Van portar més de 15.000 persones al carrer Sallent per la Festa Major de Manresa. Es diuen The Tyets i han estat el fenomen d’aquest estiu en tots els concerts que han protagonitzat. I ens preguntem: hi ha un abans i un després en el món de la sardana des que aquesta formació ha aterrat?
Són de Mataró i es diuen Oriol de Ramon i Xavier Coca, i són els dos nois que hi ha darrere de la banda de reggaeton en català The Tyets. El seu darrer àlbum, Epic solete, ha arrasat. Han guanyat dos premis Enderrock, el de millor cançó i el de millor videoclip. Una constatació més que s’han consolidat com una banda referent.
Amb 24 anys, s’han convertit en una banda referent de la música en català. L’Oriol diu que “hem crescut des de zero. Vam obrir el grup nosaltres dos en un garatge a Mataró i hem vist de tot. No ens coneixia ningú i, de mica en mica, hem anat creixent. Hem tocat a casals populars i a festes autoorganitzades. Amb cinc anys hem crescut molt. Crec que és maco, perquè hem pogut tastar totes les etapes vitals del grup. I encara ara intentem no córrer, no cremar etapes. Pas a pas, ara fem un Apolo, ja veurem quan fem el Razz. Ja veurem si es poden fer coses més grans”.
Coti, bailoteo, marujeo, parkineo… són algunes de les paraules que formen part del seu diccionari particular i del de molts joves, amb els qui, sense cap mena de dubte, han connectat. “Intentem parlar un català correcte, però fent servir les paraules d’avui en dia”, diuen. Expliquen que no han estat mai uns alumnes exemplars i que tampoc s’havien proposat ser artistes, això sí, la devoció per la música els ve de lluny. Amb un to alegre i irreverent, diuen que se senten còmodes amb el moment que viuen, però que cal trencar amb els prejudicis que hi ha cap als joves i aquesta mena de música.
Tot va començar a Instagram. Aitana Bonmatí va enviar un missatge a The Tyets per explicar-los que els escoltaven al vestidor i que dues de les seves cançons, “Coti x Coti” i “Bailoteo”, eren himnes per a elles. Així va néixer una relació que ha fructificat els darrers mesos. Poques hores abans de la final d’Eindhoven, es van intercanviar missatges d’agraïment i de bona sort. Això li deien Xavier Coca i Oriol de Ramon a l’Aitana: “Aitana, espero que dissabte vagi superbé i que porteu la copa a casa. Molta merda a tu i a tot l’equip, sou les millors i segur que farem uns bons ballots amb la celebració d’aquesta Champions”.
La seva interpretació al camp del Barça el dia de Sant Jordi en el descans de l’enfrontament entre el Barça i el Madrid vasuposar per als nois de Mataró recuperar “l’amor cap a la sardana i la cultura catalana”. El tema ha despertat interès per aprendre a ballar la dansa popular de Catalunya. De “Coti x Coti”, una sardana reggaeton. Una fusió sense precedents és la cançó que ha sorprès més del disc. Segons Xavier Coca, “ha estat una mica inesperat. Aquesta cançó era sobre la taula quan vam treure ‘De l’1 al què?’, però era una cançó totalment diferent: no hi havia la part de sardana, era una cançó de reggaeton normal. Hem pres bones decisions encadenades. ‘Coti x Coti’ no havia de sortir com a senzill i, de cop i volta, ha fet un boom mediàtic i molta gent s’ha sentit interpel·lada. Ha generat un sentiment retrobat amb el folklore i la cultura catalana”.
La rebuda del seu darrer disc ha estat més que espectacular, fins al punt de batre el rècord d’oients mensuals a Spotify, que ja ha traspassat el llindar del milió. Encara que aquesta xifra va pujant. The Tyets no són els primers artistes catalans que passen el llindar del milió: Rosalía, Serrat, Rigoberta Bandini o Bad Gyal ja hi havien arribat, però sí que són els primers a fer-ho amb un repertori majoritàriament en català.
