En els darrers mesos, s’han incrementat els casos de robatoris, furts i estrebades protagonitzats per joves que es troben ‘fora del sistema’. La permissivitat judicial no ajuda a tancar el cercle i la policia es veu obligada a unir esforços per combatre la delinqüència
La situació de l’estiu i principis de setembre començava a ser insostenible a la comarca del Bages envers la seguretat ciutadana. Robatoris, oku-pacions, estrebades, escàndol públic i aquella sensació de no estar tranquil. Els ciutadans van protagonitzar manifestacions davant els fets que s’estaven produint, als quals es van afegir ganivetades al mig del carrer amb ferits i morts.
Al cap de pocs dies, els representants municipals de la comarca van traslladar al conseller Joan Ignasi Elena la preocupació actual en matèria de seguretat i van demanar un esforç a la Conselleria per atendre les necessitats del territori, que viu amb preocupació l’augment dels fets delictius. El Consell d’Alcaldesses i Alcaldes va plantejar la necessitat d’accentuar la coordinació de Mossos d’Esquadra amb les Policies Locals i els vigilants i també d’augmentar la presència policial a les zones rurals. El conseller Joan Ignasi Elena va reconèixer que el context social actual és complicat a conseqüència de la situació de pandèmia i que calia treballar de manera interdisciplinària per resoldre els temes de seguretat.
Elena va destacar que hi ha noves promocions d’agents a punt d’entrar al cos de Mossos d’Esquadra que corregiran el dèficit actual i també la incorporació de quinze nous agents a la comarca del Bages a la Unitat de Seguretat Ciutadana per reforçar la presència policial al carrer. També van recordar que cal millorar la seguretat sobretot en municipis més petits, que sovint es troben desemparats.
També s’han incrementat els casos de robatoris, furts i estrebades protagonitzats per grups de joves que es troben “fora del sistema” i que “causen molta alarma social”. La permissivitat judicial no ajuda a tancar el cercle i es troben amb persones que acumulen 10, 20 i 30 detencions i que continuen al carrer. Com explica Eduard Freixedes, director dels Serveis Territorials d’Interior a la Catalunya Central, és un problema educacional.
Manresa és una de les ciutats de les quals més s’ha parlat, però, tot i les mesures preses, la preocupació segueix. Joan Calmet, regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Manresa, considera que “no podem negar el que els telèfons mòbils filmen i els fets que passen al carrer. Cal fer esment que, de vegades, se’n fa un gra massa amb aquestes gravacions que hem vist darrerament i que magnifiquen el problema. No vull eludir responsabilitats, perquè quan hi ha imatges és que han passat coses, i coses no bones”. En aquest cas, es refereix als grans mitjans de comunicació que ho han publicat sobradament magnificant-ho.
També preocupen els casos d’incivisme que es donen en punts molt concrets de Manresa, que, sense ser casos de delinqüència, vandalisme, generen sensació d’inseguretat i altres molèsties entre la ciutadania. Cal afegir-hi que el mobiliari urbà és malmès, una vegada i una altra per crema de contenidors, bancs espatllats, senyals de trànsit arrencats… Un cost que augmenta el pressupost de pobles i ciutats. “Ha augmentat el vandalisme i la impunitat i cal actuar, saben qui són i, tal com ara està la justícia, no s’hi pot fer res i actuen cada cop més i de manera més agressiva”, comenta Rosa Vestit, delegada del Govern a la Catalunya Central.
Per a Vestit, “hi ha vandalisme molt greu. La gent es queixa dels impostos, però ningú parla del cost de la crema de contenidors, senyals de trànsit arrencats, voreres malmeses. És un cost que l’Ajuntament ha d’entomar. La gent ho hauria de saber i caldria explicar-los-ho”.
Una situació que no és sols de la comarca del Bages i que s’amplia arreu del territori català. A la Catalunya Central, a les comarques, no només a les ciutats com Vic, Berga, Solso-na o Manresa es veu com ha augmentat aquesta inseguretat sinó que també es pot veure a les petites poblacions i a les masies que queden fora del circuit habitual de les policies i acostumen a ser un pol d’atracció per als lladres i per als okupes, donada la seva situació d’estar buides o desocupades perquè són, en algunes ocasions, segones residències. La pandèmia ho va aguditzar i és motiu de preocupació no només per als particulars, sinó també per als governs i les policies.
Per a Rosa Vestit hi ha dos tipus d’ocupacions. La indefensió de propietari. “Hi ha la dels grans tenidors, que tenen abandonats els edificis, i la del propietari que té una segona residència i que li entren a casa i la llei no li permet fer-los fora, caldria una modificació de llei. Cal fer front comú i desgraciadament les ocupacions es produeixen arreu. Grans inversors que al final han abandonat les propietats”.
Precisament, les policies són les que pateixen les situacions que provoquen aquests joves que de vegades són autòctons i coneguts per la gent de la localitat.
Una preocupació que pot tenir un toc d’optimisme amb la incrementació de vigilància policial, de càmeres de vigilància a carrers i amb les patrulles mixtes però, de moment, la situació segueix latent.
