Cesca Domènech, directora general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya
“És evident que la formació millora l’acció del voluntariat i és una de les nostres grans apostes de present i futur”
Cesca Domènech és llicenciada en Ciències Polítiques i Administració. Ha treballat d’assistent de direcció i impulsora de projectes a la Direcció General d’Acció Cívica, cap de l’Oficina del Delegat de Govern de Barcelona i assessora de la Generalitat des del juny de 2018 fins al maig de 2021.
Acció Cívica i Comunitària és una àrea de la Generalitat que treballa per a la planificació i direcció de campanyes i programes de sensibilització ciutadana i de suport a entitats socials; la divulgació de campanyes de civisme; el suport als òrgans col·legiats adscrits a aquesta Direcció General, i la direcció i coordinació de programes de desenvolupament comunitari, d’inserció social i de suport a col·lectius. A més, de la promoció i el voluntariat, vol fomentar el reconeixement de la cultura i de la participació institucional del poble gitano, entre d’altres.
A Catalunya, que és terra d’associacionisme, com podem ajudar a tirar endavant les entitats que estan en números vermells?
Som molt conscients del paper fonamental i l’elevat valor social que aporten les entitats i associacions del nostre país. Sense aquest teixit, de ben segur no es tirarien endavant ni seria possible fer moltes accions. Formen part de l’ADN del país. En moments de dificultat, necessiten el suport de les institucions, de les administracions, i som al seu costat en diferents línies de suport econòmic i amb suport formatiu, d’acompanyament que puguin ajudar a fomentar les associacions, vitals per a Catalunya.
Hem viscut una pandèmia duríssima. Amb un voluntariat que de manera espontània ha col·laborat amb els més necessitats, amb la gent gran, fent acompanyament…
És una de les poques coses bones de la pandèmia. Al principi, en el confinament més dur hi havia aquest impacte a la societat, des de l’ajuda al veí fins a l’acompanyament a la gent gran i les situacions complexes, tenint cura de la comunitat. Cal reconèixer-ho com a servei essencial i ho tenim present des del Govern de la Generalitat. Molta gent ha fet el pas a fer voluntariat i, sobretot, la gent jove. Una participació important.
Què és la Xarxa d’Oficines d’Afers Socials i Famílies?
Conegudes com de benestar social es van iniciar l’any 1983, als principis de la recuperació de la Generalitat. En un principi, la Xarxa pretenia apropar els serveis de la Generalitat a zones i barris més vulnerables i en risc d’exclusió. S’ha seguit al llarg dels anys. Tenim setanta oficines que apropen els serveis a la ciutadania, sobretot en àmbit social, de suport a famílies, en l’àmbit de les pensions, en prestacions, etc.
Les plataformes d’aliments formen part de la nostra societat, i s’han incrementat amb la pandèmia. Quina relació hi mantenen?
Fan una feina imprescindible. Col·laboren amb molts departaments de la Generalitat, i des de la nostra Direcció General col·laborem donant suport al Gran Recapte, a través de la nostra Xarxa d’equipaments hem fet accions contra el malbaratament alimentari amb tallers i formacions, hi contribuïm amb la crida de voluntaris i treballem de la mà d’aquestes entitats.
Erradicar la pobresa és molt difícil però com es pot ajudar els més vulnerables, que són els infants?
Hi ha moltes maneres, sobretot cal destacar l’acció comunitària que no només es fa des del Govern, sinó també des del teixit associatiu del país, des dels barris, ens locals amb grans professionals que teixeixen la col·laboració ciutadana, lluiten contra l’exclusió i lluiten pels infants i els joves. És molt important aquesta feina per tenir cura del nostre entorn i del compromís amb la ciutadania.
En una ciutat multicultural i multiracial, hi ha la lluita per ajudar la comunitat gitana…
Sí. Vam ser el primer Govern, el de Catalunya, pioners amb les polítiques de promoció d’ajuda al poble gitano. La primera actuació va ser el 1988. Estem compromesos amb la lluita contra l’exclusió del poble gitano. El 2005 es crea el Pla integral pel poble gitano. Tenim una gran xarxa que dona suport a projectes de mediació i també treballem per potenciar la formació dels membres del col·lectiu gitano en la primera infantesa i per formar i garantir l’accés dels joves, sobretot les dones, als estudis superiors i a la Universitat. Cal destacar que un dels temes importants és la desestigmatització del poble gitano i això només es pot aconseguir a través del coneixement de la seva llengua, dels seus costums, de la seva cultura… i del foment i respecte al col·lectiu.
El patriarcat gitano és conscient que les dones han de seguir estudiant?
Crec que una dona que estudia és un orgull per a qualsevol família, també per a les famílies gitanes, i treballem perquè això segueixi passant en qualsevol col·lectiu.
Hi ha 133 equipaments cívics a tot Catalunya que presenten més de dues mil activitats arreu del país. Es reactiva tot?
Molts equipaments, moltes activitats. Estem contents. Estic visitant els nostres casals i tenim cua de persones que volen tornar a trobar-se, a fer activitats. Els casals de gent gran els estem convertint en casals cívics. Amb una visió més intergenacional. Tenen moltes ganes de veure’s i tornar a participar plegats. Amb ganes que s’hi incorpori gent d’altres edats. Contents de l’arrancada de curs després de la pandèmia.
Més d’un any i mig de persones que no s’han pogut veure. Al centre de Catalunya hi ha molt moviment, 17 equipaments amb més de 100 activitats…
L’estem notant arreu. Hi ha molt moviment. Moltes activitats de tot tipus. Cal destacar les que busquen incidir en la capacitació digital de les persones. Segueix sent un repte i, ara, de caire urgent. Que ningú quedi fora d’aquest nou paradigma de relació, de com accedim a la Meva salut, al banc, com fem les nostres gestions i a la part social i personal. Que tothom tingui la facilitat per accedir a tot.
I els punts Omnia?
La Xarxa Omnia té més de vint anys. N’estem orgullosos. En aquell moment l’accés a les tecnologies en barris en risc d’exclusió social era inexistent. Des del Departament de Benestar Social es va impulsar i potenciar aquest projecte, ara estem en un procés de repensar-lo. Es necessita l’ordinador tradicional, però calen més telèfons mòbils, més tauletes, més capacitació digital en molts col·lectius. En la majoria dels casos hi intervenen aquestes entitats i dinamitzadors i cal seguir-hi lluitant.
