Carles Campuzano és el conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Dret, ha estat director de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), president de la Fundació Acsar, vicepresident del Cocarmi i secretari de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector.
Ha estat regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, diputat al Parlament de Catalunya i diputat al Congrés per CDC.
Ha format part de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), amb la qual ha fet d’observador internacional en processos electorals.
Els nous pressupostos de la Generalitat compten amb la partida més gran de la història en temes socials, però, tot i així, insuficient…
És un bon pressupost. És la partida més gran després de la de salut i educació, però respecte a la magnitud dels problemes que tenim en l’àmbit de l’atenció a la dependència, la lluita contra la pobresa, és insuficient. Si patim aquest infrafinançament crònic en l’àmbit de serveis socials, no podem avançar. A l’Estat li encanta regular-nos obligacions en aquest camp i no ajudar-nos a finançar aquests serveis. Ara bé, ha pujat un 13% i hem d’afrontar els reptes que tenim. Entre d’altres, reduir les llistes d’espera a la meitat en l’atenció de dependència, incrementar les prestacions de la renda garantida de la ciutadania per ajudar les famílies que no poden tenir una feina i hem de garantir un mínim suport econòmic per tirar endavant.
Com es farà per reduir aquestes llistes?
Tenim la llista d’espera amb relació a l’aprovació de la dependència i la llista d’espera a l’accés al servei. Pel que fa al primer punt, ens proposem al llarg de la legislatura posar-nos en els 180 dies, aplicant un pla de xoc, per reforçar els equips de valoració d’atenció de la dependència, per reduir i unificar tràmits, per arribar a nous acords amb entitats externes d’alguns consorcis que són els encarregats de fer aquesta feina. Menys de 100 dies d’espera des de fa poc, si comparem dades del 2022 i volem reduir-los més. Fent-ho millor. Pel que fa a la llista d’espera d’accés a la meitat, activarem 2.000 noves places en l’àmbit residencial i de l’atenció diürna i activarem 2.500 noves prestacions econòmiques vinculades per facilitar l’accés de les famílies i reforçarem amb més de 10.000 prestacions els anomenats cuidadors familiars mentre la persona no rebi l’àmbit assistencial.
Espanya inverteix poc en l’àmbit de l’atenció a la dependència?
El 0,9 % del PIB; la mitjana a la Unió Europea és de l’1,9 %. A França i Alemanya, el 2,3 % i als països escandinaus més del 3 %. Si la Generalitat no pot fer residències i ens hem de refiar dels ajuntaments, si els salaris dels treballadors del sector no són els adequats, ho hem d’emmarcar en aquest infrafinançament espanyol. Cal afrontar-ho i discutir-ho i mirar el millor sistema de finançament sostenible.
Els sous baixos dels cuidadors venen per l’infrafinançament espanyol?
Venen perquè a la Generalitat de Catalunya li agradaria incrementar les tarifes per garantir el sou dels cuidadors, que aquest any pujarà un 4 %. A tot Espanya hi ha 80.000 llocs de treball buits per a aquestes feines a les residències de gent gran pel poc sou que cobren. Falta inversió pública en equipaments de caràcter social. Faran falta més recursos i no hi posen solució.
El nou Pla de transformació digital què permetrà?
Reduir terminis. En molts sentits, en l’àmbit digital al Departament encara som al segle XX. Estem invertint prop de 50 milions d’euros per simplificar procediments, que no s’hagi de portar documentació que ja tenim, que amb les dades des de les nostres oficines donem informació, que alguns procediments es resolguin en minuts. El poder de la transformació digital ha de ser per fer polítiques digitats del segle XXI. Ens ha de permetre que els sistemes de serveis socials i de salut avancin.
Estaríem camí de la finestreta única?
Les oficines de la Generalitat han de ser un centre on puguis resoldre totes les problemàtiques que tinguis en l’àmbit social i en el marc del desplegament de l’atenció integrada sociosanitària, on Manresa és un dels set territoris que estan identificats del país com una bona pràctica. Ens ha de permetre que una persona gran tingui una sola persona de referència que gestioni el seu cas.
Avui en dia no pots anar a un sol lloc, sinó que has d’anar d’un cantó a l’altre…
Ho canviarem. Apliquem la transformació digital per canviar els procediments. Hem de posar-hi els mitjans.
Més pressupostos en atenció a la infància i adolescència…
Acabem de presentar a Tarragona l’equipament de Barnahus, centre dirigit pel sistema de protecció per avaluar els nens, les nenes i els adolescents víctimes d’abús sexual. Aquest nou model inclou una nova eina: la realització de l’entrevista forense amb el nen o nena víctima per circuit tancat de televisió davant d’un representant de l’àmbit judicial, cosa que garantia que la prova resultés vàlida per al judici i es configurés com a prova preconstituïda.
És un espai que protegeix la infància més vulnerable. La Barnahus permet atendre, des d’una unitat centralitzada, nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual i maltractament. L’objectiu principal, doncs, és disposar de professionals especialitzats i coordinats, i agrupar en un mateix espai tots els recursos que intervenen en un cas d’abús sexual infantil, per disminuir així la victimització de les víctimes.
En posarem en marxa dotze més. Un esforç rellevant pressupostari. Reforçarem els serveis d’intervenció socioeducativa, orientats a acompanyar nens i adolescents amb entorns socials complicats, places residencials a menors que acaben desemparats. Reforçar polítiques per treballar amb famílies amb més fragilitat.
Save the Children és una altra línia de treball?
Sí, contra la pobresa infantil. Abordem problemes de necessitats en gent gran i invertim menys del que ho hauríem de fer en pobresa infantil. Com a país ho hem de fer.
Un 26 % de població catalana pateix pobresa crònica…
Té a veure amb l’abandonament prematur del sistema educatiu. Espanya és l’únic país de la Unió Europea històrica que no té una prestació universal per a la criança de fills.
I el tema energètic?
Pagar el lloguer, pagar els serveis… Necessitem un bo social com a Portugal. A Catalunya hi ha més de 40.000 famílies vulnerables que no reben el bo social. És un infern burocràtic assolir-lo. Estem preparant una proposta al Govern espanyol per aconseguir-ho. L’any passat la Generalitat va invertir 9 milions d’euros en la condonació del deute de famílies que no havien pogut pagar el rebut de la llum.
Fan falta més famílies acollidores?
Sí, tenim 5.000 menors acollits. Necessitem més famílies implicades. Més d’un centenar de menors de sis anys en residències. Però creiem que un menor ha de créixer en una família. Volem fer-ho més atractiu per aconseguir més famílies acollidores. Aquest acte tan generós s’ha d’aconseguir més.
Què pot dir-nos de la implementació del nou codi d’accessibilitat per a persones amb discapacitat?
Són les obligacions que té tothom per garantir l’accessibilitat universal. És un codi que m’hauria agradat tenir aprovat, però que en la darrera fase hem trobat problemes legals i caldrà esperar-se al proper trimestre. Els entorns han de ser fàcils i accessibles.