Eduard Freixedes, director dels Serveis Territorials d’Interior a la Catalunya Central, comenta que “la situació actual mostra que està per sota dels nivells delinqüen-cials anteriors a la pandèmia, segons les estadístiques. Durant el confinament, els delictes van caure. Darrerament, hi ha hagut un repunt i un seguit de problemes que s’arrosseguen d’anys com l’okupació, la multireincidència amb una situació legal que no ajuda la Policia a resoldre-ho”.
Problemes que tenen una base social que cal atacar d’arrel i aconseguir que la gent se senti segura. Les lleis cal millorar-les i a la Catalunya Central està comprovat que sempre es troba amb un grup de reincidents molt actius que acaben generant delictes petits i continuats. Les patrulles conjuntes de Mossos d’Esquadra i Policia Local volen que canviï aquesta imatge d’inseguretat per la de la tranquil·litat quan se surt al carrer.
“El nombre d’efectius de Mossos d’Esquadra ha augmentat 775, un 16 % anirà a la Catalunya Central”, diu la Delegada de Govern a la Catalunya Central Rosa Vestit, “però hem de pensar que Mossos és el darrer que ha d’actuar, cal una feina prèvia social per evitar que els Mossos hagin d’actuar. No pot ser aquesta reincidència tan quotidiana i constant”.
“Les lleis s’han de modificar”, diu Calmet, “volem ser societat d’acollida, assumim-ho, siguem solidaris, però fem-ho bé. Policialment, s’està fent molta feina. S’actua quan cal, però, la prevenció quan es fa?”.
Pel que fa als joves entre 18 i 21 anys, quan surten de la tutela de la DGAIA, hi ha un buit, ja que fins als 21 anys no poden tenir papers, per poder treballar, estudiar, fer mòduls. Es tracta de 6.000 persones que viuen al carrer i que no tenen sortida durant tres anys. Cal revisar la Llei d’estrangeria, tot i que, no només són persones les de fora, sinó que persones del país també formen part d’aquest col·lectiu de delinqüència.
“La presència de Policia al carrer és vital i ara amb incorporació de nous agents amb patrulles mixtes per treure aquesta sensació d’inseguretat. Grups especialitzats que recullen els informes de persones multireincidents, seguir-los, detenir-los i quan s’arriba al Jutjat aportar les dades perquè puguin entrar a presó”, diu Freixedes. Cal dir que entre una detenció i un ingrés a presó d’un jove poden passar quatre anys de delinqüència, amb la sensació que pot fer el que vol i no passa res. I això agreuja el seu perfil, fent-los més forts i cada cop més propensos a delinquir més i amb furts més importants.
La modificació legal és imprescindible i ser més eficients en polítiques socials que ajudaran que aquests joves no entrin en una espiral de delinqüència perquè, al final, l’única resposta serà un centre penitenciari que els ajudi a reinserir-se a la societat sense delinquir. “Cal fer front a la realitat social, tenim problemes generats per la drogoaddicció. Catalunya és líder mundial en cànnabis. Hi ha producció, hi ha màfies, que provoquen que joves que es droguen, a 19 anys, tinguin problemes mentals”, comenta Freixedes.
Segons Rosa Vestit, “la prevenció és vital. Estem actuant amb els Mossos d’Esquadra. És molt complex i hem de tornar al principi, què hem de fer com a societat per no tenir aquesta part que ha renunciat, que no vol treballar, que ha trobat un altre sistema de vida. Joves que han anat a l’escola i, de cop i volta, renuncien a continuar en la línia normal de vida. Hem de pensar que cal fer perquè aquesta gent no renunciï i, com a societat, un pas perquè no siguin més agressius. En moltes ocasions, arriben a encarar-se a l’autoritat, a la policia. Veure un uniforme no té causa-efecte i no ho reconeixen, fins i tot, se’n riuen”.
La figura de la Policia de proximitat evita que aquests problemes vagin a més. Però cal pensar que ni és fàcil ni és immediat i les lleis cal canviar-les. Potser podríem afirmar que es va tard.
Freixedes comenta que “no s’ha trigat tant, el problema és molt complex i cal treballar diferents aspectes d’aquest objecte que té moltes cares. Judicialment, venim d’un període molt dolent. Amb la gran crisi econòmica i dificultats pressupostàries es van deixar de fer promocions de Mossos d’Esquadra i no és bo. Han passat vuit anys sense promoció i això és catastròfic. Estem revertint la situació i amb les noves promocions hem pogut augmentar el nombre d’efectius a la Catalunya Central. N’hi ha 400 que s’estan formant a l’Acadèmia de Policia i 800, en preselecció. Hem aprovat juntament amb l’Estat espanyol un sostre de Mossos d’Esquadra de 22.000 agents que permetrà assumir el relleu generacional que va néixer els anys noranta. El 2020, l’edat de la plantilla ja ens va mostrar que calia rejovenir”.
A Manresa, la mitjana del Cos de Policia Local és elevat i cal recuperar les places perdudes i augmentar la plantilla que, actualment, no arriba al centenar de persones.
“Cal anar en la mateixa direcció. Policia, Serveis Socials, Educació, hem de tirar endavant i respondre a aquest repte seriós amb el quals ens enfrontem i segur que ens en sortirem”, conclou Freixedes.
