Josep Gonzàlez-Cambray
Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

0
14

“A partir d’aquest gener tindrem més mestres que en els darrers 20 anys”

Josep Gonzàlez-Cambray és des del 24 de maig del 2021 el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És professor, polític i enginyer tècnic industrial. Llicenciat en Màrqueting, ha sigut professor de secundària, ha ostentat càrrecs en diverses universitats catalanes i ha desenvolupat la seva activitat professional en l’àmbit de l’Administració pública de Catalunya. Ha estat director general de Centres Públics al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Durant la pandèmia de la COVID-19 va ser el responsable del dispositiu per al retorn a les classes presencials a infantil, primària i secundària

Hem passat el primer trimestre del curs escolar. Podem fer una valoració de l’avançament que es va fer d’inici de curs?
Volem que tothom en faci una valoració, que tothom se senti còmode amb les bondats i els àmbits de millora d’aquest curs escolar. La valoració és molt positiva perquè és molt bo per als alumnes i per a les famílies. Estan contents i totes les famílies del país han tingut l’oportunitat de portat els seus fills 5 dies abans de l’habitual a escoles i 3, als instituts.

Va funcionar bé?
A totes les escoles va funcionar i, com passa en moltes ocasions, hi ha resistència al canvi, però el sistema educatiu escolar català sempre funciona. Des d’Educació, hem fet la feina i també els centres escolars l’han feta i molt bé. El 98,5 per cent de les escoles han funcionat sense notificar cap incidència i en un 1,5 per cent hi ha hagut incidències i hem adaptat el nombre de monitors. Tots els centres ho han fet amb garanties.

Pel que fa a la calor, va ser un problema…
Hem de repensar els espais educatius adaptant-nos al canvi climàtic. La calor de setembre es va allargar igual que va passar al juny. Hem d’adaptar al més aviat possible els centres educatius a aquestes necessitats. Noves línies d’adequació de cara al juny vinent i sobretot, a escala estructural, amb eficiència energètica amb energies sostenibles, plaques fotovoltaiques, proveint-nos d’elements de refrigeració que facin que el confort tèrmic sigui el millor possible.

Va començar el curs que implicava la contractació de 3.500 mestres més i una hora lectiva menys per al professorat. Ho veuen com un bon acord des del Departament?
És el primer acord dels darrers vint anys per unanimitat amb tots els representants dels treballadors presents a la mesa sindical. Arribem a un acord amb tots. A partir d’aquest gener tenim més mestres i professorat que mai en el sistema educatiu. I no és el curs en què hi hagi més alumnat. Tenim la ràtio nombre d’alumnes – mestre més baixa de la història. N’estem molt contents, d’aquest acord, perquè tornem a les condicions que hi havia fa uns anys. Una hora menys lectiva, però una hora més de coordinadació i de treball dins el claustre. Hem d’encetar una nova etapa educativa després de la pandèmia. L’alumnat requereix una educació més competencial.

Els mestres diuen que perden temps en temes burocràtics.
No té a veure amb una hora menys lectiva. L’àmbit burocràtic no és senzill. S’han fet passos per reduir-lo. Sortim d’una pandèmia i recordem que fa just un any vam fer 20.000 substitucions de professorat degut a la covid. Érem en una duríssima sisena onada i per mantenir oberts els centres educatius vam fer nomenaments diaris per a les substitucions. Venim d’un cansament de fer tasques que no eren pròpies de mestres, però volíem les escoles obertes. Hem hagut d’aplicar sistemes sanitaris quan el que volem és aplicar sistemes educatius. Comencem després de tres cursos convulsos prenent decisions des de l’àmbit educatiu i no sanitari.

Vostè obre la porta a equiparar l’escola pública amb la concertada.
El sistema educatiu té molts reptes. A alguns els donem resposta. Els reptes i les respostes són estructurals, i que arribin per quedar-se. Algunes novetats d’aquest curs han estat que fem reducció de ràtios, gratuïtat de l’infantil 2, decret d’admissió i distribució equilibrada de l’alumnat per temes de segregació, nous currículums, avançament de curs, un nou sistema de Formació Professional. Transformacions que venen per quedar-se. Veurem quines són les millors decisions per avançar en aquesta transformació educativa.
I la sisena hora? A la concertada es paga aquesta hora.
En la mesura que puguem, volem avançar cap a escoles lliures de segregació i regles similars entre públiques i concertades, també en les quotes. Hem de millorar. Tenim escoles segregades i
hi hem de destinar els màxims recursos possibles. Hem de canviar la mirada i passa per, abans d’incorporar-hi aquest alumnat, identificar-lo i saber-ne la vulnerabilitat. Ho hem de fer a la pública i a la concertada. Hem passat del 7 per cent de detecció al 17 per cent.

