Nascut a Barcelona, és llicenciat en Dret i advocat especialitzat en dret administratiu, ambiental i en negociació col·lectiva. Entre el 2005 i el 2011 va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú. Del 2012 al 2014 va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSC i fundador del corrent Avancem. L’any 2016 va ser escollit coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i durant el judici contra els presos polítics va ser portaveu de les defenses jurídiques d’Esquerra Republicana.
Les màfies de cultiu de marihuana és un dels temes candents avui en dia. Què passa amb els problemes legals amb els quals s’enfronten?
El cultiu de marihuana és un tema que preocupa al sud d’Europa, ja que el clima n’afavoreix el cultiu i a determinades zones hi ha un problema amb pisos buits que el permeten. La comercialització i producció de marihuana està menys penada al Codi Penal espanyol, que no és tan dur com el francès. Avui, la marihuana té un tractament químic que fa que la càrrega de toxicitat sigui del 40 %. Una droga que no és tova, sinó molt contundent. Pel que fa al guany econòmic, estem parlant d’un espai de 50 metres quadrats que pot generar amb un any un benefici brut de 600.000 euros. Com més metres quadrats, més moviment econòmic i més guanys fraudulents. Diàriament el cos de Mossos d’Esquadra desmantella 1 plantació i confisca 16.000 plantes i deté 5 persones. Un volum brutal. El fet diferencial més reduït pel Codi Penal és un al·licient dissortat per plantar. Quan hi ha tants diners a defensar ens trobem amb més armament, persones que cauen a guanyar diners fàcils i tot plegat s’embruta. Cal fer canvis.
Pisos buits i okupació delinqüencial…
Una ocupació que s’ha de resoldre amb polítiques d’habitatge, que donin resposta a les necessitats de la gent. Les delinqüencials han de ser contundents. Punxar la llum té la mateixa necessitat per a qui no té diners que per a qui ho fa servir per conrear marihuana. La manera d’atendre els problemes de la gent és parlant clar. Cal trobar solucions, les quals passen per més presència, més Mossos, més investigació, més mitjans per investigar, barris amb més activitats i alternatives per a les persones vulnerables. No n’hi ha prou canviant el Codi Penal, cal fer més.
Estem preocupats pel tema de les violacions i agressions sexuals. Què pensen fer?
La fórmula és la mateixa. Cal resolució del cas i detenció dels agressors i acompanyament a les víctimes. També, més prevenció a l’entorn. Mossos ho fa en zones d’especial perill, a locals d’oci nocturn, il·luminar determinades zones, vigilar l’entorn per part dels cossos de seguretat. El més complicat passa per fer moltes coses, no tapar-ho, sinó enfrontar-ho i resoldre els problemes perquè, si no, no conviurem bé.
L’edat d’imputació dels agressors ha de ser més baixa?
Baixar l’edat penal, d’acord? Però fins a quina edat? Treballem i protegim la víctima i minimitzem els delictes.
Els Mossos d’Esquadra fan 40 anys…
Tenim la voluntat de ser un país que és capaç de governar-se i això s’expressa, entre altres coses, amb el cos dels Mossos d’Esquadra. Una gran policia europea, orgull per al país.
I una feminització del Cos…
Hem fet una reserva de places per incorporar dones a la base i a la direcció. Hem passat d’un 11 per cent en el màxim comandament i estem al 30 per cent. Hem donat prioritat a situar la dona al seu lloc i ho seguirem fent.
Hi ha qui diu que no és just…
Troba normal que hi hagi un 2 per cent de bomberes? No respon a la societat actual. Cal pensar en la pressió d’una estructura patriarcal: coses per a homes i coses per a dones… Cal corregir-ho. L’any 2150 podem arribar a la igualtat i ens va semblar molt lluny. Cal seguir el signe dels temps i el grau de professionalitat és excepcional.
Comissaria de proximitat a Manresa. La primera del país. S’havia d’inaugurar a inicis del 2023 i no s’ha inaugurat.
Serà la primera juntament amb la de Moià. Serà al nucli antic, al passeig de la República, i farà que Mossos d’Esquadra i Policia Local patrullin conjuntament. I a mi m’agrada que trepitgin i caminin per la ciutat i coneguin els comerciants, habitants… La proximitat dona seguretat i prevé delictes.
Des del 2021 fins ara hi ha evolució a Manresa?
Sí i molt positiva. Hi va haver deteccions, presó per a algunes persones i han baixat els delictes i la percepció. Es van establir unes premisses i, quan vaig tornar, tot el consistori estava content de com anaven les coses. Per a la comissaria de proximitat s’aniran afegint efectius. Cada any s’incorporen uns 800 agents de Mossos d’Esquadra i això es va notant.
La Catalunya Central és un territori segur?
Ho és tot Catalunya, i Manresa és una zona segura.
Com ha afectat el nou protocol dels Mossos d’Esquadra el conjunt del país en matèria de desnonaments?
Parlem de desnonaments socials. Els que tenen persones vulnerables i són pisos de grans tenidors. En aquest cas, cal que la nostra intervenció sigui la mínima possible. Cal posar en contacte els ajuntaments amb Serveis Socials, amb mediació, amb el propietari i trobar solucions consensuades fent complir el que la llei exigeix. Això ha fet que la intervenció d’ordre públic en els desnonaments sigui del 23 per cent menys del que era i això és positiu. La presència d’ordre públic respon a temes d’ordre públic. La persona més afectada del desnonament és el desnonat, però per a un mosso d’esquadra és molt dolorós.
Ja som a l’estiu, com es presenta la campanya d’incendis?
Millor del que pensàvem a l’abril i maig, però també delicada. No podem pensar que perquè ha plogut durant unes setmanes la prevenció i precaució deixen de ser importants. 9 de cada 10 incendis són provocats intencionadament o per imprudències humanes. El nostre comportament al bosc és molt important i cal una crida a la responsabilitat i necessitem ser molt prudents. Gaudim de la natura, però no provoquem desgràcies.
