La capital del Bages és un dels municipis catalans amb el percentatge
de població més gran amb un 20 % de persones de més de 65 anys
Manresa és una de les ciutats més envellides i sobretot, més sobreenvellida de Catalunya. Les persones més grans de 65 anys suposen un 20 % de la població, un punt per sobre de la mitjana catalana. Pel que fa al sobreenvelliment, que té en compte la població de més de 85 anys dins la franja de més grans de 65, és també del 19,9 %, mentre que a Catalunya és del 17,1%.
En aquest context, l’Ajuntament de Manresa ha aprovat, per unanimitat, el Pla estratègic de l’envelliment i la dependència a Manresa. Prèviament, durant el 2018 i el 2019 es va elaborar la diagnosi i es va crear una comissió formada per diferents institucions del territori i d’acord amb el seu àmbit competencial, que havia de permetre durant el mateix 2019 i 2020 fer una planificació estratègica d’actuacions per als pròxims cinc anys.
L’any 2020, amb l’arribada de la pandèmia, van trontollar moltes de les previsions. La covid-19 va fer revisar prioritats i que des dels Serveis Socials de Manresa s’invertissin tots els esforços a pal·liar al màxim els efectes de la pandèmia en les persones grans, a detectar i respondre de manera urgent les demandes que anaven sorgint i a donar suport a totes les entitats que ho van necessitar per continuar donant la millor cobertura de servei a la ciutadania.
Durant l’any 2021 es va actualitzar aquesta
diagnosi tenint en compte no només les necessitats i la cobertura dels recursos assistencials, sinó també les condicions de vida de les persones grans a la ciutat amb la intenció de tenir una mirada integral i no només compilar la situació estrictament assistencial.
“El que vam veure és sobretot que la institucio-
nalització, és a dir, viure a residències, cada vegada estava més obsolet. Cal posar els esforços per aconseguir que la gent pugui envellir a casa el màxim de temps possible”, recalca a Freqüència la regidora d’Acció i Inclusió Social de l’Ajuntament de Manresa, Mariona Homs.
Quatre grans eixos
El Pla té una vigència de cinc anys. S’estructura en quatre grans línies estratègiques prioritàries: l’impuls a la inclusió social comunitària, l’orientació a la permanència de les persones grans al seu domicili, l’ampliació de la cobertura de places residencials públiques (concertades) i l’aposta per la qualitat dels serveis.
El document preveu 40 accions dins les quatre grans línies estratègiques. Cada una d’aquestes accions queda definida dins del Pla: se’n descriu el desplegament, el pressupost assignat, els responsables de tirar-la endavant i l’any previst d’implementació i/o execució. Cada acció compta també amb indicadors, a fi de poder efectuar un seguiment correcte i una avaluació final. En aquests moments, les accions tenen un pressupost assignat global de 913.561 euros.
Envelliment actiu en una ciutat
envellida
Actualment, a Manresa, segons dades de l’Idescat de l’any 2020, les persones més grans de
65 anys representen un 20 % de la població general i es preveu que en els pròxims anys aquest col·lectiu augmenti significativament.
En aquest context, Homs reconeix que era “imprescindible” un pla com aquest. “Ens ajuda com a Administració a saber quines són totes les actuacions que volem fer. Això ens permet fer una diagnosi i conèixer les necessitats reals i oferir qualitat de vida els anys que ens quedin”, recalca la regidora.
Segons Homs, abans de la pandèmia, la demanda era “un pla estratègic molt assistencial”, ara té molt més en compte “l’envelliment actiu i totes aquelles tasques preventives per aconseguir que no arribi la dependència o que arribi més tard”. I posa com a exemple “tot el que té a veure amb intervencions al domicili, amb arranjaments, amb ajudes tècniques, amb envelliment actiu, amb associacionisme”. A més, la regidora subratlla que es tracta d’un pla “viu” que es pot anar adaptant a les necessitats del moment. La creació recent de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, impulsada pels Departaments de Drets Socials i de Salut, ha estat també un avantatge. Segons avança Homs, permetrà a la capital del Bages desplegar algunes actuacions i incorporar-les al pla, així com poder oferir una intervenció “més coordinada”.
Un pla necessari
Manel Valls, director general de Sant Andreu Salut, veu positiu que el consistori hagi volgut aglutinar “el conjunt d’iniciatives, transformar tot el que s’està fent en l’àmbit de gent gran de la ciutat i liderar directament aquest tema”. I és que recalca que, molt probablement, Manresa “és una ciutat que això ho necessita més que d’altres”.
Segons Valls, la clau està en l’envelliment actiu. “Hem de mantenir les persones tant temps com sigui possible al seu domicili. Això passa per programes d’envelliment actiu, però també exigeix augmentar les hores de servei d’ajuda a domicili. També implica millorar la coordinació amb els serveis de salut perquè els problemes socials mai venen sols”, aprofundeix.
L’altra cara de la moneda és, segons Valls,
la mancança de places públiques a les residències de la gent gran de Manresa. “És necessari, a curt termini, augmentar l’oferta residencial de places públiques per a gent gran a Manresa perquè les llistes d’espera són massa grans”, diu, tot lamentant que “no és presentable que una persona estigui més d’un any en una llista d’espera per ingressar en una plaça amb finançament públic”.
