Va ser alcalde per primer cop fa tres anys. Ara als 44 anys entoma el seu segon mandat com a alcalde de Manresa. És arquitecte i postgraduat en rehabilitació d’edificis. Durant més de deu anys va ser membre de l’equip de treball de la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes. Va ser un dels fundadors de l’espai cultural Via Fora! i és soci d’Òmnium Cultural, de l’ANC i del Bàsquet Manresa, així com membre de Xàldiga. Va començar la seva militància a ERC i a les JERC l’any 2000, va ser portaveu de les JERC de Manresa i de la Setena Regió, així com va ser membre de l’Executiva Nacional de les JERC entre el 2001 i el 2003. Forma part de l’executiva d’ERC de Manresa i va ser-ne el president entre el 2013 i el 2015.
Des del febrer del 2016 va ser nomenat regidor de Planejament, Projectes Urbans i Entorn Natural, fins al maig del 2017. Des del maig del 2017 fins a la finalització del mandat Corporatiu 2015-2019 fou regidor d’Urbanisme i Llicències. Va ser primer tinent d’alcalde, des del maig del 2017 fins a la finalització del mandat corporatiu 2015-2019 i conseller comarcal de Medi Ambient. El primer any del mandat 2019-2023 va ser primer tinent d’alcalde i regidor de Presidència. I el 2020 va ser proclamat alcalde de Manresa en substitució de Valentí Junyent Torras.
Entra en el quart any com a alcalde de Manresa. Una abstenció del 52 % en els comicis municipals a la ciutat. Diu que ha entès el missatge…
Hem de fer coses per tornar a involucrar la ciutadania i no només durant el període electoral, sinó també durant tot el mandat. Hi ha diversos motius; la ciutadania no se sent cridada a votar. Tot i que la política municipal és la més propera. Es fa estrany. Motius d’àmbit nacional, gent que està enfadada després del procés i les baralles en el món independentista i no se sent cridada a votar. Perquè vivim uns moments complexos després d’una crisi sanitària impressionant amb moltes seqüeles amb gent que està al límit de la pobresa, la guerra d’Ucraïna, l’increment de costos, la pèrdua de poder adquisitiu. I unes dinàmiques locals per les quals moltes persones no se senten interpel·lades. Cal treballar des del primer dia per recuperar la confiança de la ciutadania.
Un pacte ERC amb PSC i Impulsem. Ni de dretes, ni d’esquerres, ni independentista, ni unionista. L’han batejat com a transversal.
Exacte. Un pacte transversal i amb clau municipalista. No és un pacte estrany. Ni n’hi ha gaires arreu de Catalunya amb totes les combinacions. Pactes diversos dels partits tradicionals.
L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) es va manifestar, li va dir botifler el dia de la investidura i no li va agradar gens aquest pacte transversal.
L’ANC ja no és aquella entitat transversal que aglutinava el món independentista; fa molt temps que ho han deixat de ser. Són una entitat “de part”. Van demanar el vot per Carles Puigdemont en el seu moment i per Junts en eleccions passades. Dir botifler a un alcalde declaradament independentista i amb una formació independentista que ha tornat a guanyar les eleccions em sembla poc democràtic. És legítim i ells sabran per què ho fan, però no hi ha res que faci pensar que soc menys independentista que fa un temps. A l’Ajuntament de Roses, Junts ha pactat amb la segona força, que és el PSC, i s’han carregat un alcalde d’Esquerra per fer un alcalde no independentista i hem vist durant els darrers quatre anys com la tercera institució del país, la Diputació de Barcelona, ha estat governada per PSC i Junts. També són uns botiflers? Jo he fet un pacte per tirar endavant reptes i projectes que té la ciutat. Si no ha estat possible amb Junts, caldria preguntar-los a ells el perquè.
Un ajuntament amb dos partits radicals com Vox i Front Nacional…
Em preocupa aquesta fragmentació. Ha passat perquè no hem estat capaços de mobilitzar la gent per anar a votar. Els partits petits tenen més opcions per entrar al consistori.
Impulsem va criticar els projectes que ERC presentava, sobretot el Museu del Barroc, i ho va fer en campanya. Ara han canviat de parer?
Joan Vila em va dir que sabia que aquest tema estava judicialitzat. El Museu del Barroc conti-
nuarà i s’ha d’obrir. El projecte de museografia és de 65.000 euros; ara és al Jutjat, que és on es resoldrà.
L’equip de govern té 13 regidors: més feina amb menys persones…
Hi haurà més dedicació dels regidors. Al govern anterior hi havia menys dedicacions par-
cials, ara n’hi haurà d’haver més de totals.
El PSC posa en dubte durant la campanya el soterrament de les línies de FCG fins a la plaça Espanya. Ara ja no ho critica?
El PSC està d’acord amb aquest projecte i hi ha una comunitat de propietaris que viu allà i que ha presentat unes al·legacions perquè té uns neguits que hem de posar sobre la taula i als qui anirem a veure i resoldrem el problema.
No arribar a final de mes, i el dia a dia fa que la gent no tingui gaires ganes d’anar a votar. Com s’ajudarà aquesta gent?