Uns alumnes que, si es detecta que són vulnerables o amb risc d’exclusió social, arriben amb una motxilla econòmica a la concertada, però només a infantil 3 i a primer d’ESO. I a la resta?
Per tal de fer possible aquesta redistribució, aquest alumnat ha d’arribar a la pública amb 384 euros i a la concertada amb 988 euros. Garantim que aquest alumnat estigui atès a la pública i a la concertada amb tot el que complementa l’educació de l’infant. Sortides, colònies, material, activitat extraescolar, menjador escolar va a part… Iniciem un camí perquè tot l’alumnat arribi amb aquest acompanyament econòmic. És un inici i avancem cap a escoles lliures de segregació. Calia prendre una primera decisió ràpida i així avancem.

Què passarà en els altres cursos?
Reben suport a l’escola concertada a partir del tercer alumne per grup, com fins ara.

Vostè diu que l’escola serà inclusiva o no serà. Però els mestres es queixen de no tenir prou recursos a l’aula per atendre tots els infants amb necessitats especials.
Tenim escola inclusiva? No, no crec que tot l’alumnat que està en un centre educatiu vagi acompanyat de tots els recursos necessaris econòmics per estar al més ben atès possible. Ara, destinem més recursos a l’escola inclusiva? Més que mai i els augmentem. 500 milions d’euros a l’escola inclusiva aquest any, si ho comparem amb fa cinc anys. Més del doble. Sortim de la pandèmia en què hem hagut de mantenir escoles obertes i aquí és on han anat bona part dels recursos. Si mirem al futur, el principal repte és donar resposta a l’escola inclusiva. Per a mi, passa per fer l’afirmació que tot infant i jove que és en una aula va acompanyat dels recursos humans, econòmics i materials que calguin. Cal estructurar l’escola inclusiva per fer aquest acompanyament amb recursos com si fossin necessitats d’escolarització. Hem d’anar a un model d’escola amb acord de país.

Els nens amb necessitats especials tenen problemes d’atenció a les escoles concertades.
No hauria de ser així. Hauria de ser igual a la pública i a la privada. Atenem per igual l’alumnat amb necessitats educatives i vulnerabilitat als dos llocs. N’hauríem de veure casos concrets.

Es van aprovar al setembre els nous currículums de primària, secundària i cicles formatius. Què en destacaria?
Són la llavor del canvi. La forma d’avançar cap a un ensenyament més competencial. Un 40 per cent de les escoles ja ho estan fent i els instituts han començat. Hem de ser capaços de fer un ensenyament adaptat a aprendre a fer les coses. Ho fem amb transitorietat. Són 120.000 mestres i 1 milió d’alumnes i cal ser capaços d’avançar fent coses diferents per millorar el sistema educatiu.

Més de 197 milions d’euros dels Next Generation. A què es destinaran?
Incorporar el Pla de digitalització als nous currículums en aprenentatges de robòtica, panells interactius, aules sensorials per a tothom. Que arribi a tothom. Democratitzar que els ensenyaments d’aquest tipus arribin a totes les escoles del país. Pla d’igualtat d’oportunitats i inclusiu.

La gratuïtat d’infantil 2 ha comportat un increment de matrícules?
924 escoles bressol municipal, 740 privades i 42 del Departament d’Educació. Ho estem mirant. Per primera vegada l’escolarització és gratuïta en aquest curs. Ho volem garantir a l’escola pública en les places existents. Comencem a caminar. Ho hem de garantir en aquesta oferta universal. Ho volem consolidar. El proper curs continuarem i durant aquesta legislatura volem aprovar la gratuïtat a infantil 0 i 1.

Hi ha escoles que fa anys que fan classes en barracons. Els preocupa?
Des del Departament volem anar anul·lant-ho i tenim un pla per als propers set anys. Però els darrers cursos, en necessitar com més espai millor, no els hem tret durant la pandèmia per esponjar espais. La reducció de ràtios fa que hi hagi menys alumnes i més espais. I augmentem de manera important l’oferta de Formació Professional. El creixement és superior en els darrers dos anys que en els deu darrers en FP.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí