“La recollida selectiva d’alta eficiència en els grans municipis i ciutats és un dels principals reptes per a l’Agència de Residus de Catalunya”
Isaac Peraire (Prats de Lluçanès, 1985) és director, des de fa poc més d’un any, de l’Agència de Residus de Catalunya, l’ens competent en matèria de prevenció i gestió de residus. En una entrevista, Peraire explica que els principals objectius del seu mandat passen per canviar la concepció dels residus, potenciar-ne la circularitat i millorar la recollida selectiva.
Per a l’Agència Catalana de Residus, l’economia circular té molt pes.
L’economia circular és l’enfocament principal de la nova llei que estem treballant i, a més, ens trobem en un territori, el de la Catalunya Central, que n’és un exemple. La llei ha de millorar la situació, no pas anar al revés, i els tràmits han de ser lleugers i concisos. En l’àmbit del món municipal, fa anys que parlem de les deixalleries, que haurien de convertir-se en espais de reutilització, i això vol dir formes de recollida i formes de tractar aquell mal anomenat residu per tornar-lo a posar en circulació.
Actualment, però, els procediments administratius per aconseguir l’èxit d’aquesta economia circular encara són complicats.
Per poder fer això cal no carregar de tràmits perquè, si no, no funcionarà. Quan tu canvies una cadira de casa, si per portar-la a la deixalleria has de fer sis tràmits, no ho faràs. Cal que això sigui molt lleuger, molt fàcil d’entendre i de fer.
Fa uns moments parlava de la nova llei de residus amb la qual treballen. Com serà?
Serà una llei que vol repartir responsabilitats, però no només per a la ciutadania, sinó per als ens locals i per al món de l’empresa. La llei vol posar mesures concretes per obtenir que l’economia circular sigui una realitat arreu. Cada vegada haurem de parlar menys de residus i més de productes que han de servir per a altres processos productius.
Que hi pugui haver incentius podria ser una manera d’acabar garantint l’èxit d’aquest model d’economia a la totalitat del país?
Sí, no tant per perseguir qui no ho fa bé, sinó per incentivar que es faci bé. Hem de tendir a fer prevenció i no sanció. La filosofia és aquesta: no posar sancions cada dos per tres, sinó incentivar que es faci bé. La indústria i l’empresa han de reinventar-se, i moltes ja ho estan fent, s’estan reinventant investigant i a través de noves tecnolo-
gies. Aquest és el camí que hem de seguir. Des de l’Agència de Residus de Catalunya cal que acompanyem l’empresa i la indústria per ser capdavanteres en la gestió dels residus, no només quant produeix, sinó també amb allò que produeix.
L’economia circular aconsegueix no generar tanta matèria resta que va a l’abocador i, de fet, aquest és l’objectiu de la recollida selectiva als municipis. Malgrat tot, però, s’estan implantant diferents sistemes. Ja han detectat quins funcionen més bé?
Per ara, i segons les dades, el sistema de recollida selectiva d’alta eficiència que millors resultats té és el porta a porta. Un municipi proposa contenidors intel·ligents i es posa d’objectiu assolir el 65 % de recollida selectiva en quinze anys. Amb un porta a porta amb dos mesos passes al 84, al 76 o al 74.
Per tant, l’alta eficiència ara mateix duu el nom de porta a porta?
Sí, però això no vol dir que sigui l’únic. També hem de tenir en compte que Catalunya és un país asimètric i, a l’hora de pensar aquests sistemes de recollida, hem de pensar com s’hi pot adaptar el territori. No és el mateix fer una recollida selectiva amb eficiència a Osona que a un barri de Barcelona ciutat.
El que diuen en aquesta nova etapa de l’Agència de Residus de Catalunya, però, és que ara és l’hora de la implementació del porta a porta a les grans ciutats.
Actualment, a Catalunya arribem a més de 300 municipis que ja fan el porta a porta, però generalment són municipis petits, amb excepcions com Berga. Per això, ara donem suport a ciutats que fan passos ferms endavant com Manlleu, Vic, Lleida o Barcelona, amb l’afegit d’aquesta darrera, que és la capital i que, per tant, està bé que faci aquestes apostes. Hi ha molts reptes, no obstant això, el de la recollida selectiva d’alta eficiència, en els municipis i les grans ciutats, n’és un de ben clar.
I parlant ara dels contenidors intel·ligents, podem dir que no funcionen igual?
En aquest cas, encara no disposem d’un resultat concret. L’estiu passat en vam encetar les proves en innovació per poder tenir resultats clars. De moment encara hi ha dubtes amb els contenidors intel·ligents. No diem que no sigui el millor d’aquí a un temps, però de moment no. Ara mateix, segons les dades que tenim damunt la taula, malgrat les mancances que encara pot tenir, el porta a porta és el mètode que obté millors resultats.
A diferència de la resta de l’Estat, Catalunya ja fa molts anys que és capdavantera amb la gestió de residus.
I volem continuar-ho sent. En aquest sentit, no ens hem de comparar amb la resta de l’Estat perquè, en el cas concret de gestió de residus, Catalunya es troba vint anys per davant. Prefereixo que ens emmirallem amb zones d’Europa d’on puguem aprendre per continuar avançant perquè, malgrat que ho fem millor que molts, encara ens trobem lluny de les dades que exigeix Europa i que volem. Amb la nova llei, que és ambiciosa, no crec que ens hàgim d’afegir al carro de l’espanyola perquè reitero que l’Estat va vint anys enrere en la majoria de temes que es gestionen des de Catalunya.
Un altre tema destacat i de llarga i plena actualitat per a la seva agència és el pla de tancament de les incineradores. Com es planteja?
Hi ha una moció del 2020 del Parlament que diu que s’ha de prohibir la incineració i fer un pla de tancament de les incineradores. Es va aprovar per majoria i és compromís del Govern. Hi haurà una moratòria perquè no hi hagi nova planta d’incineració. A partir d’aquí, durant uns dos anys, s’ha de generar el pla de tancament d’incineradores i elaborar tot el treball, tot el coneixement i totes les opcions per poder fer aquest pla i aquesta determinació de fer-ho, s’haurà de veure com s’hi posa fi i les alternatives.
Què se’n farà un cop s’hagin produït els tancaments, de tot allò que encara hi arriba avui per cremar?
Hem de pensar altres sistemes. Hem de tenir clar, però, que entre la reducció de la generació de residus, la valoració de residus i els sistemes que puguin aparèixer, haurem d’aconseguir aquest objectiu, el de fer factible el tancament de les quatre incineradores públiques que ara encara agafen residu.