L’Ajuntament tira endavant projectes molt importants i encara no són visibles. Comença ben aviat el projecte del Polígon del Pont Nou, que generarà que empreses del territori creixin i hi vinguin més empreses i així es generin llocs de treball. La Fàbrica Nova és un gran projecte per transformar la ciutat, retenir talent, generar talent, però fins al primer trimestre de l’any vinent no es començarà a veure. Volem que els carrers estiguin nets. Hem de reforçar la partida de neteja. Els joves no es poden emancipar. Gent que li costa arribar a finals de mes i no pot pagar l’habitatge, els hem d’ajudar i reforçar la cohesió social. Manresans i manresanes som totes aquelles persones que estimem la ciutat, que hi volem ser, que hi volem viure, que hi volem treballar i la volem fer créixer. Vinguem d’on vinguem.
I pel que fa a les polítiques de manteniment de la via pública?
Importantíssim. Hi hem dedicat molts esforços els darrers set anys, però doblarem la partida per als manteniments a la via pública.
I la comissaria del centre de la ciutat?
L’Administració ha de seguir uns concursos públics. El projecte ha estat aprovat i licitades les obres. S’adjudicarà i a la tardor començaran
les obres i a finals d’any estarà a punt d’obrir.
I el nou sistema de recollida de brossa?
S’ha començat la informació als comerços. Començarà la implantació del porta a porta comercial passat l’estiu i començarem a explicar als veïns el seu funcionament a la tardor i a final d’any engegarem. Sabem que els contenidors nous arribaran cap a finals d’any, així com els nous camions de neteja, que arribaran un any després de signar el contracte. Una maquinària nova i efi-
cient que netejarà molt millor.
78.000 habitants a Manresa. Més serveis, més necessitats dels habitants…
La ciutat es fa gran. I una gran ciutat rep més ajudes i recursos. Però hem de ser responsables dels serveis que tenim. Podem reforçar el servei de neteja, però, si embrutem, no serveix de gran cosa. Hem de fer-nos corresponsables del nostre entorn i l’hem de mantenir neta entre tots.
Manresa és una ciutat envellida, amb una residència per a gent gran que no es posa en marxa.
Envellida i sobreenvellida. Una residència que no es posarà en marxa fins que no tinguem garantit un nombre de places que facin viable la construcció de la residència. Com a Ajuntament, no la construirem perquè seria destinar uns diners a fons perdut sense garantir que la puguem mantenir i puguem tenir el personal necessari per cuidar les persones grans que hi han de ser. Seria una temeritat. El Govern de la Generalitat es va comprometre a donar nous concerts de places i per primera vegada planificaria a uns quants anys vista. Si la visió a mitjà termini ens fa veure que Manresa necessitarà 90 places en els propers anys, podem començar a parlar de residència.
Inseguretat ciutadana, okupació… cavall de batalla?
Ho serà. Hem fet molt per combatre la sensació d’inseguretat i cal treballar-hi molt. La nova eina de la Comissaria de proximitat ho serà. El canvi d’enllumenat del centre històric és una nova eina que ajuda a treure la inseguretat. Hem de reforçar els vincles amb la Fiscalia, la Judicatura, per veure si aconseguim que els multireincidents entrin a presó.
La figura del policia de barri hi ajudarà?
Ho tenim estudiat. No ho farem incrementant places a la Policia Local. Ho podem fer a poc a poc. Cada quatre policies que es jubilen, en podem posar cinc. Però sí que hi ha alguna funció que presta la Policia Local que no és necessària i podrien estar al carrer per recuperar la policia de barri.
Ambient de nit i bars i restaurants al centre històric, però botigues que tanquen més que obren i habitatges okupats o buits. Què faran?
S’ha fet molta feina i un canvi important. L’enfocament de la Regidoria del Centre Històric serà diferent. Fins ara, volíem activitats al carrer. Creiem que al centre històric l’eina més important és l’urbanisme. Comptem amb una persona experimentada com Jesús Alonso, arquitecte que té moltes idees per reformar-lo i generar nou habitatge. Pel que fa a les okupacions, no n’hi hauria d’haver i tothom hauria de tenir un habitatge digne, un objectiu claríssim. La responsabilitat d’habitatges okupats no és de l’Administració, sinó de propietaris que tenen habitatges buits i no els tenen tancats amb seguretat. Quan hi ha una okupació, l’Ajuntament dedica esforços a les que generen situacions de conflictivitats, delinqüència i atempten contra la violència veïnal. Hem desallotjat Oms i de Prat, 50, Caputxins, 12 i 14, i Sobrerroca, 29. Indrets amb problemes veïnals. L’ambient al barri ha canviat.
300 noves places d’aparcament i 5 euros de cost.
Ho tenim molt avançart i volem implantar-ho tot seguit. Desenvoluparem dos sectors del centre històric. L’entorn de l’Anònima, amb un gran aparcament, i també la zona Barreres, amb unes finques municipals que volem impulsar i tirar endavant.
Què el faria més feliç que es portés a terme durant aquests propers quatre anys?
El gran projecte és la Fàbrica Nova, amb regeneració del teixit urbà, de transformació de la ciutat, de noves oportunitats als barris de l’entorn, de generar economia del coneixement, retenció de talent. Aquest és un gran repte i tinc moltes ganes de veure-ho. I l’altre gran objectiu que tenim és que Manresa sigui ciutat de convivència, sense sensació d’inseguretat, passejant per la ciutat i dedicant-hi molts esforços. Una de les meves grans prioritats.
