El baríton navassenc Carles Pachón va començar els estudis de cant de la mà de Jorge Sirena, després d’haver estudiat música a l’Escola Municipal de Música de Navàs amb Josep Maria Castella i de passar per la Polifònica de Puig-Reig i el cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Ha estat premiat en diversos concursos de renom internacional com el Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas (2017). Aquest estiu passat ha guanyat el concurs de cant Neue Stimmen 2022, per a noves veus del panorama operístic internacional. El certamen s’ha celebrat a Gütersloh(Alemanya). El passat mes de setembre ha actuat al Gran Teatre del Liceu en el paper del Dr. Malatesta de l’òpera Don Pasquale, de Donizetti.
Carles Pachón viu actualment a Berlín. Com és?
Això arriba pel meu anhel de voler estudiar música, concretament òpera, i de manera reglada. Soc a Berlín en un programa de joves artistes. Ells ho anomenen “Opera Studio”. Consisteix a tenir un seguit de cantants fixos al teatre per tal de poder cobrir uns papers determinats de les obres que es representen. A Alemanya funcionen amb un sistema d’òperes de repertori. Jo formo part d’un grup de cantants joves que tenen les primeres oportunitats, fent rols més petits. D’aquesta manera, aconseguim trepitjar escenari, guanyar experiència. És com un màster d’interpretació operística a dalt de l’escenari.
I com hi arriba?
Doncs de la mà d’una companya. Ella em va recomanar anar-hi. Em va dir: “Si tens ganes d’experimentar i d’agafar experiència a dalt d’un escenari, el que has de fer és fer una audició per a l’Opera Studio”.
Va haver de fer un prova per entrar-hi?
Sí. S’obre convocatòria i tu t’hi has de presentar. Tot és molt formal. A mi em van tocar les audicions en plena pandèmia. Primer vaig haver d’enviar uns vídeos. I després vaig haver de fer ja unes audicions presencials. Em van escoltar els membres del jurat. I em va oferir poder participar-hi.
I com és viure a Berlín?
Per mi és un shock cultural una mica gran. Jo soc molt de la nostra gastronomia. A mi m’encanta viure a Catalunya, a la zona mediterrània. M’encanta el pa amb tomàquet. El nostre oli. Allà és tot molt diferent. Des de la gastronomia, passant per la llengua, fins al tarannà de les persones. Tot i ser Europa, tot és molt diferent. Tot i que és a prop, la manera de fer no té res a veure amb la nostra.
I fins quan?
En principi són dues temporades. Ara estic al principi de la meva segona temporada. A finals del juliol del 2023 s’acabaran les meves representacions a Alemanya com a membre de l’Opera Studio.
I després?
Això encara és una incògnita. No ho tinc clar. No sé què passarà després de guanyar aquest estiu el concurs Neue Stimmen 2022. És com guanyar un grand slam del tennis. És un dels grans a escala mundial. No només Alemanya. I et fa pujar en prestigi. I fa que els teatres es comencin a interessar per tu. En aquests moments no sé què faré la temporada vinent, si continuaré com a cantant freelance o em quedaré com a membre fix d’una companyia.
Com comença vostè en el món de la música? Ja de petit?
Sí. Vaig començar de ben petit, però amb un gènere completament diferent del que faig ara. Vaig començar a l’Escola de Música de Navàs amb el mestre Josep Maria Castella.
I va haver de triar algun instrument?
Vaig fer tota la formació bàsica de música. I vaig escollir com a instrument la guitarra. Però en arribar a l’adolescència em vaig despistar. Vaig començar a jugar a futbol.
I era bon jugador?
Vaig acabar jugant a la Divisió d’Honor amb el Gimnàstic de Manresa. Ho recordo tot amb molta nostàlgia. Sempre m’ha agradat molt jugar a futbol. Soc molt del Barça. I encara moltes vegades amb els amics anem a jugar a futbol.
I què va passar amb la música durant l’adolescència?
Podríem dir que es va estroncar una mica. Després la vaig recuperar, però amb un grup de rock que vam muntar amb amics de l’institut. Tocàvem per a les festes majors, també a Navàs. Jo era el cantant del grup. Però no ho feia amb la veu de baríton que canto ara als escenaris, sinó que ho feia sense cap tècnica vocal. I he de dir que les meves cordes vocals ho notaven.
Però del rock a la lírica hi ha un abisme. Com comença?
