La catalana Dolors Montserrat és la portaveu del Partit Popular al Parlament Europeu i presideix la Comissió de Peticions. Es declara europeista convençuda i defensora d’una Unió Europea forta i unida.
S’ha acabat un curs parlamentari. El quart d’aquesta legislatura ara només en queda un abans de les eleccions europees del juny del 2024. Ha estat una legislatura difícil?
Els quatre anys que portem de legislatura europea han estat molt complicats. Hem patit la pandèmia amb tots els seus efectes; ens va deixar una crisi de triple dimensió: social, sanitària i econòmica. Després, va arribar la guerra d’Ucraïna, un país que està a les portes de la Unió Europea, però que és al continent d’Europa. Tot això ha desembocat en la crisi energètica i la crisi d’inflació i, per tant, la gent ho ha passat molt malament.
Jo m’atreveixo a dir que a Europa en aquests quatre anys hem demostrat que som una història d’èxit. De fet, quan més pateix Europa és quan més demostrem que és una història d’èxit i que realment cada vegada hem de treballar per més Europa.
I és que amb la covid vam ser capaços, amb un temps rècord, d’investigar i invertir en una vacuna, de fer una compra centralitzada, que tots els europeus tinguéssim accés de manera universal a una vacuna. Després, vam ser capaços de posar sobre la taula 750.000 milions d’euros, els anomenats Fons Next Generation, que justament són per ajudar els autònoms, la mitjana empresa i tothom en general. I ara, amb tot el tema de la crisi d’Ucraïna, els hem obert les portes d’Europa, ja no només amb ajuda humanitària, sinó que els hem dit que, si volen ser un país de la Unió Europea, que comencem a tramitar aquesta admissió com a membre de la Unió Europea. Per tant, hem demostrat aquesta gran unitat, aquesta gran fortalesa de la Unió, que quan més units estem, més forts som i millors respostes podem donar a tots els ciutadans. També amb la crisi energètica. Sí que és cert que s’han apujat els preus del gas i de la llum, però també és cert que el que hem fet és no dependre de tercers països i que, en el futur, nosaltres depenguem de nosaltres mateixos, amb més energia renovable, no tancant les nuclears i, sobretot, poder connectar el gas, amb un canal de connexió des del port de Barcelona i de la resta d’Espanya, amb Europa. Per tant, n’hem après molt, però jo potser em quedo amb aquesta frase: “Europa ha demostrat ser una història d’èxit”.
Una de les històries d’èxit que ens deixava ser amb la crisi de la covid. Precisament vostè ha liderat una comissió en què s’ha fet un informe sobre les lliçons que s’han extret d’aquesta època de pandèmia. Quin era l’objectiu d’aquest informe?
L’objectiu principal ha estat plasmar les lliçons que ens ha deixat la covid i aprendre de tot el que va passar per saber què hem de millorar perquè el que ens va passar a l’inici de la covid no ens torni a passar. Recordem que vèiem metges en hospitals que no tenien protecció. Vam viure un confinament que els nostres infants i joves han patit moltíssim i, ara, tenim un problema a tot Europa de salut mental. A retruc de la pandèmia de la covid, vam obligar a tancar tantes empreses que moltes ja no van tornar a poder obrir. I, per tant, el que vam dir a Europa és hem d’estar preparats, cal que el nostre sistema nacional de salut i el de la resta dels 27 països, estiguin preparats per a qualsevol tipus d’emergència que pugui venir.
Un dels exemples que posem a l’informe és que no podem tancar els parlaments nacionals. O sigui, aquí a Espanya es va decidir tancar el Congrés dels Diputats, a Europa no va tancar el Parlament, al contrari estava més obert que mai per prendre aquest tipus de decisions. Per tant, els parlaments no poden estar tancats, perquè, en moment de pandèmies o emergències, és quan el Parlament ha de treballar i fer control de les decisions que pren un govern. També hem dit que, com a norma general, no es tanquin els col·legis, que no es confinin els infants, tret que l’emergència ho requereixi per no posar en perill la salut de professorat i alumnat, perquè ara tenim greus problemes de salut mental entre els nens i nenes.