Part de l’èxit de “Coti x Coti” l’associen al fet que la cançó hagi trencat els esquemes habituals de la música. Veure en un concert tot el públic cantant i ballant una sardana com a Manresa no és gaire habitual i feia dècades que no es veia en places i viles del nostre país. “Tenir una tenora en una cançó de reggaeton no és una cosa amb la qual et trobis cada dia i el so desperta alguna cosa diferent”, ha destacat l’Oriol.
El món de les sardanes en general ha sigut aquests últims anys un món en segon pla: sí que és veritat que molta gent en coneix l’existència, però no ha sigut coneguda popularment entre els joves fins ara, entre els quals sembla que s’està tornant a conèixer més profundament.
Amb la perspectiva de l’any 2024, Manresa es proposa repetir sis dècades després la capitalitat de la sardana. I així com és evident que en aquest temps la ciutat ha canviat, cal dir que la sardana també. El seu indiscutible interès musical o plàstic ara conviu en un entorn diferent i, fins i tot, han aparegut d’altres maneres de ballar-la o cantar-la, com la que proposen The Tyets. El moviment sardanista ha evolucionat. Una sardana menys multitudinària, és cert, però viva. Des de Manresa, al llarg del segle passat, es va fomentar el sardanisme a tota la comarca, fins al punt que del segle XX queden inventariades fins a 50 colles a Manresa i 90 més a la comarca del Bages. A Manresa, les primeres sardanes s’interpretaren el dia 29 d’agost de 1904, a la plaça Major, per la Festa Major. La seva consolidació la va promoure el Foment de la Sardana, fundat el 1907, fruit de l’ambient sardanista que ja respirava la ciutat, i des de llavors, la tradició sardanista s’ha mantingut sempre, amb esdeveniments molt importants i únics, malgrat els moments difícils del s. XX.
Manresa Capital de la Sardana 2024, a iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya, és un esdeveniment que acollirà durant tot l’any diferents accions en què el món de la sardana i la dansa catalana conviurà amb la festa, la cultura, l’ensenyament, el comerç… vessants molt variats per apropar i enaltir la sardana arreu de la ciutat.
El títol de capital de la sardana s’atorga anualment a un municipi diferent, que, de març a març, ha de fer un seguit d’activitats culturals i lúdiques destinades a reivindicar, difondre i promoure la sardana. El projecte és coordinat per la Confederació Sardanista de Catalunya i va iniciar-se el 2013 com a resultat del treball conjunt entre l’aleshores Federació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes i l’Obra del Ballet Popular.
Ara bé, cal tenir present que la capital de la sardana és hereva i continuadora de l’antiga celebració de ciutat pubilla, instaurada el 1960 per l’Obra del Ballet Popular.
La ciutat pubilla —títol que Manresa va obtenir el 1963— va celebrar-se fins a l’any 2011, tot i que amb la recuperació de les institucions democràtiques i el restabliment de la Generalitat de Catalunya cada vegada havia anat accentuant el seu to més festiu.
L’esdeveniment a Manresa fou el resultat de l’esforç de diversos col·lectius locals, encapçalats per l’Agrupació Manresana de Folklore i el Casal Cultural Dansaires Manresans, però també l’Orfeó o el Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Dins el món sardanista, hi ha opinions per a tots els gustos. El Casal Cultural Dansaires Manresans, que van ser administradors de la Festa de la Llum el 2022, van retornar el concurs de colles i la sardana va tornar a ser protagonista a la plaça Major de Manresa. Després de 30 anys sense concurs sardanista. Va reunir nou colles sardanistes d’arreu de Catalunya, entre les quals hi havia dues colles del grup manresà Dintre el Bosc, i es va proclamar vencedora la colla Violetes del Bosc, de Barcelona.
Al certamen hi va haver colles de quatre categories diferents. En la categoria infantil va guanyar l’única participant, la colla dels petits d’Amunt i Crits de Terrassa.