Quan estava fent Batxillerat tenia una xicota que cantava a la Polifònica de Puig-Reig. Va ser la que em va proposar que hi anés. I així ho vaig fer. Vaig anar a un assaig i vaig conèixer el director de la Polifònica, Ramon Noguera. Ell em va proposar fer classes particulars. Va ser qui em va ensenyar els principis bàsics de la tècnica vocal operística dintre d’un cor. Des del punt de vista coral, no clàssic. Llavors Ramon Noguera em va explicar que havien de fer un reforç al cor del Liceu amb la Novena Simfonia de Beethoven, i em va proposar anar-hi. I així vaig començar en el món de la música clàssica. Era un món que jo el tenia molt llunyà, i el vaig descobrir a la Polifònica de Puig-Reig.
I després?
Doncs vam fer Turandot a Sabadell. I aquí ja va ser quan vaig descobrir que el món de l’òpera m’atreia molt, i vaig decidir que volia ser cantar d’òpera.
Però s’havia de formar?
Quan vaig descobrir la meva vocació tenia entre 18 i 19 anys. No tenia cap formació clàssica i vaig començar a fer classes privades. Concretament, amb el mestre Jorge Sirena. Amb ell vaig fer les meves primeres classes de cant. Va ser qui, pràcticament, em va ensenyar a cantar amb la meva veu, a treure la meva veu de baríton.
Baríton?
Sí. Quan vaig fer la primera classe la vaig fer com a tenor. I en Sirena em va dir: “Crec que tenor no ets”. Després, vaig passar una època en què vaig anar canviant molt de professors. Sempre de manera privada. També vaig fer un màster d’interpretació operística del Liceu. Però no vaig tenir una formació reglada convencional. Per això volia anar a Berlín a participar en aquest programa de joves artistes, perquè et permet no començar des de zero sinó amb un cert nivell, i desenvolupar totes les eines artístiques a dalt de l’escenari. Jo sempre dic que he sigut un privilegiat perquè he pogut aprendre a l’escenari, que és on realment s’aprèn. Després hi ha el complement de les classes magistrals i dels professors…, però un cantant d’òpera l’ofici l’aprèn a dalt de l’escenari.
També interpreten?
Nosaltres, com a cantants, som artistes repetidors. Nosaltres no innovem, no escrivim les nostres pròpies cançons com els cantautors. Intentem transmetre una idea que compositor i llibretista han plasmat en una partitura. I aquesta partitura, a més, ha perdurat molts anys. O bé pocs anys, perquè també n’hi ha de contemporànies. Fa poc a Alemanya vaig poder fer una òpera que s’havia estrenat l’any 2007. El compositor estava viu i va venir als assajos. I aquest fet no és el més habitual.
Satisfet?
Sí. Estic molt content. Als 18 anys vaig anar a Barcelona a estudiar Farmàcia. Va ser en el mateix moment en què vaig descobrir l’òpera. Volia estudiar una carrera de ciències. Les meves opcions eren Medicina, Ciències Biomèdiques, Farmàcia… Però la meva nota va donar per estudiar Farmàcia. Estic content perquè he pogut acabar els meus estudis i estic cantant, i visc de cantar, i a més soc farmacèutic. I el més important és que cada dia m’esforço per ser una bona persona.
Què ha significat per a vostè guanyar aquest Neue Stimmen 2022?
Molt. He anat mirant els anteriors guanyadors d’aquest concurs i són gent que han fet unes carreres impressionants com a cantants d’òpera. Són cantants de primer nivell. I ara el meu nom és el següent de la llista. Per mi és espectacular.
Fa poc s’ha pogut veure Carles Pachón al Liceu a Don Pasquale. Un autobús amb veïns de Navàs el van anar a veure.
Sí. Ha esta fantàstic. És una d’aquelles nits que recordaré tota la vida. Va ser una nit molt especial. Molts dels que van venir eren coneguts, veïns, professors… Persones que m’han acompanyat al llarg del meu creixement com a artista.
I què significa per a vostè poder cantar al Liceu?
És un teatre molt especial. Va ser on vaig veure-hi la meva primera òpera com a espectador. I és un teatre que m’ha acompanyat al llarg de la meva trajectòria. I poder fer de Malatesta i, a més, al Liceu és un honor i un privilegi.
I després del Liceu que ve?
El meu proper compromís és Don Giovani, que fem amb els Amics de l’Òpera de Sabadell. A Manresa vindrem el 9 de novembre al Teatre Kursaal.
