“Que es un soplo la vida, Que veinte años no es nada”, diu el tango. Jo no diré que la meva vida hagi estat un tango, però sí que 45 anys m’han passat volant. Permeteu-me que parli de la professió de periodista i que aquest article serveixi per agrair al Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central que m’hagin distingit amb el Premi Batec a la trajectòria.
Que ràpid que passa tot i com, amb tot, recordo el dia que vaig pujar per primer cop les escales de Ràdio Manresa i em vaig endinsar en un món màgic que em va atrapar i em va enamorar. Avui, segueixo amb més il·lusió i cada dia continua sent una aventura. Això sí, el respecte pel que dic davant del micròfon també ha anat augmentant amb els anys i soc conscient que cada cosa que s’explica pot tenir un impacte en les persones que reben el missatge.
Per això, dos missatges: un, l’extrec de Mar Martí, la presidenta de la Demarcació. “Compte amb les fake news que trobem a les xarxes”. I jo hi afegeixo el segon: “Dones de la nostra societat, no us amagueu quan se us demani opinió o quan us convidem a un programa de ràdio o televisió. Teniu molt a dir i volem que ho expliqueu”.
El meu cor continua bategant al compàs dels mitjans de comunicació i espero que per molt temps.
