Els romans celebraven el 25 de desembre la festa del Natalis Solis Invicti o el naixement del sol invicte, associada al naixement d’Apol·lo. El 25 de desembre va ser considerat dia del solstici d’hivern, i els romans van cridar boira quan Juli Cèsar va introduir el seu calendari l’any 45 aC.
Ha plogut molt des d’aleshores i Nadal ha patit guerres, ha patit pandèmies, ha patit “no celebracions”, però el 25 de desembre ha seguit sent aquella data especial que ni la covid-19 ens va prendre.
I aquest any l’esperem amb il·lusió renovada perquè l’any passat va ser terrible:no poder estar amb els éssers estimats, les restriccions a les cases, als restaurants amb horaris que gairebé es feia impossible celebrar.
Ulls lluents, llums als carrers, pensaments positius i demanant al Pare Nadal, als Reis d’Orient o a qui correspongui un món millor. Sona al “de sempre”, però, quan es demana amb el cor, sempre sona millor.