Guillem Muñoz, dansaire del cos de dansa del Casal Cultural Dansaires Manresans, considera que “realment perquè el jovent vagi a ballades caldria fer més un treball comunitari més intensiu des del món de les sardanes (oferint-les i promovent-les més enllà dels tradicionals cursos de sardanes). S’hauria de fer des d’un punt en què el jove estigui en la seva zona de confort i a partir d’aquí desenvolupar el seu interès per les sardanes”.
“El món de la sardana —diu Guillem Muñoz— en general ha sigut aquests últims anys un món en segon pla, en el qual sí que es veritat que molta gent coneix que existeix aquest ball, però no ha sigut conegut popularment entre els joves fins ara, entre els quals sembla que s’està tornant a conèixer més profundament”.[M1]
Pel que pensa Guillem Muñoz, el grup The Tyets ha estat “una influència que ha sigut un moviment molt fort d’interès per la sardana cap als joves, fins al punt que s’han ballat sardanes en tot tipus de festes plenes de jovent (fet que abans del llançament del seu hit hauria sigut impensable), i per això també hem d’agrair al grup la creació d’aquest interès tan apassionat”.
Per al moviment sardanista, aquesta embranzida ha estat important: “El fet que la sardana s’hagi popularitzat entre el jovent fa que des de les colles estiguem aprofitant aquest moviment per intentar que entrin en colles sardanistes. Tot i això, sembla que aquest moviment no ha arribat a un sentiment tan profund. Sí que és veritat que s’ha creat un interès cap a les sardanes, però no prou perquè el jovent vulgui entrar directament a aprendre sardanes dins d’una colla, i per això estem intentant donar a conèixer al màxim els coneixements més ‘tècnics’ que es necessiten més enllà que per ballar una sardana de festa”.
Dintre el Bosc és una colla que des de 1951 fa sardanisme de competició i ara mateix participa en deu concursos cada any. Però, a més de ballar, actuen com un autèntic centre cultural. Propietaris d’un ampli i cèntric local al carrer Bastardes, amb molta il·lusió, compromís i constància fan que la seva energia sigui un puntal de la capitalitat del 2024.
Montserrat Sala, de la colla Dintre el Bosc, diu que “el món sardanista, després de les pandèmies, va tenir una davallada i costa la remuntada, però depèn del lloc i de les colles. Els moments són cíclics. Hi ha colles de jovent a la competició, però costa que vagin als aplecs. És un moviment molt maco”.
Per a Montserrat Sala, “els Tyets ens han fet bellugar, ha estat molt bonic, ha tingut repercussió. Ha posat la sardana a la tele i duri el que duri cal aprofitar-ho i si porta les persones a interessar-se per la sardana és molt bona, la moguda. Espero que es repeteixi la campanya. Un moment preciós. Hi ha gent que no en vol saber rés, però ens convenia entrar a sales on la sardana no hauria entrat en una altres condicions. Ha entrat a discoteques, balls de festa major, als Premis Enderrok…”.
“No podem perdre els orígens, però cal modernitzar-nos”, diu Montserrat Sala. El so de la tenora i tiple és molt bo, però hem d’entrar al jovent amb uns altres decibels i donar-los color i espectacle. És importantíssim. Tot ens entra pels ulls, també l’espectacle sense perdre els orígens, que són vitals. Soc optimista i hem de mantenir el caliu i que no s’apagui”.
I és que els joves tenen la seva pròpia opinió sobre el món sardanista. Guillem Soldevila, dansaire de 19 anys, és membre de la Junta del grup sardanista Dintre el Bosc de Manresa i actualment balla de competició amb una colla de Sabadell. No és gaire optimista, ja que diu que “el món sardanista passa un moment de pobresa en tots els àmbits. Cultural, econòmic… no és ni un esport ni una dansa tradicional reconeguda, ni a Catalunya ni fora de Catalunya. És el primer error i poc gent jove entra a les colles i molts marxen aviat ja que veuen que el nivell d’exigència de competició és molt elevat i això desmotiva”.
