El 20 de setembre de 1971 es van complir cinquanta anys de les pluges intenses que van caure a tot el territori català. Al poble de Castellbell i el Vilar es creu que hi van caure durant unes hores prop de 200 litres per metre quadrat, amb conseqüències dramàtiques. El poble va patir una de les pitjors inundacions de la història amb el resultat d’una víctima mortal.
Aquell aiguat va deixar moltes destrosses, principalment al Burés i la Bauma, i és que el nivell del riu Llobregat va superar els 3 metres d’alçada. Tant va ser així que el Burés va quedar molt afectat: l’aigua va entrar als baixos del barri on hi havia els principals comerços i va entrar a les instal·lacions d’Indústries Burés; cotxes aparcats a la plaça petita van entrar fins i tot al sector dels telers, on molts dels vehicles van quedar amuntegats.
A la Bauma, el desastre va arribar amb força, ja que va afectar els baixos i sobretot l’església Sagrada Família on res seria igual a partir d’aquella jornada.
Pocs dies després, el panorama era desolador: fang per tota la carretera del Burés i a la Bauma. Els treballadors de l’empresa de can Burés van fer tasques de neteja i desenrunament, els comerços van trigar molt temps a recuperar-se perquè ho van perdre tot…, la carnisseria, l’estanc i la barberia en van quedar molt danyats.
Marcel·lí Puigdellivol va viure la riuada i encara ho recorda tot “molt espantat, no en guardo cap bon record. Van caure més de 200 litres per metre quadrat. Baixava aigua del torrent del Puig que va entrar per darrere els pisos i va entrar a la fàbrica. Afortunadament, no hi quedava ningú. Va arrasar botigues, baixos dels pisos… no va quedar res”.
Els Borbons van fer acte de presència cinc dies després dels fets, van visitar la fàbrica afectada i van ser rebuts per la família Juncadella i l’equip directiu de l’empresa. El rei emèrit, Joan Carles I, es va interessar per l’empresa i va saludar els treballadors i alguns veïns abans de marxar a Sant Boi, que també havia quedat afectat per l’aiguat. “Van venir cinc ministre de Madrid. Joan Carles I era príncep i ho van visitar tot. Es va anar reconstruint. El Burés i la Bauma van ser els més perjudicats”, diu en Marcel·lí.
Una altra veïna de la Bauma, la Maria Josep Sanjuan, explica que “jo era petita, tenia nou anys, havíem sortit de l’escola i vam anar cap a casa. A punt de dinar, l’aigua va empènyer la porta i vam veure com ens entrava a l’escala. Feia molta por. El meu pare va arribar a casa tot moll. Tothom tirava cap a la muntanya i tots, ens vam refugiar a l’estació de la Renfe: no ho oblidaré mai. Quan hi ha tempestes tinc ben present aquest record”.
L’alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia, ha decidit muntar un seguit d’actes commemoratius. “Els Amics de la Bauma, juntament amb el consistori, estem recollint informació que és itinerant pel poble. Volem que sigui permanent per demostrar el vincle entre l’aigua i Castellbell”.
Quan arriba setembre sempre hi ha l’ai del que pot passar. “Els meus pares estaven de viatge de noces i ho van veure per televisió. Es diu que el mes de setembre és traïdor. Hi ha angoixa ja que s’ajunten rius, torrents i rieres a Castellbell. Pot passar de tot”.
Un record que està ben present en aquesta població i que els veïns no poden oblidar.
