebrar l’1 d’octubre, després el Senat va votar el 155, el judici del procés, abans l’empresonament… Hores i dies davant el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional donant suport als companys i companyes que eren a la presó. El primer dia amb Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, no ens ho podíem creure. Havíem de ser allà. El dia de la mesa del Parlament que es van quedar Carme Forcadell. El dia que havien empresonat les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs. No enteníem res. Quan van sortir de la presó alguns presos, però Oriol Junqueras i Quim Forn van continuar-hi. El trasllat a la presó de Lledoners. Saber com continuar. Ara, una mica de tranquil·litat, que esperem duri.
I la seva feina actualment?
Vaig entrar com a portaveu adjunta al grup parlamentari d’ERC. Del 2016 a avui, en aquell moment, hi vam entrar vuit persones: set homes i una dona. Passats aquests anys, seria estrany que les xifres fossin tan desiguals. Quan Santi Vidal va plegar, hi vaig entrar com a portaveu del grup parlamentari d’ERC. Som setze, actualment. Setze d’ERC i dos de BILDU.
Des de Madrid es treballa per coses de casa…
Sí, ho concebem com a cambra territorial. Sortint d’aquí me’n vaig a altres llocs del territori. Jo em cuido del Bages, Berguedà, Garraf i Alt Penedès i també de l’Àrea metropolitana. Ha servit per conèixer-ho i negociar en els pressupostos generals 1 milió i mig per a Sallent i Súria l’any passat i aquest any per
a Cardona i, per descomptat, el repte de la Fàbrica Nova de Manresa, amb 10 milions d’euros. N’estic molt contenta. És un projecte de Manresa i el Bages i, si ens ho creiem, és un projecte de país.