Per a Guillem Soldevila, “The Tyets han influït molt, però han ensenyat la sardana des de fora, ‘l’han cutrejat’, i la sardana tradicional és una altra cosa. Cal apostar per la cultura, moviment des de dins i caldria que si algú vol promocionar la sardana que primer la conegui, conegui com funcionen les colles i després ho podrà fer amb opinió justa. En aquest cas, The Tyets no ho han fet gens bé, no ho han encertat”.
Fa 25 anys en el 53è concurs de colles sardanistes naixia la Cobla Ciutat de Manresa i han fet camí des d’aleshores. Ara, es preparem amb ganes per a la celebració del 2024 amb Manresa, Capital de la Sardana. “Des de la cobla Ciutat de Manresa, estem iniciant un projecte d’apropament de la sardana i els instruments de cobla a les escoles de primària de Manresa. La idea és que en algunes hores lectives l’alumnat pugui conèixer bé cada instrument de la cobla, així com saber els passos bàsics de la sardana i altres balls populars del Bages. Encara és una proposta una mica embrionària, però esperem poder-la portar a la pràctica ben aviat. L’any que ve, el 2024, Manresa gaudirà de la capitalitat de la sardana. Esperem que tot plegat ajudi a potenciar-la i a fer que la gent se la senti més propera”, comenta Albert Xandri, membre de la formació.
Xandri defensa la sardana i la seva bellesa: “És una dansa molt bonica i de germanor que no hem de deixar perdre. És una pregunta difícil perquè hi ha gent, que tal com està ara, ja gaudeix molt sortint a ballar sardanes de tant en tant. Suposo que abans no teníem tantes opcions de lleure i la gent era més assídua a anar a les ballades de sardanes que no pas ara. També hi ha esbarts i agrupacions culturals que, per sort, mouen molt bones iniciatives. Així mateix, hi ha molts bons compositors per a música de cobla que fan grans sardanes i obres, però només són valorades per la gent que està dins el món de la sardana tot i la gran qualitat musical que tenen”.
No amaga que la petjada de The Tyets ha sigut molt forta. “Ha tingut una gran influència. A quasi totes les actuacions d’aquest estiu ens han demanat que la toquem, ja que tothom reconeix la melodia de seguida. En una de les darreres ballades on vam tocar hi havia ballant unes 20 persones i, quan va sonar ‘Coti x coti’, es van afegir 10 o 15 nens i joves a la rotllana. Però en algun moment deixarà d’estar de moda, i tot i ser un alè d’aire fresc per a la sardana, té pinta que serà passatger”.
Tot i que ballant no acaba d’haver-hi gaire gent, a les cobles sí que hi ha relleu de músics. “Per sort sí que n’entra i hi ha jovent molt mobilitzat i motivat, però no són la quantitat suficient per garantir el futur de la sardana. També depèn molt de la localitat. Manresa, per sort, té l’Agrupació Cultural del Bages, que tira fort del carro. En l’àmbit de músics per a cobla, sí que hi ha més relleu, gràcies, sobretot, al Conservatori dels Pirineus a Berga, que potencien l’opció de cursar flabiol i tamborí, tible, tenora i fiscorn”, diu Xandri.
La cobla Ciutat de Manresa veu que hi ha un declivi en la sardana. El 2011 van tocar en 75 ocasions i aquest any en 45. “Sí que és veritat que el retorn després de la pandèmia no ha sigut dolent del tot, ja que a poc a poc s’han recuperat ballades, aplecs i concerts que donàvem ja per perduts. Als mitjans de comunicació sí que s’ha parlat més de la sardana que mai gràcies al ‘Coti x coti’, dels The Tyets, però a les places hi ha la mateixa gent que l’any anterior. Generalitzant, la mitjana d’edat dels balladors sol ser alta i fa que cada cop costi més que apareguin aplecs o ballades noves”.
