Quan als anys vuitanta va començar l’ExpoBages al mig del passeig de Manresa, no podíem imaginar que resseguiria un itinerari curiós. De fet, anys enrere ja s’havien fet mostres a diferents punts cèntrics de la ciutat i semblava que, primer al passeig Pere III (tram Bonavista), i, després, davant la Fàbrica Nova s’havia trobat el lloc ideal. Però no va ser així. Va començar el periple al Palau Firal, on aparcar era una aventura de fang (quan plovia) i de pols (quan feia calor). Va començar allò dels estands espectaculars de grans marques que avui en dia ni existeixen. Temps de retrobar-nos els uns als altres i moment perquè els polítics (en l’any d’eleccions) aprofitessin per fer una ombra de campanya visitant la Fira.
Hi havia il·lusió, hi havia ganes, però es va començar a desgastar el model i, al final, i amb molt bon criteri, va tornar al centre de Manresa.
I aquest mes hi tornem. Hem patit una pandèmia que ens va deixar sense fira durant dos anys i, ara, després de la tornada tímida de l’any passat, ja la tornem a tenir aquí. I tornarem a saludar aquells que durant tot l’any ni et trobes i tornarem a intentar fer goig i que la gent forana vegi que Manresa continua sent el cor de Catalunya, que batega amb una fira que no deixa de ser una festa: l’ExpoBages.
