Manresa no viu bons moments. No és qüestió de tancar ferides o posar pegats de Sor Virginia. El poble no vol explicacions, vol solucions. Solucions a les okupacions, solucions a la violència i delinqüència, solucions al que des del Govern municipal en diuen percepció d’inseguretat, solucions a l’atur en una ciutat on curiosament hi ha feina, com constaten empreses de treball temporal, i, en canvi, el nombre d’aturats està disparat. Solucions a veure dia sí i dia també com es tanquen comerços. Està molt bé fer el que feien els romans, o sigui fer vies i fer monuments, i portar pa i circ. Però és que aquí no hi ha ni pa ni circ. Hi ha el Banc d’aliments, cada dia més sobredimensionat. Hi ha rotondes esquifides, carrers amb rajoles que s’aixequen i fan caure els vianants i avingudes de ciment on, depenent de l’equip de govern, posen i treuen arbrat. No vull ser apocalíptica, però Manresa està en caiguda lliure i per pujar la nostra autoestima ho tenim pelut. Un 52 per cent dels possibles votants passa de la política i per algun motiu deu ser. Per tant, seria fantàstic i entenc un conte de fades que tots els 25 regidors s’arremanguessin i si, realment, tant s’estimen la ciutat, portessin el cor de Catalunya a brillar i a ser la gran ciutat que havia estat in illo tempore.