Hem demanat opinió a la doctora en musicologia Glòria Ballús sobre la sardana, una dansa que ella considera “viva”, ja que “al llarg del temps i en diverses etapes, s’ha dit que el món de la sardana estava en crisi, però segueix i seguirà. Segons les comarques està més arrelada i amb més ‘activitats’ (concursos, aplecs, audicions, concerts), fins i tot afegint-hi passos lliures. És una dansa viva que es va adaptant als temps, però no ha de deixar mai la seva essència”.
Segons Ballús, “des d’aquella primera sardana el 25 de febrer de 1850, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, dins la representació de l’òpera Garín, de Tomás Bretón, interpretada per una cobla de joves de Torroella de Montgrí, hi ha una gran munió de compositors —professionals i amateurs— que han escrit sardanes amb il·lusió i tècnica compositiva. Parlar de ‘qualitat musical’ es fa difícil i és millor remarcar les que han tingut més difusió o han estat més interpretades, cantades i/o ballades”.
Revitalitzar la sardana amb The Tyets ho veu complicat. “La cançó ‘Coti x Coti’ del duet The Tyets no deixa de ser una fusió de reggaeton amb unes pinzellades de cobla que ens recorda el ritme de la sardana, però no està escrita per ser-ho i sembla difícil de ballar-la com a sardana —comenta Ballús— encara que sigui amb passos lliures. Potser el món sardanista celebra l’èxit d’aquesta cançó, però no crec que contribueixi a posar de moda la sardana”.
A Ràdio Manresa (1539 AM/95.8 FM), fa més de 60 anys que es porta a terme cada setmana a les tres de la tarda el programa “Aires de Catalunya”, del qual va ser iniciador Francesc Soler Mas. La seva filla, Núria, ha continuat la feina engegada juntament amb Anna Ballesteros. Cada dijous la cultura popular catalana i el món sardanista són protagonistes. Ballesteros considera que la sardana, malgrat tot el que es diu, “té una mala salut de ferro. Hi ha moltes cobles, amb músics grans i joves, molts compositors de sardanes, també molts de joves, es fan moltes ballades, concerts i aplecs; quant al públic, crec que depèn molt de cada ciutat. N’hi ha que tenen molta gent i d’altres no tanta. Costa molt d’incorporar-hi, sobretot, gent jove”.
Les entitats sardanistes estan fent molts esforços per tal d’atreure nous sardanistes. Es fan cursets, als locals de les entitats o en esplais i col·legis, intenten incorporar novetats als actes que organitzen… Les cobles, per la seva part, també busquen fer concerts diferents. Es fan alguns concursos de composició de sardanes i música per a cobla. Es fa un concurs, La Sardana de l’Any, a través d’algunes emissores de ràdio en què la gent ha de votar durant unes quantes setmanes la sardana que els agrada més de les que s’han estrenat durant l’any, després d’una selecció, ja que se n’estrenen moltes al llarg de l’any i no totes poden tenir una mínima qualitat exigida, i que culmina en un concert, cada any en una localitat diferent, on el públic assistent vota les sardana que guanyarà el Premi popular, mentre que un jurat de músics de prestigi escull guanyadores i accèssits del Premi a la Crítica i el Premi a la Joventut (compositors joves). També s’enregistren molts CD i van sortint llibres de temàtica sardanista. També es fan conferències.
Per a Ballesteros, “el millor d’aquesta cançó és que ha donat a conèixer la sardana a gent que potser no la coneixia i els ha fet ballar!!! I a gent de totes les edats. Fins i tot molts se n’han après la lletra. Qui sap si algun dia passaran per algun lloc on s’estiguin ballant sardanes i sentiran el ‘cuquet’ i s’hi afegiran, encara que sigui només per a una sardana”.
En qualsevol cas, i com deia el poeta Joan Maragall, “la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Dignificar-la i que no caigui en l’oblit no és només feina de les colles sardanistes sinó de tothom.
[M1]Aquesta frase està repetida