Per tant, n’estem patint les conseqüències?
Totalment. Estem patint moltes conseqüències sanitàries, com la salut mental, però també econòmiques i socials. A més, a l’informe també s’adverteix del perill que suposen els ciberatacs, per als quals també hem d’estar preparats, així com també per lluitar contra la desinformació i les fake news.
Darrerament també hi ha hagut força polèmica amb aquesta proposta de llei de restauració de la natura. Una proposta de llei que finalment s’ha aprovat al Parlament Europeu, tot i que des del Partit Popular hi heu estat en contra.
Totalment en contra, i estem indignats que s’hagi aprovat aquesta llei, perquè és una llei que va contra la pagesia, contra l’agricultura, la ramaderia i els pescadors. S’ha fet una llei des de les esquerres, que criminalitzen l’agricultura i la pagesia, els culpabilitzen com si el canvi climàtic fos culpa d’ells. És clar que hem de lluitar contra el canvi climàtic, però ho hem de fer juntament amb ells.
Aquesta llei suposarà que la pagesia perdi un 10 % del cultiu per dedicar-lo als boscos. No podran aplicar productes per combatre les plagues a les seves terres. I, a més, perdran fons de la política agrària comuna (PAC), perquè s’han de dedicar als boscos.
Jo sempre dic que la pagesia és qui millor cuida la naturalesa; el gran guardià, el gran defensor de la naturalesa són ells. Per això, aquesta llei va contra ells i ens perjudicarà a tots. Al final arribarem al supermercat i pagarem molt més per un quilo de pomes, perquè els pagesos tindran menys ajudes de la PAC, menys terres cultivables i, a sobre, no tindran productes per combatre les plagues. Per tant, les esquerres, com sempre, ens deixen més pobres i ens costa molt més pagar la cistella de la compra.
Encetem el darrer curs parlamentari abans de les eleccions europees. Quin és l’objectiu del Partit Popular per a aquest curs parlamentari?
Sobretot fer més Europa. Tenim clar que com millor ens va és quan Europa està unida. Imaginem que haguéssim tingut la pandèmia i no haguéssim format part d’Europa. No hauríem tingut les vacunes tan ràpid, ni els Fons Next Generation. Per tant, hem de construir més Europa.
Una de les grans polítiques europees és la PAC. I, per tant, des del Partit Popular Europeu continuarem defensant la pagesia. Volem lluitar perquè sigui una oportunitat per als joves, que puguin continuar treballant en les terres dels seus pares i que continuem tenint un producte de qualitat a uns preus assequibles i que no se’ls criminalitzi com si fossin culpables del canvi climàtic.
En segon lloc, també volem lluitar contra el canvi climàtic, però juntament amb tots els sectors. No només amb el sector primari, sinó també amb la societat i amb la indústria. Lluitem contra el canvi climàtic, però tots plegats.
La tercera cosa important per a nosaltres és reindustrialitzar Europa. Nosaltres volem que Europa no depengui tant de tercers països, per exemple, en matèries primeres. Volem tornar a tenir innovació i recerca industrial a Europa i que moltes empreses que potser van marxar a tercers països, com pot ser a la Xina o altres països d’Àsia, tornin a Europa, perquè així aconseguirem també donar oportunitats als nostres joves puguin aconseguir llocs de treball de qualitat a Europa.
Realment la gent és conscient del que significa formar part d’Europa?
Jo crec que sí, perquè hi ha l’europeanòmetre, que són unes enquestes que es fan a escala europea. I la veritat és que Espanya és el segon país, després de Luxemburg, amb el sentiment més europeista dels disset estats membres. I per tant això vol dir que realment ens sentim còmodes amb Europa i que ens agrada Europa
De fet, el 70 % de les decisions que prenem cadascú de nosaltres cada dia depenen d’Europa. Des del moment que et lleves i encens el llum. I és que la llum està regulada per Europa. O quan agafes el mòbil per apagar l’alarma, perquè tot el que sigui el mòbil, està regulat per Europa. Quan ens dutxem també, perquè Europa també regula l’aigua. Per això reitero que Europa és una història d’èxit.
