Busco a la memòria i no recordo què feien els meus pares perquè estigués quieta quan era ben xicarrona i érem a un restaurant o a un lloc on no es podia fer soroll. Però, des que el món és món, els adults s’ho han empescat tot perquè els infants es distraguessin. Però ara seria impensable que els pares i mares no sortissin de casa sense la tauleta perquè els fills estiguin tranquils i no “molestin” mentre degusten un àpat, van de passeig o van en cotxe.
Ensenyar els nens a entretenir-se, sense utilitzar un dispositiu digital, és un acte de responsabilitat i, per a molts pares, hauria de ser també un repte important. Les noves generacions depenen massa de les pantalles i, en alguns casos greus, es poden arribar a produir fins i tot problemes de socialització. Quantes vegades has assegut a sopar els teus fills i has recorregut al telèfon intel·ligent o la tauleta per entretenir-los i d’aquesta manera fer que mengin? No et sentis malament, els ha passat a molts pares, però la veritat és que recórrer a dispositius en moments com el sopar pot fer que, a la llarga, el nen tingui una dependència cada cop més gran amb les pantalles, ja que a poc a poc es va aïllant i, a més, això també genera problemes familiars.
La solució és no recórrer als dispositius mòbils si no és necessari. Per exemple, en el cas del sopar, ara ho recordo!, els meus pares em distreien amb una conversa familiar d’aquelles d’anècdotes o, si són molt petits, fer com antigament, portar la cullera com si fos un avió fins a la boca. I recordeu que, també, sempre ens quedaran els contes a cau d’orella. ●
