La cultura del vi forma part de la cultura de Catalunya i no és una novetat al Bages. A finals del segle XIX en aquest territori hi havia gairebé 30.000 hectàrees de vinya, més que al Penedès actual. Avui en queden només 600 i els 14 cellers de la DO Pla de Bages treballen amb fervor per tornar a situar la comarca a dalt de tot de l’univers vinícola.
Anna Castillo és una entusiasta de mena i comunica la cultura del vi com pocs. És sommelier. Aquesta navarclina s’enorgulleix del renaixement del Bages com a comarca vinícola. El present vitivinícola del Bages té com a punta de llança la seva feina. Ara treballa a la Fundació Turisme i Fires de Manresa.
Una infantesa a Navarcles…
Soc una persona inquieta, esbojarrada, ara no tant. Una infantesa preciosa i molt acompanyada. Soc la petita de quatre germans.
Ets d’una família “hipernombrosa”…
Tinc molts cosins, tiets… més de cinquanta i tots a Navarcles. Som una nissaga. Soc molt familiar. Em donen la vida. Som un grup d’amics tant amb germans com amb la resta de la família. Les trobades familiars les trobo a faltar. Des de la covid se n’ha ressentit una mica. Ho enyoro.
Has fet teatre, patinatge, bàsquet, ballet, jazz…
Abans no hi havia etiqueta, però era hiperactiva. M’agrada fer moltes coses. El cau ha estat una part important de la meva vida. Quan els veig ja són homes i dones, però segueixen sent els meus nens. La meva colla de sortir estava formada pels altres monitors del cau.
Participant de ‘La febrada’…
I tant. Hi sortia primer la meva germana i jo em quedava entre bambolines. Però després m’hi vaig enganxar. Ho vaig deixar fa deu anys. Ara m’hi acompanya el meu fill, que també ho gaudeix molt.
Què has après d’aquestes activitats?
El teatre m’ha donat peu a relacionar-me amb gent de totes les edats. T’ajudava a conviure amb gent diferent i de disciplines diverses. Vaig aprendre a parlar i projectar la veu. Quan faig una visita guiada aquest aprenentatge me l’ha donat el teatre. I el cau m’ha ajudat a improvisar a la vida i a la feina quan fa falta. A mi m’agrada cuidar la gent, com al cau. Per tant, comunicació, prioritzar els altres abans que tu, disciplina, parlar en públic…
Fas cursos?
El PNL m’ha ajudat. La programació neurolingüística m’ajuda a observar. Són eines per comunicar-me. El llenguatge no verbal és vital.
Volies estudiar Farmàcia?
És la meva vocació. Primer vaig dir que no volia estudiar. Vaig estar anys estudiant d’administrativa i treballant a l’empresa del meu pare. Quan vaig tenir l’oportunitat de fer el grau d’auxiliar de farmàcia ho vaig fer. Em va marcar. És una feina, la de la farmàcia, a la qual potser tornaré alun dia. M’agrada el contacte amb la gent, escoltar els clients… Vaig estudiar la carrera de Turisme mentre treballava.
I per què Turisme?
Doncs perquè m’encanta viatjar i els idiomes.
I després, el món del vi…
Van obrir Món Sant Benet. Hi vaig enviar el currículum i em van agafar. Em va costar deixar la farmàcia, però era un nou camí. Vaig començar a treballar a la recepció, al Departament de Congressos. Vaig entrar en contacte amb el celler Abadal i vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar al Departament d’Enoturisme d’Abadal.
I vas començar a estimar el vi.
A través del meu marit. És un món que t’atrapa i que m’apassiona. Jo dic que soc romàntica només quan parlo de vi.
I la vinya?
M’imagino descalça entre vinyes nodrint-me. A Abadal vaig començar-hi com a responsable d’enoturisme, vaig crear noves visites, la gourmet, la de les barraques de vinya… Estem parlant d’una riquesa, quan parles de vi, amb una masia del segle XII, té anècdotes, olor de vi, tocar les premses i un celler amb un procés de fermentació i elaboració tangible. Abadal em va atrapar. Una família que preserva el patrimoni, que conserva la petjada familiar. A la família Roqueta els tinc una estima molt especial.
I tasts…
Vaig començar a fer-ne. Vaig crear com una comunitat. Vaig dir que el dia que marxés d’Abadal trobaria a faltar la gent, els clients, el club d’amics. Són gent que segueixo tenint i que són amics i que eren clients. Vaig passar després a fer de comercial i és la part que menys em va agradar, però em va donar eines i aprenentatge. Era la defensora de la marca. Vaig interrelacionar disciplines vi i música, vi i cinema… Marxo dels tecnicismes i el que dic sempre: si us agrada el vi, sou entesos.
I quins vins recomanes?
Un vi de benvinguda per mi, ha de ser un rosat. Sempre els poso a tots els tastos. Tenim la cultura del clarete de tota la vida. Aquí no som de rosats. I és un vi versàtil que marina amb tot: amb arrossos, amb carn, amb peix, amb sushi.
Ara estàs a la Fundació de Turisme i Fires de Manresa.
Primer volia parar un temps, però vaig seguir fent tastos arreu. Em van informar de la convocatòria i vaig pensar de provar-ho. Em vaig il·lusionar i quan em van començar a explicar el projecte vaig dir que sí. Al cap d’un mes va esclatar la pandèmia. Els meus objectius se’n van anar en orris, però vaig poder fer més coses. Crear sinergies amb el territori, crear projectes i connectar-me amb comerços, cellers, etc. M’ha permès fer moltes coses al voltant del vi. Ara fem una visita turística i l’ha acabem amb un tast de vi. Una activitat que és el maridatge del patrimoni. És una activitat a tres veus: la cultura que és la guia, la del vi que soc jo i la de la gastronomia que la fa el xef Jordi Llobet. Vas a la Basílica de la Seu, carrer del Balç i Espai 1522 i arreu fas un tast de vi i una tapeta.
Contenta de la feina?
Molt. L’any passat vam fer els tastos del Camí Ignasià i va ser molt bonic. I ara, a seguir amb turistes, allotjament, restaurant… molt il·lusionada.
